undefined
undefined
Títol: L'església del mar
Títol original: La catedral del mar
Autor: Ildefonso Falcones
Traducció al català: Carles Urritz
666 pàgines
1a edició (març 2006)
Data de l'exposició: 11 d'octubre
Expositora: Elisabet Domènech, 4t A
M'agradaria fer un petit comentari sobre l'exposició que van tenir el plaer d'escoltar i gaudir els alumnes de 4t A i la Sra. Solà.
Primer de tot, m'agradaria recalcar que fins que vaig llegir aquest llibre, jo era una de les moltes adolescents dels nostres temps que xalava llegint novel·les romàntiques i fantasioses de no més de 300 pàgines que s'han guardat en un racó del meu cor i m'han fet entrar en un mòn de color rosa.
Nota: Us recomano la col·lecció de L'estiu dels texans blaus de Ann Brashares o també, els llibres de Federicco Moccia ( Perdona si et dic amor, Tres metros sobre el cielo ...)
Jo en cap moment m'havia sentit capaç de llegir un llibre que parlés d'alguna cosa més que no fós amor.
I llavors, aquest estiu, la meva mare (poc aficionada a la lectura per falta de temps) va decidir comprar-se la gran obra de Ildefonso Falcones com a passa-temps per fer més amenes les llargues hores a la platja prenent el Sol. Jo la veia incapacitada de llegir-se un llibre tan extens i complex com jo tenia entens. Però, em va sorprendre que li estigués agradant tant i quasi no em vaig poder creure que amb 5 dies l'acabés. Durant aquells 5 dies, m'anava fent un breu resum de la història i dia a dia, em va fer venir ganes de començar-lo jo.
Doncs, després d'haver acabat El noi del pijama de ratlles (també s'ha de llegir)
el vaig començar amb esperances d'èxit. Des d'aquell moment fins 4 dies desprès, la meva ment va estar, quasi les 12 hores que no dormia, menjava o feia una mica de vida social, submergida en aquelles dues tapes primes (versió de butxaca, sí sí). (No us recomano massa hores davant d'un llibre perquè podeu acabar amb mal de cap i de coll. Feu-me cas)
Tot i que coneixia una mica l'argument, la història d'aquell pagès que porta el seu fill a Barcelona per trobar feina i tenir un lloc on dormir i totes el sufriment i la felicitat que experimenten, cada frase anterior, cada capítol anterior m'obligava a continuar una última pàgina més.
I us preguntareu el per què de tan entusiasme. Senzillament, l'autor ha treballat tant en aquest llibre que ha aconseguit captar tota l'atenció de qui el llegeix i "enganxar-lo"fins l'última pàgina.
Com he dit abans, és la història d'un pagès que ja no pot viure al camp i va a la ciutat a provar sort amb el seu fill de dos mesos. Tota la trama gira al voltant d'aquest nadó que creix als carrers de la ciutat. Mitjançant aquest, ens mostra com era la societat barcelonina del segle XIV i totes les fases de la vida d'aquest nen, dit Arnau, el qual viu i creix amb una enorme estimació a la mare de Dèu de Santa Maria del Mar. Així, doncs també es veu el procés de construcció de la catedral. Tracta temes com l'amor, el sofriment, l'engany, ela religió, les lleis, la sexualitat, les guerres... d'aquella època.
TEXT EXTRET DEL MORAL QUE VAIG PORTAR A LA CLASSE EL DIA DE L'EXPOSICIÓ I QUE ESTÀ ACTUALMENT PENJAT A LA CLASSE DE 4t A
L’Església del Mar
La història d’un home que va néixer pagès
i va viure com un nen pobre,
un jove bastaix,
un ric canviador
i un bon noble.
Un home que va sofrir molt però,
també va xalar.
Un home que va créixer al voltant de
la seva estimada
Església de Santa Maria del Mar.
És la història de la Barcelona
de l’època feudal
i de la seva societat
reflectida en un llibre.
Una història única, plena de detalls
i situacions sorprenents,
tristes, còmiques i inesperades
que us faran plorar, riure..., però també gaudir de tota la lectura.
NOTA: Si el comenceu, no el podreu deixar. (Eh, Carla)
INFORMACIÓ SOBRE L'ARGUMENT
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%E2%80%99esgl%C3%A9sia_del_mar
Per Elisabet Domènech,
Ara mateix, he acabat Amb ulls de nena (dietari de la guerra cívil de Encarnació Martorell) i en espera que arribi Un estiu per morir de Lois Lowry(recomanació de la Sra. Corral)
Títol original: La catedral del mar
Autor: Ildefonso Falcones
Traducció al català: Carles Urritz
666 pàgines
1a edició (març 2006)
Data de l'exposició: 11 d'octubre
Expositora: Elisabet Domènech, 4t A
M'agradaria fer un petit comentari sobre l'exposició que van tenir el plaer d'escoltar i gaudir els alumnes de 4t A i la Sra. Solà.
