el diari vermell de la Carlota

Escrit per Gemma Lienas

El diari vermell tracte sobre el sexe però aquesta autora ha escrit altres llibres que tenen com a protagonista la Carlota com el Diari lila, blau, Et’s galàctica Carlota, Així és la vida...

Al principi la Carlota solament volia escriure el diari per buscar informació sobre el sexe perquè creia que el joves estaven mal informats però va conèixer el Flanagan i va decidir escriure també la seva relació d’amor. També hi ha Diari vermell del Flanagan que explica l’historia d’amor des del punt de vista del noi. (personalment m’agrada més el de la Carlota).

És un llibre molt fàcil de llegir i el tema del que tracta sol interessar a la majoria de adolescents. Esta escrit en forma de diari i d’altres en forma de novel·la. Hi ha molta informació sobre el sexe que la Carlota va recollint i explicant a mesura que avança el llibre.

Per fi he penjat a la meva primera ressenya tal i com li vaig prometre al David i a la senyoreta Solà! jaja

Molts petonets a tots!!! mua

Read More 45 comentarios | Publicat per en/na Anònim

Sin noticias de Gurb

Aun que mentida puede parecer, hoy voy a hacer la reseña en castellano de un libro en castellano, siguiendo así con la lógica ya que no encontraría ni encuentro coherente escribir en catalán cuando me he leído el libro en castellano.

Dicho esto, prosigamos:

Os presento el primer libro –y no el último- que me he leído de Eduardo Mendoza: Sin noticias de Gurb. Eduardo es un escritor natural de Barcelona, vivió durante nueve años en Nueva York, y allí es donde se da lugar la creación de este libro. A priori empezó a escribir esta novela literaria sin el fin de llegar a publicarla, a decir verdad, la escribió durante un tiempo de sequía literaria –que todos los escritores sufren- y la abandonó una vez llegadas las veinte páginas escritas, sin darle la más mínima importancia.

Eduardo colaboró tiempo después en el periódico EL PAÍS, en cuyo publicaba a partes toda la novela, terminándola al mismo tiempo que la iba publicando, ya que solamente tenía escritas las veinte primeras páginas y en formato libro alcanza las 143.

Una vez concluyó con las publicaciones en el periódico, le propusieron agrupar todas las partes de la novela y juntarlas para publicarlas en forma de libro. Así fue, a pesar de que Eduardo creyera que un libro re-editado (por así decirlo) no tendría éxito alguno, y Sin noticias de Gurb es el libro más vendido de Eduardo Mendoza

Hecha la introducción, faig cinc cèntims de lo que me pareció el libro.
Sin noticias de Gurb es un libro de ficción totalmente humorístico, de la primera hasta la última página, que quiere y se ríe un poco de todo en general. La historia transcurre en la ciudad de Barcelona. Llegan de repente dos extraterrestres a la tierra, el lugar de aterrizaje no es Washington esta vez (siempre, en todas las películas los extraterrestres aterrizan en Washington) sino que lo hacen en Sardanyola.

Gurb (un extraterrestre) sale de la nave cumpliendo las ordenes del otro extraterrestre (su superior), pero lo hace tomando forma humana. Para pasar desapercibidos adopta la apariencia de Marta Sanchez.
El otro extraterrestre que no recibe noticias de Gurb, decide también adoptar una forma humana, convirtiéndose así en el conde-duque de olivares.
Aquí es cuando empieza su aventura. Gurb se pierde por la ciudad de Barcelona, con la forma de Marta Sanchez, y su compañero lo busca desesperadamente.
Ambos tienen un desconocimiento total de la tierra, de sus habitantes, de todo en general.

Es un libro realmente divertido, muy divertido, satírico y muy recomendado para pasar unos muy buenos ratos.
Sin embargo, yo me he encontrado un pequeño problema generacional, en realidad ha sido bastante grande, ya que me ha impedido captar una parte importante de la ironía del libro, ambientando en el 1990. Sin duda alguna es un libro indispensable para la gente que conoció mejor esa época, pero que repito, lo recomiendo a todos aquellos que quieran gozar de una divertida y humorística lectura.

La exposición del libro la haré el 28 de enero en clase.

Gracias a los que habéis llegado hasta aquí!
Mercès als que hagueu arribat fins aquí!

Pròxims llibres a llegir: El asombroso viaje de Pomponio Flato (de Mendoza) y... Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (de Pablo Tusset)!!!!

