VISITA DE FRANCESC MIRALLES
Dijous va venir a l'escola l'escriptor Francesc Miralles (Barcelona, 1968). Va ser un matí intens. Primer va estar amb els alumnes de 5è, 6è i 1r d'ESO que s'havien llegit dos llibres seus, Perdut a Bombai i El mòbil d'Aladí. Els alumnes de 1r li havien enviat l'any passat uns treballs a l'autor sobre el seu llibre i ell, com a agraïment, els va portar un llibre seu de regal per a cada alumne (50 llibres!) tots signats i personalitzats amb el nom de cadascú. Tot un detall!
Després Miralles va xerrar una estona amb els alumnes de 2n i 4t d'ESO que també s'havien llegit alguns llibres seus (El cercle Ambre i els mandales d'Àvalon, Un haiku per a l'Alícia, El Quart Reich...) No va parar de respondre preguntes sobre els seus llibres, sobre el fet d'escriure o sobre la seva filosofia de vida.
Per acabar, es va fer el repartiment de premis del Certamen Literari. Enguany amb la novetat que estrenàvem un concurs paral·lel (paraconcurs?) al ja tradicional. Es tracta del Concurs de microrelats i haikus. Ell mateix va ser l'encarregat d'escollir els millors textos presentats.
El premi al millor haiku va ser per al Nil Castelltort (4t B) per la seva particular versió del microconte d'Augusto Monterroso:
Cuando la cama despertó, el hombre aún seguía allí.
I el premi al millor haiku va ser per a l'Elisabet Domènech (4t A):
Un instant en blanc
cap so
el silenci
Tot seguit hi ha els altres textos que es van presentar, tots ells d'alumnes de 4t d'ESO. Des d'aquí volem felicitar tots els participants. També volem donar les gràcies a Francesc Miralles per la seva bona disponibiitat (no ens va negar res, només el dinar), i per la seva generositat i cordialitat. I finalment volem convidar tots els alumnes del altres cursos d'ESO a visitar el blog. Ens consta que hi ha alguns alumnes que tenen interès pel que fem aquí i que alguna vegada han tret el nas, però no gosen deixar cap comentari. Sapigueu que sereu benvinguts/-des. Podeu començar per dir què us semblen aquests textos.
MICRORELATS
- “El sueño”
Volaba y cuando me dormí en una nube, desperté.
- “El verbo escribir”
¿Por qué si me preguntan la 3ª persona singular en presente del verbo escribir tengo que decir que: "Él escribe" si el que escribe soy yo... ?
Mario Álvarez
- “El sueño”
Volaba y cuando me dormí en una nube, desperté.
- “El verbo escribir”
¿Por qué si me preguntan la 3ª persona singular en presente del verbo escribir tengo que decir que: "Él escribe" si el que escribe soy yo... ?
Mario Álvarez
- Descansa en pau, per fi, després d'un llarg sofriment. Els seus amics, familiars i coneguts, després de dos intents d’assassinat i deu anys de dur turment amb el deure de cuidar d'una persona mig cadàver amb una malaltia incurable per la ciència actual, estan feliços i mengen anissos perquè han vist els seus somnis realitat. Ara, l'ànima del difunt vagarà fins a la fi dels temps torturant als qui desitjaven la seva mort fins que cada un d’aquests exhali la seva última engruna d'aire, i així reposar amb tranquil·litat mentre que els seus "amics" viuen en el més profund dels inferns per tota l'eternitat.
Sergi Gómez Ortínez
Sergi Gómez Ortínez
- Un día me encontré conmigo mismo. Nuestros cerebros aún discuten mientras los cuerpos siguen en el hospital.
- Perdón, me he vuelto a equivocar de contexto.
- La primera vez que entro a un hospital sin hacer cola, lástima que haya muerto hace un rato.
-Te han disparado?
Por suerte, sí.
- Se me caía la casa encima, pero al no notar nada, sentí el peso de la crisis.
- Me estuve comiendo la cabeza hasta que morí desangrado.
- Y cuando el hombre despertó, el dinosaurio aún dormía.
Edgar Carbache
- Perdón, me he vuelto a equivocar de contexto.
