CELEBREM LA SETMANA DE LA PAU
Quina millor manera de parlar de pau que fer-ho parlant de llibres?
Els dos primers que us recomano tracten el tema de l'holocaust nazi però des de dos punts de vista diferents i gens habituals. L'últim, La pell freda, és una altra cosa, difícil de classificar i, sens dubte, un dels millors llibres que he llegit últimament.
EL
VIOLÍ D’AUSCHWITZ, Maria Àngels Anglada, Edicions 62 (1994)
Al camp d'extermini d'Auschwitz les
condicions de vida són infrahumanes i els abusos, els càstigs o la mort són
companys habituals dels reclusos com en Daniel, un luthier jueu de Cracòvia que
sobreviu a aquest infern treballant de fuster. El comandant del camp, Sauckel,
afeccionat a la música clàssica, descobreix l'autèntic ofici d'en Daniel i
decideix posar-lo a prova: li haurà de construir un violí que tingui un so
perfecte. En Daniel es posa a l'obra, però no es pot ni imaginar el càstig que
l'espera si no compleix bé l'encàrrec.
Aquest no és típic llibre sobre l’holocaust
nazi. El tema central no és la guerra, sinó l’experiència que li toca viure al
protagonista per culpa d’aquesta guerra. I, a més, és un llibre molt molt ben
escrit. Aquells a qui us agrada llegir sabreu valorar la història, però també
la bellesa de les paraules de l’autora, que, per cert, era catalana d’origen
jueu.
L’AMIC RETROBAT, Fred Uhlman, Ed. Columna jove (1971)
L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques d’Alemanya. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà novament.
Hans Schwarz, jueu, ens explica en primera persona la seva relació amb
Konradin von Hohenfels, aristòcrata alemany, que serà el seu amic inseparable
durant gairebé un any, quan el moviment nazi els separarà (per sempre?)
forçosament.
Aquesta novel·la és una petita obra mestra. Fred Uhlman ens explica en poques pàgines el naixement i la fi de
l'amistat d'uns joves, amb les dades imprescindibles perquè a la narració no li
sobra però tampoc no li manca absolutament res.
Però si haig de parlar del llibre que més m’ha impactat en els últims anys, sens dubte, trio aquest:
LA PELL FREDA, Albert Sánchez Piñol, Ed. La Campana (2002)
La pell freda és un malson. Amb aquestes paraules Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), desenganyat de la vida, desembarca en una illa minúscula del sud de l'Oceà Atlàntic per encarregar-se durant un any d'una petita estació metereològica. Només hi ha un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
 |
| Albert Sánchez Piñol |
La pell freda és un malson. Amb aquestes paraules Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), desenganyat de la vida, desembarca en una illa minúscula del sud de l'Oceà Atlàntic per encarregar-se durant un any d'una petita estació metereològica. Només hi ha un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos -que anomenarà granotots- en la seva cabana de fusta. El protagonista aconseguirà quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir junts als atacs dels monstres. Descobreix com Batís té un d'aquells granotots domesticats, la femella Aneris, i, a més, li serveix d'amant. A partir d'aquí, la història se centra, per una banda, en la lluita dels dos homes per la supervivència a l'illa i, per l'altra, en les relacions entre l'irlandès i Caffó, que, lluny de ser aliats, acaben essent oponents en un món de violència i paranoia, perquè el conflicte real no serà a l'exterior, sinó a l'interior...
L'autor opina que el sexe i els diners no són el que mouen el món, sinó la por, perquè, segons ell, la por ens fa pensar i veure les coses. Per això la por és un ingredient constant que mou els personatges del llibre. La pell freda té elements fantàstics i de terror, però en el llibre els monstres no hi són per parlar d'éssers fantàstics, sinó per parlar de com som els humans i sobretot, per parlar de la violència i el conflicte. És una gran reflexió sobre la inutilitat de la violència.
Espero que us animeu a fullejar i/o llegir algun d'aquests llibres o, almenys, a dir-hi la vostra!
Està clar que tu sempre aconselles lectures fascinants.
Ja fa temps que em vas parlar de La pell freda i crec que ja és el moment de llegir-la. Així que en breu la començaré a llegir.
Moltes gràcies per la ressenya d'aquests llibres.
Ja te' l passaré! A veure si algú més s'anima... Que hi ha algúúúúúúúú?
em llegiré l'ultim.
Molt bé, Oriol! Veig que no et va fer por el que vaig dir de La pell freda.
Ja m'he llegit EL VIOLÍ D’AUSCHWITZ. Trobo que és un llibre molt interessant i és facil enganxar-s'hi. M'ha agradat molt que l'autora s'hagi informat de tot el procés de construcció del violí, tant com en els textos que encapçalen els capítols, que trobo molt adient que l'autora els posi perque t'ajuda a entendre alguns continguts del llibre. L'argument també m'ha agradat molt ja que el tema que tracta m'interessa bastant. Ja m'havia llegit "El niño con el pijama de rayas" que te una temàtica similar i el vaig trobar ben interessant. En general m'ha agradat molt peró m'ha costat una mica entendre el final.
