Aquest manga està situat en un món on els humans eren menjats pels espectres, que eren uns monstres que vivien entre la gent que per no ser detectats entraben en el cos de un humà. Una organització va voler posar fi a aquest patiment i van decidir experimentar amb humans i donar-los algunes caracteristicas dels espectres i així es van crear les Claymore. La protagonsta es una Claymore anomenada Claire que va acompanyada per un noi que es diu Raki que li recorda al seu germà per aixó ella va decidir que ell fos el seu cuiner




Aquests mangues estàn molt bé per la historia que tenen pero si voleu saber de que va el tindreu que lleguir.

I si teniu que llegir a part de novel·les i contes també hi ha altres llibres com els mangues i diferents tipus de manga ja que no són tots de acció i violència

Per: Ivette de la torre rovira

:)

La muerte de Venus, Care SANTOS (Espasa)

Bé, avui us presento una gran peça de la col·lecció de l'Empar Moliner, coneguda escriptora catalana que molts la titllen com l'homòloga d'en Quim Monsó però en femení i canviant el tics (tot i que ambdós en tenen), la que té una gran habilitat a l'hora d'escriure emprant la ironia i la retòrica. No saps mai per on pot sortir.

''T'estimo si he begut' no segueix un fil conductor constant i metòdic que desemboca en un final previsible o tancat, just al contrari. És un recull de contes escrits amb una gran intel·ligència sobre situacions curioses i estrafolàries de diverses parelles. Disputes, discussions, malentesos i situacions totalment ridícules però que acaben sent letals per la relació. Enganys, mentides, paranoies i banyes a tort i a dret inunden totes i cadascuna de les 200 pàgines que té el que fou galardonat amb el premi ''lletra d'or del 2005''. Un llibre molt recomenable per aquell (i aquella) que vol canviar de la típica lectura, que vol riure llegint -l'Empar ens arrenca molts somriures a mida que anem passant pàgines- i pensar fins a quin punt d'absurditat pot arribar la ment humana, o les relacions entre ells, almenys.

Moliner és capaç de captivar-nos i fer-nos anar cap on ella vol, ens empassem allò que ens fa creure al llarg del conte fins que, de cop i volta i en les darreríssimes línies, fa un espectacular gir de 180 graus i ho capgira tot d'una manera fantàstica i sorprenent. No t'esperes mai un final com els que ella planteja, no tens ni la més remota suspita que conduirà la narració cap al cantó més perplex que un es pot arribar a imaginar.
Recomano aquest llibre, és ràpid de llegir (anant cap a Badalona a treballar en un dia ja va estar -i perdoneu la rima-), molt interessant i enganxa.

Em queda pendent fer la ressenya d'una altra obra de l'Empar, 'Busco senyor per amistat i el que sorgeixi'. Ara m'estic llegint 'Ilión: el asedio', un llibre recomenat per el nostre conegut col·lega Marc Alier (Ludo) de MossegaLaPoma.Cat.

Gràcies a tots els que hagueu arribat fins aquí.

Salut i lectura!

La rutina ha comenzado y con ella las obligaciones del día a a día. Imagino que todos nosotros echamos de menos el verano, las vacaciones,... yo añoro muchísimo esas largas tardes de lectura. Este verano he deborado libros como hacía mucho tiempo no hacía. Imagino que el Club de lectura ha sido una gran motivación ( ...no podía ser que mis alumnos leyeran más que yo...) y he recuperado esa ilusión que produce sumergirte en una buena lectura.

Sin embargo , el inicio de curso provocó que el ritmo de lectura bajara, por no decir...desapareciera.... pero por suerte encontré el libro perfecto: ligero, entretenido, pero en el fondo un libro de aquellos que te hacen pensar o reflexionar sobre las cosas que nos rodean en el día a día y a las que no hacemos caso.

El frío modifica la trayectoria de los peces está escrito por un autor canadiense llamado Pierre Szalowski. Su protagonista, un niño de 11 años del cual no conoceremos el nombre, nos relata una interesante aventura acaecida los primeros días de 1998, cuando recibe la noticia de la inminente separación de sus padres. En ese momento, su mundo familiar , tan diferente al del resto de sus compañeros de clase ( casi todos ellos de padres separados) , se desmorona y es tanta su pena que le pedirá al cielo que solucione su gran problema. Esa noche habrá una lluvia de hielo y toda la ciudad de Quebéc, lugar donde vive, quedará aislada y muchos hogares sufrirán cortes de luz , que provocarán que los vecinos de su barrio se ayuden los unos a los otros.

