DUES RESSENYES DE DOS LLIBRES DE FRANCESC MIRALLES
EL LLIBRE DE L'HIVERN, tot i ser també literatura juvenil té un caire diferent. És més filosòfic que l'anterior. I també més intrigant. Alguns crítics l'apropen a la narrativa gòtica.
El Joel té setze anys. Viu a Bellvitge i no és feliç. Voldria marxar ben lluny. Veure món. Coneix la Sandra i decidiran marxar. Però el viatge no serà com ell pensava: marxa sol i no va massa lluny. Quedarà atrapat en un poble perdut a la Serra del Cadí: Malnom (sí, sí, és el nom del poble). La primera nit allà és de pel·lícula de por. Una capella amb pintades gores i demoníaques, música de piano sense músic que toqui les tecles...
De mica en mica anirà coneixent els pocs habitant del poble: l'Agustí un okupa que busca desesperadament “el llibre”. El Papallona, un senyor de 70 anys amb cadira de rodes que col·leciona mots que vulguin de “papallona” en tots els idiomes del món. I la Júlia, una noia que viu amb sis gossos salvatges. Tota la història girarà al voltant de la recerca del Llibre de l'hivern. L'Agustí ens el descriu així:
“Qui el llegeix entén de sobte el significat de la seva vida, de totes les vides. I quan tens això, ja no necessites treballar, ni criar fills, ni prosperar econòmicament. Perquè has vist les urpes del llop. Si aquest llibre arribés a les masses, la gent entraria en una fase d'hibernació. Suposo que per això l'autor el va titular El llibre de l'hivern. Tots abandonaríem el que haguessim fet fins llavors i podrien tancar-se feliçment a la seva closca a esperar la mort.”
Abans que s'acabi l'any vull fer unes breus ressenyes dels dos llibres que s'han llegit els de 3r d'ESO. No sé si així s'animaran a entrar el blog. Gent de 3r, ara ja no teniu cap excusa! (tampoc vull que soni massa desesperada aquesta crida...)
Tots dos llibres són de Francesc Miralles (Barcelona, 1968), l'autor del Quart Reich, La Profecia 2013 i Un haikú per a l'Alícia. Tots dos es classifiquen com a literatura juvenil, tant pels personatges que hi surten, com per les experiències que s'hi narren.
Tots dos llibres són de Francesc Miralles (Barcelona, 1968), l'autor del Quart Reich, La Profecia 2013 i Un haikú per a l'Alícia. Tots dos es classifiquen com a literatura juvenil, tant pels personatges que hi surten, com per les experiències que s'hi narren.
UN CURS D'ESTIU A IRLANDA ens parla de l'estada d'una noia, l'Aura, a una escola de Dublín durant l'estiu. Arribarà a Irlanda amb moltes pors i incerteses. És una noia que no ha viatjat mai sola. No sap gaire anglès. Es troba totalment perduda. Primer s'instal·la a casa de Miss Fitzpatrick, una senyora gran amb qui no s'entén gens. Després decideix anar a viure a una caòtica residència d'estudiants, on fa molt amics: l'Anja, molt interessada en els nois, tots els nois, el Dave, un personatge molt curiós, el Koji, un japonès que s'interessa per l'Aura però no sap com expressar-li, l'Harish, un noi indi del qual s'enamorarà l'Aura; i la Loreto, la seva millor amiga de l'escola.
El llibre es llegeix amb facilitat. I crec que no es fa gens feixuc perquè hi ha força diàleg. L'autor intercala les lletres de cançons en anglès que escolta la protagonista i el “Quadern Verd”, que és on l'Aura apunta notes de les classes de cultura irlandesa. És un recull i, alhora, un homenatge als autors més influents de la literatura irlandesa: James Joyce, Oscar Wilde, Beckett, Stoker, etc. També trobem algunes reflexions sobre la realitat històrica d'Irlanda, especialment en el capítol en què l'Aura viatja a l'Ulster.
Les experiències que viurà l'Aura a Irlanda la canviaran. Quan marxa ja no és aquella noia tímida i espantada del començament. Ha madurat. Ha après moltíssímes coses, a part de l'anglès, és clar.
Acabo amb una frase del llibre, atribuïda a Oscar Wilde: “La vida és senzillament un mal quart d'hora format de moments exquisits”.
El llibre es llegeix amb facilitat. I crec que no es fa gens feixuc perquè hi ha força diàleg. L'autor intercala les lletres de cançons en anglès que escolta la protagonista i el “Quadern Verd”, que és on l'Aura apunta notes de les classes de cultura irlandesa. És un recull i, alhora, un homenatge als autors més influents de la literatura irlandesa: James Joyce, Oscar Wilde, Beckett, Stoker, etc. També trobem algunes reflexions sobre la realitat històrica d'Irlanda, especialment en el capítol en què l'Aura viatja a l'Ulster.
Les experiències que viurà l'Aura a Irlanda la canviaran. Quan marxa ja no és aquella noia tímida i espantada del començament. Ha madurat. Ha après moltíssímes coses, a part de l'anglès, és clar.
Acabo amb una frase del llibre, atribuïda a Oscar Wilde: “La vida és senzillament un mal quart d'hora format de moments exquisits”.
EL LLIBRE DE L'HIVERN, tot i ser també literatura juvenil té un caire diferent. És més filosòfic que l'anterior. I també més intrigant. Alguns crítics l'apropen a la narrativa gòtica.
El Joel té setze anys. Viu a Bellvitge i no és feliç. Voldria marxar ben lluny. Veure món. Coneix la Sandra i decidiran marxar. Però el viatge no serà com ell pensava: marxa sol i no va massa lluny. Quedarà atrapat en un poble perdut a la Serra del Cadí: Malnom (sí, sí, és el nom del poble). La primera nit allà és de pel·lícula de por. Una capella amb pintades gores i demoníaques, música de piano sense músic que toqui les tecles...
De mica en mica anirà coneixent els pocs habitant del poble: l'Agustí un okupa que busca desesperadament “el llibre”. El Papallona, un senyor de 70 anys amb cadira de rodes que col·leciona mots que vulguin de “papallona” en tots els idiomes del món. I la Júlia, una noia que viu amb sis gossos salvatges. Tota la història girarà al voltant de la recerca del Llibre de l'hivern. L'Agustí ens el descriu així:
“Qui el llegeix entén de sobte el significat de la seva vida, de totes les vides. I quan tens això, ja no necessites treballar, ni criar fills, ni prosperar econòmicament. Perquè has vist les urpes del llop. Si aquest llibre arribés a les masses, la gent entraria en una fase d'hibernació. Suposo que per això l'autor el va titular El llibre de l'hivern. Tots abandonaríem el que haguessim fet fins llavors i podrien tancar-se feliçment a la seva closca a esperar la mort.”
Bé, ja veieu que és un llibre ple de misteris que ara no desvetllaré. Només us diré que el Joel trobarà finalment El llibre, encara que no serà el que s'esperava. Acabant amb dues frases del llibre:
“Mai no trobaràs res important si esperes que t'ho donin fet”
“Mai no trobaràs res important si esperes que t'ho donin fet”
“Correspon a cadascú trobar el seu propi llibre”
Fins aquí les ressenyes que no han estat tan breus com volia. Espero que ara els de 3r pengin comentaris sobre què els han semblat realment aquests llibres. I els de 4t, evidentment, també podeu dir-hi la vostra.
Aprofito per desitjar una bona entrada d'any a tothom! Salut!