Primer de tot, m'agradaria recalcar que fins que vaig llegir aquest llibre, jo era una de les moltes adolescents dels nostres temps que xalava llegint novel·les romàntiques i fantasioses de no més de 300 pàgines que s'han guardat en un racó del meu cor i m'han fet entrar en un mòn de color rosa.
Nota: Us recomano la col·lecció de L'estiu dels texans blaus de Ann Brashares o també, els llibres de Federicco Moccia ( Perdona si et dic amor, Tres metros sobre el cielo ...)
Jo en cap moment m'havia sentit capaç de llegir un llibre que parlés d'alguna cosa més que no fós amor.
I llavors, aquest estiu, la meva mare (poc aficionada a la lectura per falta de temps) va decidir comprar-se la gran obra de Ildefonso Falcones com a passa-temps per fer més amenes les llargues hores a la platja prenent el Sol. Jo la veia incapacitada de llegir-se un llibre tan extens i complex com jo tenia entens. Però, em va sorprendre que li estigués agradant tant i quasi no em vaig poder creure que amb 5 dies l'acabés. Durant aquells 5 dies, m'anava fent un breu resum de la història i dia a dia, em va fer venir ganes de començar-lo jo.
Doncs, després d'haver acabat El noi del pijama de ratlles (també s'ha de llegir)
el vaig començar amb esperances d'èxit. Des d'aquell moment fins 4 dies desprès, la meva ment va estar, quasi les 12 hores que no dormia, menjava o feia una mica de vida social, submergida en aquelles dues tapes primes (versió de butxaca, sí sí). (No us recomano massa hores davant d'un llibre perquè podeu acabar amb mal de cap i de coll. Feu-me cas)
Tot i que coneixia una mica l'argument, la història d'aquell pagès que porta el seu fill a Barcelona per trobar feina i tenir un lloc on dormir i totes el sufriment i la felicitat que experimenten, cada frase anterior, cada capítol anterior m'obligava a continuar una última pàgina més.
I us preguntareu el per què de tan entusiasme. Senzillament, l'autor ha treballat tant en aquest llibre que ha aconseguit captar tota l'atenció de qui el llegeix i "enganxar-lo"fins l'última pàgina.
Com he dit abans, és la història d'un pagès que ja no pot viure al camp i va a la ciutat a provar sort amb el seu fill de dos mesos. Tota la trama gira al voltant d'aquest nadó que creix als carrers de la ciutat. Mitjançant aquest, ens mostra com era la societat barcelonina del segle XIV i totes les fases de la vida d'aquest nen, dit Arnau, el qual viu i creix amb una enorme estimació a la mare de Dèu de Santa Maria del Mar. Així, doncs també es veu el procés de construcció de la catedral. Tracta temes com l'amor, el sofriment, l'engany, ela religió, les lleis, la sexualitat, les guerres... d'aquella època.
TEXT EXTRET DEL MORAL QUE VAIG PORTAR A LA CLASSE EL DIA DE L'EXPOSICIÓ I QUE ESTÀ ACTUALMENT PENJAT A LA CLASSE DE 4t A
L’Església del Mar
La història d’un home que va néixer pagès
i va viure com un nen pobre,
un jove bastaix,
un ric canviador
i un bon noble.
Un home que va sofrir molt però,
també va xalar.
Un home que va créixer al voltant de
la seva estimada
Església de Santa Maria del Mar.
És la història de la Barcelona
de l’època feudal
i de la seva societat
reflectida en un llibre.
Una història única, plena de detalls
i situacions sorprenents,
tristes, còmiques i inesperades
que us faran plorar, riure..., però també gaudir de tota la lectura.
NOTA: Si el comenceu, no el podreu deixar. (Eh, Carla)
INFORMACIÓ SOBRE L'ARGUMENT
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%E2%80%99esgl%C3%A9sia_del_mar
Per Elisabet Domènech,
Ara mateix, he acabat Amb ulls de nena (dietari de la guerra cívil de Encarnació Martorell) i en espera que arribi Un estiu per morir de Lois Lowry(recomanació de la Sra. Corral)
Elisabet, et felicito per la teva ressenya. Realment encomanes les ganes de llegir-lo, igual com vas fer a la classe!!!
Enhorabuena. Yo debo confesar que no lo he leído, pero lo haré sin falta estas navidades.
Me encanta ver con qué entusiasmo estás trabajando en este blog
Potser pixo fora de test, però... quan serà el Concurs Literari? Ho dic per anar fent les meves maldades... muahahaha...