Salut!

PD: Me'n dono compte de la llargada del post una vegada publicat... em sap greu però no hi puc fer res, m'enrotllo més que una persiana...

Read More 12 comentarios | Publicat per en/na David

Ressenya de "La Marató de TV3"

Enguany la Marató de Tv3 (bé, l'any passat :S) va dedicat la seva recol•lecta de diners per subvencionar i ajudar a la recerca de noves solucions i remeis per combatre les malalties mentals greus.

Per accentuar aquesta recol•lecta, la marató ha publicat un llibre on hi intervenen 8 grans escriptors de la literatura catalana. Uns més coneguts que d'altres, però tots junts i units per una mateixa causa.

Avui, doncs, faré la ressenya d'aquest fabulós i interessant llibre, que si no vaig errat, encara es pot trobar a les llibreries.

Els vuit escriptors que hi col•laboren són:

Najat el hachmi – D’origen marroquí va venir a Catalunya amb 8 anys. L’any 2008 va guanyar el premi Ramon Llull “L’últim patriarca”. Un importantíssim premi que s’atorga anualment.

Piti español – Conegut guionista català

Martí Gironell – Periodista català que ha treballat en diverses emissores de ràdio i ha treballat com a presentador de TV3. Ha escric uns quants llibres, entre els quals hi ha el seu últim: La venjança del bandoler.

Gemma Lienes – Ha guanyat entre d’altres premis, el Premi Ramon Llull de les lletres catalanes. Ha escrit molts llibres, entre d’altres el diari vermell de la Carlota o atrapada al mirall.

Carme Riera – Ha escrits molts llibres, sobretot novel•les, i ha guanyat (entre d’altres) el premi Nacional de la Generalitat de Catalunya, el 2001.

Maria Mercè Roca – Ha escrit 14 novel•les i un bon repertori de textos narratius breus. El 1985 va guanyar el premi Mercè Rodoreda i el 2000 el premi Ramon Llull de Novel•la.

Sílvia Soler – Ha publicat prop de 11 obres literàries i ha guanyat diversos premis a nivell català.

Matthew Tree – Escriptor català de procedència anglesa, va venir el 1980 a Catalunya i va aprendre català. Ha escrit 11 llibres i ha participat en 9 altres llibres i guanyador de molts premis i condecoracions per la seva gran tasca per la cultura i la llengua catalana.

Tots ells, a excepció de l'últim, han escrit 8 relats inventats (tot i que també val a dir que la Gemma Lienes s'ha basat en gran part amb la història del seu pare) que tracten el tema ja esmentat (trastorns mentals i malalties mentals). En Matthew Tree, però, i segons el meu parer el relat més interessant del llibre, explica una experiència viscuda per ell mateix, sent ell el protagonista -per desgracia- i on relata sense cap mena de temor o vergonya tot el que li ha passat.
Ell tenia -i té- un trastorn mental que fins als 20 anys no es va poder començar a controlar, la qual cosa ha fet que n'hagi vist de tots colors i les hagi passat ben magres.
Ell és un viu exemple de que tot i tenir al seu càrrec una malaltia com aquesta, amb medicació, esforç i esperança es pot aconseguir superar-ho, i no només això, sinó fer una vida totalment normal i ser -fins i tot- un gran escriptor.

Tots els vuit relats, però, són magnífics i diu molt d'ells el fet d'haver-los escrit sense rebre absolutament res a canvi, de manera altruista i solidaria.

Recomano aquest llibre a tothom, és una lectura per tots els públics i molt interessant, el fet de ser vuit relats es fa molt més amè i no sembla que hi hagi 120 pàgines, és de lectura ràpida. D'aquesta manera, a més a més, també es col•labora amb la Marató i ajudem als que més ho necessiten.

Gràcies als que hagueu arribat fins aquí!
Pròximament, ressenya del llibre: Sin noticias de Gurb.

Salut!

Read More 9 comentarios | Publicat per en/na David

Club de lectura

Nosaltres

Aquest vol ser un espai obert a tots els alumnes d'ESO del col·legi Monalco: un punt de trobada per poder parlar de llibres que depassi les aules i converteixi la literatura en alguna cosa viva de veritat.

Foto del grup

el diari vermell de la Carlota

Sin noticias de Gurb

Ressenya de "La Marató de TV3"

Club de lectura

Nosaltres

Arxiu del bloc

Enllaços

Labels

Cerca