 |
| Neus Català |
Aquells republicans que van enxampar la guerra civil, el franquisme i el nazisme no els va ser gens fàcil la vida quotidiana.
La Neus Català és l'última catalana supervivent del camp d'extermini de Ravensbrück (camp de la mort, com ho anomena ella). La seva vida va ser una lluita constant. Les seves ganes de lluita amb la resistència la van portar a fer-se càrrec d'una colònia de 182 nens amb els quals va emprendre un llarg viatge a l'exili cap a França.
Tot i els intents de passar desapercebuda col·laborant amb la resistència juntament amb el seu home, l'Albert, van ser capturats. Les seves vides van ser separades tot d'una, i la Neus Català va ser deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen sense saber on era l'Albert.
Les seves ganes de viure van aconseguir la seva pròpia supervivència dins dels camps de la mort. Pensava en l'Albert, en els Guiamets (on va néixer), en la família i els records de la infància per mantenir-se viva, i així mateix intentava no pensar en res per sobreviure.
Molta set i molta gana.
Molta set.
Molta gana.
Massa set.
Massa gana.
Per altra banda va aprendre a estimar, a estimar a les altres dones de la cel·la. Van conviure en germanor i totes cuidaven de totes tant com podien. En moltes ocasions va veure morir a altres companyes i això les feia defallir, pensar en la mort i voler deixar enrere la vida.
Un cel de plom és una novel·la que fa posar realment la pell de gallina en moltíssimes ocasions. Quan veu la dona electrocutada al filat, quan veu la seva amiga oberta en creu, quan explica les sensacions experimentades al camp.. són tantes les ocasions que no gosaria contar-les.
Neus Català va anar al convidat, per si us interessa, insereixo el vídeo:
"Vaig lluitar a mort per conservar la meva vida"
Sandra Alemany
Sandra, quant de temps! Et felicito per la teva ressenya. Ja veus que aquest bloc està una mica "parat", per dir-ho d'alguna manera...
Potser m'has donat una idea per regalar aquest Nadal. Deu ser un llibre dur, no?
Espero que t'animis a fer-ne més, a veure si revifem el bloc. I que animis alguns exmonalquins!!!
Sandra, en cuanto la srta.Solà me ha dicho que habías escrito una interesantísima reseña, me ha faltado tiempo para entrar a leerla. Como bien dice la srta.Solà, el blog está un poco agonizante ( creo que soy más dura que ella), y esperamos que podamos darle de nuevo "vidilla". Muchas gracias por crear esta reseña que para mí va a significar el RENACER del blog.
Además me han entrado muchas ganas de leer el libro, aunque sé que acabaré algo "tocada" después de leerlo.
Recuerda que eres muy bienvenida, tanto tú como todos aquellos exmonalqueros que quieran participar.
espero que todo te vaya muy bien.....nos seguimos leyendo.
Un abrazo
Oh déu meu! Benaventurats els meus ulls, una nova entrada al bloc! Em pensava que ja li havien fet la sepultura, però veig que encara el feu aguantar. Fal·lacitats Sandra, molt bona ressenya! Vaig veure l'incansable -i desnonat- Albert Om a casa d'aquesta bona dona i em va deixar tocat (la Neus, no l'Om), les seves vivències són al·lucinants. Segur que amb el llibre encara es transmet molt millor.
Per cert, el vídeo no es veia i t'ho he arreglat, ara ja es visualitza a l'entrada.
En fi, tinc pendents algunes ressenyes, però faré -segur- la de Joc de Trons (el 1r i el 2n llibre), brutals. Boníssims. També m'estic llegint el tercer i 'Lliures o Morts', una novel·la que ja deveu suposar de què va ;)
Content que hagueu ressuscitat el bloc del forat negre de la internet, codis binaris, hexadecimals i tal.
Salut!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bones!
El llibre és bastant dur, s'ha de llegir amb temps i molta calma per arribar a entendre, només una mica, els sentiments que tenia aquest dona.
A mi m'ha agradat moltíssim, per això vaig decidir fer la ressenya. De fet, no esperava que ningú la veiés fins molt de temps perquè el blog estava bastant mort, però em feia gràcia fer el resum perquè vaig creure el llibre prou important.
Petons a tots!