Aquí teniu la ressenya del llibre que m'ha acompanyat durant aquestes vacances: "Perdona si et dic amor" de Federico Moccia.

Tracta sobre una història d'amor entre la Niki, una noia de disset anys que viu el present a flor de pell, i l'Alessandro, un director creatiu de trenta-set que acaba de deixar la dona amb qui s'hi anava a casar. Tot comença el dia que, accidentalment, xoquen en una travessia en ple centre de Roma. Des d'aquell moment, ell es compromet a acompanyar-la a tot arreu mentre tingui la moto al mecànic. D'aquesta amistat en neixarà una relació ,una mica surrealista, però plena d'humor, que els amics d'un i de l'altra veuen a vegades amb desconfiança i a vegades també amb gran enveja.

Personalment a mi aquest llibre m'ha agradat molt. Suposo que també hi influeix que la protagonista tingui la mateixa edat que jo, però trobo que aquest autor té una capacitat especial per connectar amb els lectors. L'únic aspecte negatiu que hi he trobat, és que hi apareixen molts personatges que fan que, com no llegeixis el llibre molt seguidament, t'oblidis de qui és qui. A més a més, últimament els llibres que m'estava llegint m'agradaven molt però al final em desapassionaven. En canvi, aquesta vegada el final ha sigut el que més m'ha agradat.

Acabeu de gaudir ( David he dit gaudir no disfrutar! xd )d'aquests dies que ens queden de vacances. I els que ja les heu acabat, que no sigui molt dura la tornada :)

P.D. La setmana passada vaig llegir "Una any al paradís" , el llibre de l'Andrés Iniesta. Els que us agrada el futbol o el Barça us el recomano, perque no deixa de ser curiós i entretingut viure més d'aprop, els grans moments de la temporada passada.