Més que res que encara no he trobat (ni he buscat) cap tema, ni res semblant, i la inspiració... és nula, últimament, la veritat.
Si tinc una data límit potser em venen les muses ^_^
Ajudeu a la Senyoreta Corral, té quelcom al teclat que li impedeix escriure d'una manera comprensible i entenedora... (Vigili que no sigui un Virus!!!).
Bé, en referent a l'exposició de l'Eli... subscriure el que diu la Senyoreta Solà, i afegir-me a les felicitacions. És una bona ressenya, llarga però amb contingut -interessant- i que, sense cap dubte, t'encomana les ganes de llegir el llibre.
Un exemple a seguir per a tots els blocaires, el llistó està alt!!!
Salutacions cordials,
David.
elisabeth, jo també et felicito per la teva ressenya. :)
la meva àvia el té, i m'han agafat ganes de llegit-me'l, però el que passa es que no hi ha temps!
a la gent, com nosaltres, que li agrada llegir, no tenim temps amb el llibres de l'escola, i si llegim els dos alhora, ens liem, bé, axò es el que em passa a mi. no sé els altres.
la meva àvia també se'l ha llegit i li a agredat molt, és el seu llibre preferit.
un dia d'aquests em proposaré llegir-lo.
també vull dir una proposta encara que segurament no em faràn cas. jejeje.
les persones que llegim, no hauriem de llegir a més a més, els llibres de l'escola, val que ens agradi llegir, però, a lo millor, no aquest tipus de llibres.
i insisteixo, en el meu cas, m'agraden de misteri i llargs. i per llegir aquests tipus de llibres, necessito temps, i amb el llibres de l'escola, no en tinc
salutacions cordials: Sandra
Sandra!!!! Què estàs dient? ¿Que t'agrada molt llegir, però que no vols llegir els llibres de l'escola? Això és una mica contradictori. Jo crec que les profes no et faran cas :). Elles, a part que estan obligades pel Departament d'Educació a fer llegir llibres, deuen voler que llegeixis tota mena de llibres, no solament els llargs i de misteri que a tu t'agraden. Potser descobriràs que te n'agraden d'altres tipus. I si no t'agraden, sempre pots fer-ne un comentari negatiu -però argumentat- al bloc. De tota manera, d'entre els dos que tens per escollir de català, et recomano "El llibre de l'hivern", ja que té més misteri que "Un curs d'estiu a Irlanda".
Nil, encara no hi ha dates per al Concurs Literari, però digues a les Muses que comptin que deurà ser per finals de març, aprox.
David, David.....no me tires de la lengua....digo.....no m'estiris de la llengua. Jajaja.
Per cert, el concurs literari cap a l'abril.....ahhhhhhhhhhhhhhh, doncs no era un virus......el meu ordenador sap compondre paraules en català
Jo també penso que a vegades pot ser difícil llegir dos llibres alhora quan un és de l'escola i l'altre, per voluntat pròpia. Per això, és millor guardar-te un bon "totxo" per unes vacances de Nadal, d'estiu...
Però la Senyoreta Solà té raó quan diu que les lectures obligatòries ens ajuden a descobrir noves temàtiques que pot ser algun dia ens acabaran entusiasmant.
Jo prefereixo novel·les històriques en que els personatges viuen en un temps passat però real. No m'agrada la ficció(Bé, els d'amors impossibles que es compleixen, sí)
Elisabet(/h)
d'acord, es veritat, teniu raó.
jajaja
llàstima que les profes no em fagin cas. jejeje
senyoreta Solà, ´jo també, ja desde un bon principi, havia escollit el de "El llibre de l'hivern". perquè ens el va explicar (aquest i l'altre) i vaig triar aquest.
m'agrada aquest blog! xD
El llibre de l'esglèsia del Mar el tinc pendent de llegirme'l, però els quatre llibres dels texans i els de Federico Moccia ja els he llegit i val a dir que valen la pena per a gent de la nostra edat :)
Senyoreta Solà, nosaltres no vam llegir cap dels llibres d'aquest any de 3r. El llibre de l'hivern?, Un curs d'estiu a Irlanda? De que van?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
No sé què us passa amb el temps, la veritat, jo el trec de tot arreu.
Me'n sobra tant que l'altre dia em vaig trobar un TupperWare ple de temps dins la nevera, ves què us dic.
Si no teniu temps és perquè no voleu. Que jo llegia un llibre de filosofia de tropocientas pàgines a mig curs, i no vaig tenir cap problema a l'hora de les lectures obligatòries.