Será de esa manera como el frío polar cambiará la trayectoria vital de los peces de Boris y de él mismo, la trayectoria de incomunicación entre Álex y Alexis y la trayectoria en la relación de Simon y Michel.

Como he dicho antes es un libro tierno y muy ameno, que nos recuerda que en cualquier rincón olvidado podremos encontrar un gran tesoro.

Ánimaros, vale la pena hacerse con este libro. Lo podréis encontrar editado por Grijalbo ( 216 páginas) .

¡Buena lectura!

autors: Silvia Brena i Iginio Straffi
Té 405 pàgines i és de misteri. El llibre té una continuació.


MAYA FOX, L'ESCOLLIDA

Maya Fox és una noia a que se li va morir el pare, i ella és mèdium i veu al seu pare, que li ha de dir alguna cosa urgent.

El seu pare era com un cièntific que estudiava els mayes i la profecia que diu que el món s'acabarà el 21/12/2.012 . El van matar quant la Maya era petita.

En Gacy un psicòpata boig que vol la perfecció absoluta, li encanta un cièntific que es deia Fibonacci, que havia trobar la seccuència perfecta, en què cada número és la suma dels dos que el precedeixen, 1-1-2-3-5-8-13-21-34-55-89-144...
Tot i això els números de Fibonacci es relacionen entre si per un número anomenat Fi però que també anomenen proporció Àuria. Fi és igual a 1, 61803. però segons en Gacy el Fi és més que un número. És la clau. És el símbol de l'harmonia de l'univers. És la proporció divina, la que ha elegit la natura. El secret de la seva bellesa.
En Gacy a assessinat a sis noies i està buscant la última. Ell les estrangula i les posa en una banyera fent amb set banyeres un cecle i les congela. Així que té una banyera buida. I està buscant una noia per omplir-la.

La mare de la Maya es criminòloga, i li fa por que en Gacy vulgui matar a la seva filla perquè la mare va enviar a en gacy a la presó i s'ha escapat.

Només hi ha algú capaç de desxifrar aquest enigma i salvar a tota la humanitat.

www.estrellapolar.cat

[ Fa molt de temps que no escrivia al bloc, espero que encara sigui benvinguda ;) ]

Segur que tothom alguna vegada ho ha pensat, i fins i tot ho ha dit. I quin millor escenari per llegir-me aquest fantàstic llibre d'en Matthew Tree, La puta feina, que mentre vaig en metro per anar, justament, a treballar a Badalona, a vendre tota classe d'entrepans, bikinis, i paquets de magdalenes (que és el codi per dir ''un paquet de cigarretes'').

El llibre ha estat un obrir i tancar d'ulls, clar que he tingut moltes hores de viatge per llegir-me'l, i, sobretot, m'ha encantat.
Me l'he ventilat en un dia. Durant les 126 pàgines del llibre, en Matthew toca tots els temes relacionats amb la feina, però ho fa d'una manera excepcional, d'una manera que t'obliga a endrapar més pàgines. Posa en evidència el que hom arriba a fer pel sol fet d'aconseguir un lloc on treballar; de secretaries que accepten mirades obscenes o conductes masclistes per part dels seus caps, treballadors que es deixen insultar o menysprear, gent que deixa penetrar la seva intimitat per tal d'aconseguir una feina, persones que permeten explotacions horàries o salarials per mantenir-la...

Parla d'empreses -amb noms i cognoms en alguns casos- que porten a terme tècniques d'allò més repugnants per aconseguir un major benefici, del mobbing que han de suportar molts treballadors, d'entrevistes de feina surrealistes, banals i estúpides amb uns caps ídem, d'assetjament, acomiadaments inversemblants, etcètera. Al llarg del llibre hi ha testimonis reals que exposen el seu cas. Parla, fins i tot, d'en Màrius Serra, qui va tenir una feina força diferent, tot intentant emborratxar andalusos... al llibre ho explica!!!

A més a més, cal dir que durant unes 15 pàgines m'he -i perdoneu- descollonat. La gent em mirava malament al metro, ho sé, però no ho podia contenir. De la pàgina 60 fins a la 75 no podia parar de riure, l'humor d'en Tree, quan s'ho proposa, és devastador!

