Segur que tothom alguna vegada ho ha pensat, i fins i tot ho ha dit. I quin millor escenari per llegir-me aquest fantàstic llibre d'en Matthew Tree, La puta feina, que mentre vaig en metro per anar, justament, a treballar a Badalona, a vendre tota classe d'entrepans, bikinis, i paquets de magdalenes (que és el codi per dir ''un paquet de cigarretes'').
El llibre ha estat un obrir i tancar d'ulls, clar que he tingut moltes hores de viatge per llegir-me'l, i, sobretot, m'ha encantat.
Me l'he ventilat en un dia. Durant les 126 pàgines del llibre, en Matthew toca tots els temes relacionats amb la feina, però ho fa d'una manera excepcional, d'una manera que t'obliga a endrapar més pàgines. Posa en evidència el que hom arriba a fer pel sol fet d'aconseguir un lloc on treballar; de secretaries que accepten mirades obscenes o conductes masclistes per part dels seus caps, treballadors que es deixen insultar o menysprear, gent que deixa penetrar la seva intimitat per tal d'aconseguir una feina, persones que permeten explotacions horàries o salarials per mantenir-la...
Parla d'empreses -amb noms i cognoms en alguns casos- que porten a terme tècniques d'allò més repugnants per aconseguir un major benefici, del mobbing que han de suportar molts treballadors, d'entrevistes de feina surrealistes, banals i estúpides amb uns caps ídem, d'assetjament, acomiadaments inversemblants, etcètera. Al llarg del llibre hi ha testimonis reals que exposen el seu cas. Parla, fins i tot, d'en Màrius Serra, qui va tenir una feina força diferent, tot intentant emborratxar andalusos... al llibre ho explica!!!
A més a més, cal dir que durant unes 15 pàgines m'he -i perdoneu- descollonat. La gent em mirava malament al metro, ho sé, però no ho podia contenir. De la pàgina 60 fins a la 75 no podia parar de riure, l'humor d'en Tree, quan s'ho proposa, és devastador!
I, acabo ja la ressenya, dient que aquest llibre el plantegen de la següent manera: ''Matthew Tree, de nou amb la seva prosa satírica i convincent, converteix aquest llibre en un manual imprescindible per a aquells que vulguin deixar de treballar de manera definitiva.'' I és que és cert. Cap el final del llibre, les últimes pàgines, ens fa una reflexió de doctorat.
Si me l'hagués llegit en un altre context i en un altre moment, segurament hauria decidit no treballar mai, mai dels mais!. Tot i que trobo les seves reflexions un pèl utòpiques, dóna molt bones raons i ho argumenta fantàsticament bé: Treballar no és necessari. Hem d'aprendre a prescindir d'aquells luxes banals i, simplement, centrar-nos en allò que volem i que volem ser, ja que, per norma general, hom sempre s'acaba allunyant d'allò que veritablement volia.
Ja us dic, m'ha semblat brutal tota la reflexió, m'ha agradat molt, tot i que jo no hi crec (dec ser un robot més del sistema, espero que en Matthew em sàpiga perdonar).
Recomano el llibre a tothom, perquè vertaderament, és per a tothom. Curt, ràpid, senzill, divertit i interessant, una dosi perfecte per afrontar el dia amb entusiasme!
Gràcies els que hagueu arribat fins aquí =) Avui ha estat curteta!
Salut!
lí recibe la llamada de su suegro, que le pide un recado muy especial: que acompañe el cadáver del lama Lobsang Singay, prestigioso médico budista tibetano muerto en extrañas circunstancias, de vuelta a casa ( para los tibetanos es importante acompañar a los muertos durante las primeras horas de la muerte) 