Neus Català

Aquells republicans que van enxampar la guerra civil, el franquisme i  el nazisme no els va ser gens fàcil la vida quotidiana.
La Neus Català és l'última catalana supervivent del camp d'extermini de Ravensbrück (camp de la mort, com ho anomena ella). La seva vida va ser una lluita constant. Les seves ganes de lluita amb la resistència la van portar a fer-se càrrec d'una colònia de 182 nens amb els quals va emprendre un llarg viatge a l'exili cap a França.




Tot i els intents de passar desapercebuda col·laborant amb la resistència juntament amb el seu home, l'Albert, van ser capturats. Les seves vides van ser separades tot d'una, i la Neus Català va ser deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen sense saber on era l'Albert.
Les seves ganes de viure van aconseguir la seva pròpia supervivència dins dels camps de la mort. Pensava en l'Albert, en els Guiamets (on va néixer), en la família i els records de la infància per mantenir-se viva, i així mateix intentava no pensar en res per sobreviure.


Molta set i molta gana.

Molta set.

Molta gana.


Massa set.

Massa gana.

Per altra banda va aprendre a estimar, a estimar a les altres dones de la cel·la. Van conviure en germanor i totes cuidaven de totes tant com podien. En moltes ocasions va veure morir a altres companyes i això les feia defallir, pensar en la mort i voler deixar enrere la vida.

Un cel de plom és una novel·la que fa posar realment la pell de gallina en moltíssimes ocasions. Quan veu la dona electrocutada al filat, quan veu la seva amiga oberta en creu, quan explica les sensacions experimentades al camp.. són tantes les ocasions que no gosaria contar-les.

Neus Català va anar al convidat, per si us interessa, insereixo el vídeo:



"Vaig lluitar a mort per conservar la meva vida"