1.- Cérvols amb cap d'àguila
M'agrada dormir, potser és el que més m'agrada d'aquesta vida. I potser m'agrada tant perquè em costa molt agafar el son.
No sóc d'aquells que s'adormen tot just ficar-se al llit. Ni tan sols aconsegueixo adormir-me en un cotxe, ni en una cadira d'un aeroport ni estirat a la platja mig borratxo.
Però després de la notícia que havia rebut feia pocs dies, necessitava dormir. Des de petit he pensat que dormir t'aparta del món, et fa immune als seus atacs. La gent només pot atacar els qui estan desperts, els qui tenen els ulls oberts. Els qui desapareixem enmig del son som inofensius.
Així comença el primer capítol de la primera novel·la d'Albert Espinosa. Novel·la que és de difícil definició.
Algú podria dir que és una obra de ciència ficció. Algú altre diria que és una novel·la romàntica. I probablement ambdós tindrien raó.
És un llibre amb vida pròpia, que no diu més del que vol dir, que explica una extranya història ambientada en un futur no tant llunyà, un futur en el que dormir està gairebé mal vist.
Personalment diria que aquest llibre és una oda a la vida, a l'amor, i al sexe. I també és un cant a la mort. Una obra que és moltes coses alhora.
El que està clar és que és una petita joia per la que s'hauria de trobar un lloc al cor... o a l'esófag... i una obra que un lector àvid llegirà en poc menys de 3 hores. Llibre que recomano acarnissadament, aprofitant el Sant Jordi.