- La primera vez que entro a un hospital sin hacer cola, lástima que haya muerto hace un rato.
-Te han disparado?
Por suerte, sí.
- Se me caía la casa encima, pero al no notar nada, sentí el peso de la crisis.
- Me estuve comiendo la cabeza hasta que morí desangrado.
- Y cuando el hombre despertó, el dinosaurio aún dormía.
Edgar Carbache
- Y cuando Nerón vio que los bomberos llegaban, dejó de tocar la lira y maldijo.
Nil Castelltort
Nil Castelltort
- La pluja
Plou, em mullo, no hi ha res a fer.
Mario Álvarez
Plou, em mullo, no hi ha res a fer.
Mario Álvarez
- Si le hubieran dicho la famosa frase "de lo que se come se cría" antes de comer oreja de cerdo, todo hubiera ido mucho mejor.
Nil Castelltort
Nil Castelltort
- L'alien contemplà espaordit les senyals electromagnètiques de l'escàner des de l'òrbita del planeta.
Esgarrifat, va avortar la maniobra de descens i posà ràpidament rumb cap a la seva galàxia.
Amb OT no hi ha futur pel programa SETI...
- La dona està distreta,
les tisores li rellisquen.
L'orella sembla una miqueta escapçada.
No hi ha sang i quasi no es nota.
No hi han mai queixes dels clients.
Aquí a la funerària...
- A l'exterior del bar les sirenes de la policia eixordaven amb els seus udols.
-Potser no és tan mala idea fitxar un davanter brasiler... -va pensar l'home tot mirant-se les mans tacades de vermell-.
A l'interior els cadàvers i els bassals de sang també bramaven els perills del fanatisme en el futbol...
David Prat
Esgarrifat, va avortar la maniobra de descens i posà ràpidament rumb cap a la seva galàxia.
Amb OT no hi ha futur pel programa SETI...
- La dona està distreta,
les tisores li rellisquen.
L'orella sembla una miqueta escapçada.
No hi ha sang i quasi no es nota.
No hi han mai queixes dels clients.
Aquí a la funerària...
- A l'exterior del bar les sirenes de la policia eixordaven amb els seus udols.
-Potser no és tan mala idea fitxar un davanter brasiler... -va pensar l'home tot mirant-se les mans tacades de vermell-.
A l'interior els cadàvers i els bassals de sang també bramaven els perills del fanatisme en el futbol...
David Prat
-"Políglota"
Cuando la besé noté que era bilingüe.
Nil Castelltort
Nil Castelltort
HAIKUS
-“La parabòlica”
Darrere d'una arbreda
mil i una fulles i un escarabat
dansen al vent.
Sergi Gómez Ortínez
Darrere d'una arbreda
mil i una fulles i un escarabat
dansen al vent.
Sergi Gómez Ortínez
- Cuatro colores,
pinto cuatro etapas,
con sus colores.
- Los campos brillan,
un cuerpo estirado
nos tapa flores.
- Zona oscura,
el sol no se asoma
si las estrellas.
- Una cigarra,
con su musicalidad.
Él nos absorbe
- La primavera,
el camino del norte
divisa el sol.
- Nuestro invierno.
Herido el camino,
difícil el andar.
Mario Álvarez
pinto cuatro etapas,
con sus colores.
- Los campos brillan,
un cuerpo estirado
nos tapa flores.
- Zona oscura,
el sol no se asoma
si las estrellas.
- Una cigarra,
con su musicalidad.
Él nos absorbe
- La primavera,
el camino del norte
divisa el sol.
- Nuestro invierno.
Herido el camino,
difícil el andar.
Mario Álvarez
- “Pluja”
El dia és moll.
Els ocells frisen per volar
enmig del vent i la tempestat.
Sergi Gómez Ortínez
El dia és moll.
Els ocells frisen per volar
enmig del vent i la tempestat.
Sergi Gómez Ortínez
- La llum del Sol
il·lumina
Bon dia, llum!
Elisabet Domènech Marcè
il·lumina
Bon dia, llum!
Elisabet Domènech Marcè
PD: perdoneu, però només he pogut penjat aquestes fotos ; en un altre moment penjaré unes quantes més.
