La muerte de Venus, Care SANTOS (Espasa)
Feia mesos que no penjava cap ressenya. Ja tocava, no? És molt curiós el que em va passar amb aquest llibre. Ens hem de remontar al Quart Reich de Francesc Miralles, que alguns us vàreu llegir l'any passat. Un personatge de la novel·la, mentre espera al restaurant, està llegint un llibre, La mort de Venus. Jo no el coneixia, però vaig pensar que aquest llibre devia tenir algun significat especial per a l'autor; si no, per què el feia sortir a la novel·la? Me'l vaig apuntar a la meva inacable llista de llibres llegibles. Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig buscar al gúgel la novel·la i em diuen que és de la Care Santos, precisament l'escriptora que vindrà al Monalco aquest curs!
Però és que les coincidències no s'acaben aquí. En l'inici de la seva novel·la, La muerte de Venus, l'autora dedica el llibre a Francesc Miralles amb el següent text:
"Para Francesc Miralles, en recuerdo de una apuesta con lluvia".
Després l'autora va deixant anar diferents referències al Quart Reich, la novel·la de Miralles. Si us heu llegit el llibre és curiós tornar-te a trobar un gos que es diu Hunter i que porta una inscripció en llatí al coll; a les notícies expliquen que una noia ha mort després de caure d'una gratacels al Japó (una de les protagonistes del llibre de Miralles). Fins i tot, l'autora anomena directament el llibre de Miralles i parla del seu argument. Potser és que la Santos treballa a comissió i li fa publicitat encoberta al Miralles, però no deixa de ser curiós.
Bé després de tot aquest rotllo que us he deixat anar, cal que parli del llibre que ens ocupa? Va, serà rapidet... La protagonista és la Mónica, una noia de Mataró que acaba d'heretar una vella casa familiar i decideix instal·lar-s'hi amb la seva parella, el Javier. La Mónica està embarassada d'una nena.
Des que entren a la casa comencen a succeir tota mena de fenòmens inexplicables: una pudor insoportable, sobtades baixades de temperatura, un gran ficus que no es deixa tallar. Al jardí trobaran un cap de marbre que sembla una Venus... Així comença una típica trama de novel·la de fantasmes, però després es produirà un salt en el temps i ens trasdallem a l'antiga Iluro (Mataró) del segle I a.C. per presenciar un crim terrible.
Si us agraden les pel·lícules de fantasmes, us el recomano, a més, aquest fantasma PARLA LLATÍ!!!.