I perquè es sàpiga, "Tropocientas" o "Tropocientasmil", és un nombre que figura a la llista dels "Números megamolones y absolutamente antimatemáticos" o NMAA.
doncs jo no tinc temps. jah!
cada tarda faig una cosa diferent menys divendres i diumenge.
i a sobre amb els deures de l'escola, encara tinc menys temps.(no vull dir k ens posin molts deures).
tinc un problema:
no trobo l'escrit que em vaig fer per l'exposició!
si vuleu ho puc publicar però no pudré posar-ho igual.
gràcies
xD
Elisabet, els llibres que es llegeixen a 3r són tots dos d'en Francesc Miralles, l'autor que probablement vindrà a l'escola a l'abril. Vosaltres us llegiu també dos llibres seus: "El 4t Reich" i "Un haikú per a l'Alícia" (per cert, aquest últim és el que ve després de "El llibre de l'hivern". L'autor vol fer una trilogia.) Cada any en canvio algun. No t'enfadis :)
Sandra, és una llàstima que no trobis l'escrit del Harry Potter. Estava molt bé. Busca'l més bé, no el pots haver perdut!
eli waaaapaaa!!!!
que m'agradat molot la teva ressenya i jo me'l vaig llegir mb 7 dies!! i jo puc fer la ressenya de l'anna frak perque el maco del david no m'envia el correu aix...
petons a tots(k)
Sabina, per enviar-te la invitació necessitem la teva adreça gmail. Potser és per això que el maco del David no te l'envia...
El maco del David és un penques...
Mea culpa, no me'n he recordat més del mail de la Sabina, i me'l va donar...
Ara mateix et convido! Em sap greu... :S
Em flagel·laré l'esquena fins esqueixar-me la pell i després m'hi passaré un ratllador de formatge per si han quedat trossets enganxats.
Salut!
Eis, sóc el joel de 4rt A, per fi me pogut registrar
una pregunta:
nomès hi ha la ressenya de l'esglèsia del mar o n'hi ha d'altres?(es que no se molt bé com buscar coses, me liat fins i tot per registrarme xd)
per cert, Eli està molt bé la ressenya
Bones Joel, benvingut!
Doncs sí, per ara només hi ha la ressenya de l'Eli (l'església del mar).
L'Anna ha d'escriure, encara, la seva exposició del "Niño con el pijama de rallas", i la Sabina del diari d'Ana Frank. Això pel que fa 4rt A. Desconec com està el tema a 4rt B i a 3r A i B.
Però, mica en mica, cada vegada en som més!!!
Salut!
A 4tB encara ens costa una miqueta aportar llibres al bloc....ehhhhh!!!!?????amiguets meus. Però confio molt en els meus nens/nenes i sé que s'animaran i escriuran unes molt bones ressenyes.
Per cert....des de que hem engegat el tema del bloc i com us veig tan animats, tinc una mica d'enveja i m'ha vingut a la memòria aquelles lectures memorables que vaig fer a la meva joventut, ara fa uns quants anys, i a més a més, quan tenia temps lliure per mi ( perquè Nil, des de que m'has dit que hi ha tupper ware's amb temps m'estic tornant lela buscant-los i jo no els trobo, ja hem diràs on els puc trobar ).
Per això, des de fa un dies m'ha vingut a la ment llibres com Cien años de soledad o Crónica de una muerte anunciada de Gabriel Garcia Márquez. ( aquí no hi ha cursiva!!!!??????)
O un dels primers llibres que em van enganxar de veritat It, de Stephen King y El señor de los anillos de Tolkien ( ja, ja,ja...Nil ja sé que són llibres molt diferents , però a la meva adolescència encara no tenia clar que tipo de lectura m'apasionaria.Finalment em vaig decantar per la lectura del S XIX: Galdós , Clarín , etc).
Ara intento llegir dos llibres a la vegada: El niño del pijama a rallas i un que m'han recomenat i me l'han deixat amb molt de carinyo titulat: La reina que dio calabazas al caballero de la armadura oxidada ( per ara , genial ). Bé , potser avuí m'he passat.
Només donar ànims a Sandra de 3r perquè pugui fer la ressenya de Harry Potter. Ànims...lectors
veu senyoreta com jo li vaig dona...!!!
els de 4rt B són uns ganduls jaja!!
petonets a tots!!!
escolta sabina ! xd
que a poc a poc la llista del club de lectura a la nostra classe va augmentant.. ara ja hi ha 2 persones!
I senyoreta Corral, continui confian am nosaltres que ja veurà com al final aquí hi haurà més gen del B que del A participan.. quien rie ultimo rie mejor :)
( que difícil és això descriure bé per l'ordinador... i tot i així quan ho vegui la senyoreta Solà segur que hi troba un mun de faltes.. )
I jo,QUAN TROBI TEMPS, intentaré fer una resenya del llibre de l'estiu dels texans blaus :)