Que ràpid, Joel! Te l'has llegit en un temps rècord! Ja en parlarem del final, si vols. Però aquí no, que si algú altre se'l vol llegir... Potser el que t'ha confós una mica és que el llibre se situa en dues èpoques diferents: la del camp d'Auschwitz i la més actual.
A veure si s'anima algú més a comentar!!!📢📢📢📢
Si, segurament m'ha confós aixó. Si algun dia m'agradaria parlar del final!
A mi també m'agradaria llegir-l'ho.
Es veu els pocs lectors que hi ha...però hem de salvar el blog!
Jo tinc molts llibres per recomenar i em fa il·lusió recomenar-los, en tinc masses i acumulen pols els pobrets, busco valents que els vulguin llegir. Els podría presentar a classe, però al final em convertiría en una pessada... Espero amb ànsies que algú s'animi a llegir! ;)
Ep, que se m'oblida! Em podrieu ensenyar com publicar els llibres al blog?
Gràcies!
Tens raó Judit. Sóm pocs peró tirarem el blog endevant perque aquest blog és cultura i la cultura, ara mes que mai, s'ha de mantenir viva!
Perfecte, nois! Ja t'ho explicaré, Judit.
M'encanta veure que ja us heu animat a llegir alguns d'aquests llibres.
Judit, la senyoreta Solà t'explicarà com penjar ressenyes.
Oriol, també esperem una ressenya de La pell freda ( t'animes????)
Joel també esperem que t'animis a fer ressenyes
Va som-hi, que això s'anima!
Siiiiiiii aixo s' anima si ho anem dient a la classe potser s' hi uneix mes gent.
Per cert tinc molts llibres per llegir i ganes de fer alguna resenya així que de tots els llibres que hagi trobat interesants en faré alguna ressenya!
Jo no segurament em llegiré el "VIOLÍ D'AUSCHWITZ".He llegit el breu resum i penso que em pot agradar.
Jo alomillor em llegiré el " VIOLÍ D'AUSCHWITZ" m'he llegit el resum i m'ha agradat.
Jo, t'el recomano és un llibre que et pot agradar i ja et dic per endevant que l'autora escriu d'una manera que em va enganxar de seguida.
Perfi he trobat un moment per poder comentar!
Tot i que no m'agrada gens llegir,he trobat molt interesant el resum de L’AMIC RETROBAT de Fred Uhlman.M'ha agradat molt el resum que ha fet la Senyoreta Solà i espero poder llegir-me'l aquest estiu amb calma i que m'agafin ganes de llegir-me'n més.
Tots aquests llibres poden ser molt interessants però no tinc clar quin és el que em llegiré. He de pensar quin és el que em pot agradar més i aquest estiu a llegir!
Hola. Jo m'estic llegint el de la pell freda, el vaig començar fa poc però ja m'ha atrapat. La meva mare ho tenia per casa i em va dir que era un gran llibre i com la senyoreta Solà també el va recomanar a classe, em van donar ganes de llegir-m'ho. Al principi em va costar concentrar al cent per cent però ara vaig fent quan tinc alguna hora lliure. Crec que no em decebrà! Per cert, jo tinc moltes recomanacions de llibres en castellà i en català. M'agradaria poder publicar-les, em poden explicar com es fa? Una altra cosa que se m'oblidava, jo he llegit el llibre del Diari d'Anna Frank, que narra la història d'una nena jueva i la seva família. Em va agradar però hi havia moments difícils que costava imaginar-se, però el recomano perquè és interessant.
Beeeeeeeerta! Ja veig que has comentat!!! I l'Alba, Aleix, també!
A veure si us animeu a llegir-ne algun!
L'Estefania s'ha animat amb La pell freda. Ja ens diràs... Han sortit els granotots ja?
M'agradaria llegir "L'amic retrobat" és el llibre que m'ha cridat més l'atenció dels tres i creec que pot estar molt bé.
Encara no han sortit. Però el llibre té bona pintaa!! Ara porto uns dies sense llegir perquè ara vull centrarme en "Relats d'humor". Però després del control tindré més temps per seguir.
uauuuuuuu, ara feia dies que no entrava i m'alegrat molt veure la quantitat de comentaris que hi ha. I el que més m'agrada es veure que hi ha molts més dels nostres: dels lectors i del que poc a poc s'apropen a la lectura com la Berta.
Gràcies a tots per donar-li vidilla al blog i ànims....quantes més ressenyes, més possibilitats de trobar aquell llibre que us enganxi
Es una pena que hi hagi tanta gent que no li agradi llegir!Es una gran manera de desconectar del món real. Quan acabi la llista d'espera de llibres que tinc pendent, miraré de mirar-me'n algún!Molt interesant tots:)