undefined
undefined
Estas vacaciones de Navidad decidí leerme el libro titulado Aurora boreal de una autora llamada Asa Larsson. Lo que me llamó más la atención del libro no fue ni el título, ni la tapa sino el apellido de la autora. Nada más ver la novela en la librería lo asocié con Stieg Larsson, autor de la triología Milennium. Fue por ese motivo por el cual comencé a leer la contraportada esperando averiguar si esta autora era hija, prima o hermana del fallecido autor de Los hombres que no amaban a las mujeres. Y , aunque descubrí que los autores no tenían ningún tipo de relación y que , por tanto, el apellido Larsson debe ser en Suecia, como los apellidos Pérez o Gómez en España, me quedé dislumbrada por las críticas tan positivas que había recibido la novela. Por supuesto decidí comprar el libro y comenzar a leérmelo.
Aurora Boreal trata de una abogada de Estocolmo que recibe una llamada por parte de su mejor amiga de la infancia pidiéndole ayuda, ya que ha encontrado el cuerpo de su hermano sin vida y mutilado en la iglesia donde ejercía como pastor. La protagonista, aunque algo reacia, decide volver al pueblo que la vio crecer y que tantos traumas le ha creado , para ayudar a su amiga. Todo se complica cuando todas las pruebas del asesinato parecen señalar a la hermana del sacerdote asesinado y cuando ésta decide que su abogada defensora sea nuestra protagonista
Y hasta aquí puedo contar....
El libro me lo leí en dos días pues no es muy extenso. Me gustó mucho y os lo recomiendo si os gustan las historias de misterio.
Espero que os animéis a seguir participando en el blog y nos leemos pronto, pues estas vacaciones me dio tiempo a leer otro libro, también muy interesante ,pero de un género totalmente distinto: una biografía. Pero esto es otra reseña....
La veritat és que també hem sentit a parlar d'aquest llibre i molt bé, per cert. És un més dels que tenim pendents per llegir...
La setmana vinent els alumnes de 1er tindreu més llibres del club de lectura per comentar, a veure si us animeu i escriviu ! I els de 2n, a què espereu? Va, ànims!
Pues si que tiene que estar bien asi que cuando acabe el que estoy leyendo quizas lo empiece
por ciento su reseña està bastante bien ya que a despertado mi intere y eso es dificil de conseguir jeje
Alícia, me'l vull llegir. Trobo a faltar intriga sueca, clar que no serà el mateix... oi? Necessito alguna cosa per llegir. I aquest que ens presentes sembla interessant. Ja em vaig acabar "Esquivant la mort", però no m'ha acabat de fer el pes. Me'l passes, compañera?
P.D. La Ivette està a punt de ser proclamada "representant oficial dels alumnes", perquè els altres no sé on són...
Tots som alumnes. Alumnes de la vida.
El del comentari de dalt sóc jo, que hi havia la cookie de mon germà :D
Això és delicte: usurpació d'identitat... dintre de pocs minuts tindràs els mossos a la porta...
ja era hora que es valoressin els meus esforços
xD
Per cert, si Larsson és uns dels surnames més comuns a Suècia.
A part d'aquests dos escriptors podem recordar un ex-jugador del Barça que també compartia aquest cognom.
És curiós que Suècia esta agafant nom (si no en tenia ja) últimament no creieu? O seré jo que me la miro amb uns altres ulls? ;)
Una abraçada a tots.
Suècia no és el d'Ikea......companya de l'ànima...el llibre te'l deixo amb molt de gust però que consti que no serà el mateix, després no em diguis que no t'aviso.
Ivette, felicitats per colaborar tan al blog...estem molt orgullossos de tu.
I alumnes de la vida ( mira que ets...) de vosaltres també estem molt orgullosses.
Ara no sé si porta doble s o no.
Bé , és igual....jo donant exemple...com sempre
pues si es diu k esta molt be akest llibre ya mel llegire es k en tinc dos de pendents pero segur k quant els acabi mel llegire
ignasi perez leon 1r ESO B
Amb el cor a la mà, li diré que orgulloses no porta doble S, estimada ex profeSSora...
esque qui no estarà orgullos de mi sent tan bona nena com soc jo i traient aquestes bones notes com al examen de caste lla de dilluns que es dificil pero posant ganes potser aprovar ho veig chungu pero ves, ja veurem.....
Ivette amb ganes i esforç aproves segur.....confio en tu.....
I Nil, ex-alumne, gràcies per la correcció. Per cert....com va tot?...una abraçada.
Ignasi molt benvingut. Anima't i quan llegeixis un d'aquest llibres que tens pendents podries fer una ressenya.
Aquest llibre corre per casa meva :)
ja acabo el de perdona si et dic amor, aixi que prepararé una exposició.
Senyoreta solà, els alumnes sóm aquíí! jajajjaja, prometo comentar més sobint.
un petoonàs!
A veure si és veritat, Natàlia.
Ivette, tu no necessites padrins, eh?
jajaja que hi farem soc jo, nose que espeava vostè de mi
xD
Holaaa!! Enorabona a tots aquells que continueu fent ressenyes :) Nosaltres ara tenim molta feina TT personalment si avans ja tenia poc temps per fer-ne, ara encara menys xdd
Espero que tot vagi be pel Monalco, aveure si ens passem algun dia a fer-vos una visita :)
Un peto!
pd: Alicia aveure si mirem el correu de tant en tant! ^^
uooooo!
Ha de ser divertit! i misteriós.... :P
ah! srta. Corral, tinc el llibre de christine, de l'Stephen king del punt d'intercanvi de la biblioteca, em pensava que ma'gradaria però no el vaig poder acabar...no podia de veritat. T.T
si no el té li dono, i si el té... doncs també li dono perquè em fa més nosa que servei.
O si vostè no el vol de cap manera qui el vulgui que m'ho digui que li donaré.
pfff.... feia temps que no passava per aquí... :P
eh que ja he tornat, es que havia estat ocupada i no podia entrar, la veritat es que ho trobava a faltar sever que pasa al blog i va vinga que ara ja som tres al blog de tercer.
PD: apuntare aquest llibre a la llista de llibres que haig de llegir em sembla que aquesta llista es fara infinita, jolines i mira que avans de començar el cure no savia que llegir, entre el blog i les presentacions de clase no paro de tindre llibres pendens els he comensat escriure i tot, em sembra que n'hi ha com a minip 15 o pot ser fins hi tot 20.
sandra alemany si la srta. corral no el vol jo si que el vull
Ok, doncs ja em dirà quelcom srta.Corral, i si no el vol, te'l donu a tu Alba =)
Enhorabona per la ressenya Alícia! Sembla interessant però no m'acaba de convèncer.
Feia temps que no comentava, però avui que he estat al Monalco i he recordat com de bé hi estava (Bé, no és que ara no estigui bé, sinó com al monalco..., enlloc), he decidit tornar per aquí.
Ara feia temps que no llegia res d’interessant, però justament ahir vaig acabar el famós clàssic anglès de Jane Austen, Orgull i prejudici. I m’ha encantat. Espero fer-ne una ressenya ara, si encara m’enrecordo. :)
Kekos, m’encantaria que em passessis aquell llibre que fa, mm..., 5 mesos que et vaig demanar :p En tinc ganes. ;)
Bé, estic contenta que aquest bloc continuï estant actiu. Perquè no pot morir. Noooooooooo!
Un petó, d’una ex-monalquera!