Contra el vent del nord, Daniel GLATTAUER La Campana, 238 pàgines. Traducció de l'alemany, Carme Gala.
«Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons,
però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.»
En Leo Leike rep un e-mail per error d'una desconeguda, l'Emma. A partir d'aquí s'estableix entre ells un diàleg en què està prohibit parlar de la seva vida privada, però, alhora, cadascú lluita per esbrinar entre línies els secrets de l'altre. És un enamorament per correu electrònic. L'argument recorda a la pel·lícula Tienes un e-mail (Tom Hanks i Meg Ryan) però no és, ni de bon tros, tan empalagós. És una bona reflexió sobre les relacions que poden néixer a internet. El diàleg és intel·ligent i és un llibre que enganxa i es llegeix molt ràpid.
Està essent un gran èxit editorial i en alemnay ja ha sortit la segona part, Cada set onades. En català ens haurem d'esperar al novembre. Però no l'he triat per això. M'interessa també per l'opinió que pogueu tenir vosaltres sobre el tema. Segur que molts heu establert relacions força personals amb gent que no coneixeu cara a cara. ¿Creieu que és possible tenir una relació així sense el contacte físic? A veure si algú s'anima a llegir-lo i opina!
Aquest estiu m'he llegit altres llibres: Tots els meus amics són superherois (Andrew Kaufman, Ed. Saymon), un llibre curiós i estúpid alhora; Fi (David Monteagudo, Quaderns Crema), aquest em va agradar molt més, potser en faré una ressenya; i el de l' Albert Espinosa que ja va recomanar el Nil i que m'ha passat l'Alicia, m'ha agradat bastant. Com demanava el Nil, ja té un lloc en el meu cor, però a l'esófag, no, ho sento. (La mare del protagonista, a mi, em fa una mica de ràbia.)
