CELEBREM LA SETMANA DE LA PAU
Quina millor manera de parlar de pau que fer-ho parlant de llibres?
Els dos primers que us recomano tracten el tema de l'holocaust nazi però des de dos punts de vista diferents i gens habituals. L'últim, La pell freda, és una altra cosa, difícil de classificar i, sens dubte, un dels millors llibres que he llegit últimament.
EL
VIOLÍ D’AUSCHWITZ, Maria Àngels Anglada, Edicions 62 (1994)
Al camp d'extermini d'Auschwitz les
condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els càstigs o la mort són
companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueu de Cracòvia que
sobreviu a aquest infern treballant de fuster. El comandant del camp, Sauckel,
afeccionat a la música clàssica, descobreix l'autèntic ofici d'en Daniel i
decideix posar-lo a prova: li haurà de construir un violí que tingui un so
perfecte. En Daniel es posa a l'obra, però no es pot ni imaginar el càstig que
l'espera si no compleix bé l'encàrrec.
Aquest no és típic llibre sobre l’holocaust
nazi. El tema central no és la guerra, sinó l’experiència que li toca viure al
protagonista per culpa d’aquesta guerra. I, a més, és un llibre molt molt ben
escrit. Aquells a qui us agrada llegir sabreu valorar la història, però també
la bellesa de les paraules de l’autora, que, per cert, era catalana d’origen
jueu.
L’AMIC RETROBAT, Fred Uhlman, Ed. Columna jove (1971)
L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques d’Alemanya. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà novament.
Hans Schwarz, jueu, ens explica en primera persona la seva relació amb
Konradin von Hohenfels, aristòcrata alemany, que serà el seu amic inseparable
durant gairebé un any, quan el moviment nazi els separarà (per sempre?)
forçosament.
Aquesta novel·la és una petita obra mestra. Fred Uhlman ens explica en poques pàgines el naixement i la fi de
l'amistat d'uns joves, amb les dades imprescindibles perquè a la narració no li
sobra però tampoc no li manca absolutament res.
Però si haig de parlar del llibre que més m’ha impactat en els últims anys, sens dubte, trio aquest:
LA PELL FREDA, Albert Sánchez Piñol, Ed. La Campana (2002)
La pell freda és un malson. Amb aquestes paraules Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), desenganyat de la vida, desembarca en una illa minúscula del sud de l'Oceà Atlàntic per encarregar-se durant un any d'una petita estació metereològica. Només hi ha un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
 |
| Albert Sánchez Piñol |
La pell freda és un malson. Amb aquestes paraules Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), desenganyat de la vida, desembarca en una illa minúscula del sud de l'Oceà Atlàntic per encarregar-se durant un any d'una petita estació metereològica. Només hi ha un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos -que anomenarà granotots- en la seva cabana de fusta. El protagonista aconseguirà quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir junts als atacs dels monstres. Descobreix com Batís té un d'aquells granotots domesticats, la femella Aneris, i, a més, li serveix d'amant. A partir d'aquí, la història se centra, per una banda, en la lluita dels dos homes per la supervivència a l'illa i, per l'altra, en les relacions entre l'irlandès i Caffó, que, lluny de ser aliats, acaben essent oponents en un món de violència i paranoia, perquè el conflicte real no serà a l'exterior, sinó a l'interior...
L'autor opina que el sexe i els diners no són el que mouen el món, sinó la por, perquè, segons ell, la por ens fa pensar i veure les coses. Per això la por és un ingredient constant que mou els personatges del llibre. La pell freda té elements fantàstics i de terror, però en el llibre els monstres no hi són per parlar d'éssers fantàstics, sinó per parlar de com som els humans i sobretot, per parlar de la violència i el conflicte. És una gran reflexió sobre la inutilitat de la violència.
Espero que us animeu a fullejar i/o llegir algun d'aquests llibres o, almenys, a dir-hi la vostra!