I, acabo ja la ressenya, dient que aquest llibre el plantegen de la següent manera: ''Matthew Tree, de nou amb la seva prosa satírica i convincent, converteix aquest llibre en un manual imprescindible per a aquells que vulguin deixar de treballar de manera definitiva.'' I és que és cert. Cap el final del llibre, les últimes pàgines, ens fa una reflexió de doctorat.
Si me l'hagués llegit en un altre context i en un altre moment, segurament hauria decidit no treballar mai, mai dels mais!. Tot i que trobo les seves reflexions un pèl utòpiques, dóna molt bones raons i ho argumenta fantàsticament bé: Treballar no és necessari. Hem d'aprendre a prescindir d'aquells luxes banals i, simplement, centrar-nos en allò que volem i que volem ser, ja que, per norma general, hom sempre s'acaba allunyant d'allò que veritablement volia.
Ja us dic, m'ha semblat brutal tota la reflexió, m'ha agradat molt, tot i que jo no hi crec (dec ser un robot més del sistema, espero que en Matthew em sàpiga perdonar).
Recomano el llibre a tothom, perquè vertaderament, és per a tothom. Curt, ràpid, senzill, divertit i interessant, una dosi perfecte per afrontar el dia amb entusiasme!

Gràcies els que hagueu arribat fins aquí =) Avui ha estat curteta!
Salut!

Bloqueros monalqueros, por fin he completado la triología.

La reina en el palacio de las corrientes de aire, constituía la tercera parte de la saga Milennium. Este volumen, ha representado para mí, el mejor de la colección. Consta de 854 páginas, pero se me ha hecho cortísimo. Si en el primer volumen hay dos hilos argumentales que finalmente se unen, en esta tercera parte serán por lo menos cuatro hilos argumentales diferentes os que aparecen y que hacen que mantengas la atención al 100% para no perder ni un ápice de información.

Como ya os había comentado en la presentación de los otros dos volúmenes, los dos protagonistas, Lisbeth Salander y Mikael Blomkvist, unirán fuerza e intelecto para resolver un caso de desaparición y posible asesinato de la sobrina de un multimillonario empresario sueco. Tras resolver el caso y ,por motivos personales, Lisbeth tendrá la necesidad de separarse de Mikael y en el segundo volumen estarán resolviendo un caso de tráfico de blancas por separado. La tercera parte de la saga comienza con la llegada de una agonizante Lisbeth al hospital: le han disparado en la cabeza. A raíz de ahí, Mikael tendrá que limpiar la reputación de la que había sido su compañera, "amiga" y amante,....

¿Sobrevivirá Lisbeth al disparo? ¿Conseguirá Mikael limpiar la reputación de Lisbeth? ¿Por qué tiene que limpiar su reputación? ¿Quién disparó a Lisbeth en la cabeza y por qué?

Hacía mucho tiempo que un libro contemporáneo no me enganchaba de esta manera. Había leído mucha novela clásica, sobre todo del s.XIX, pero esta saga me ha tenido en vela más de una noche.

Os aconsejo fervientemente la lectura de la colección Milennium, pero no sólo por las historias que reflejan, sino por la calidad literaria: ese uso de varios hilos argumentales tan diferentes y que finalmente el autor consiguen trenzar con bastante esmero. Y también, me gustaría destacar los giros argumentales que te sorprenden y mucho en cada uno de los volúmenes.

En conclusión, la triología entera me ha encantado. Animaros......vale la pena.....

Felices vacaciones y buena lectura

Títol: El Silenci
Autor: Gaspar Hernández
Premi Josep Pla 2009

Aquest és el llibre que em vaig comprar per Sant Jordi i he estat llegint fins ara. Doncs, se m'ha fet una mica feixuc perquè és una mica monòtom.
El llibre en si és un monòleg llarg del propi narrador que li està parlant a una jove japonesa que dorm nua.
L'argument tracta de que aquesta noia, malalta de càncer, li demana al narrador, locutor de ràdio, que li parli durant tota la nit mentre ella dorm. Ella va ser la seva professora de meditació i ara ell l'haurà d'ajudar a curar-se.

És una història de ficció que l'autor tracta i argumenta nombrant diferents autors japonesos experts en meditacions i tècniques budistes.

Com ja he dit, a mi se m'ha fet una mica feixuc perqùe durant tota la història només parla el locutor de ràdio. Però també, m'han semblat interessants els conceptes del silenci (Ja saps David) i les diferents tècniques de meditació que explica.

És un llibre força curiós.

Per Elisabet Domènech

Actualment, no tinc res en ment.

Tot i que no els he llegit a l'estiu el primer m'el vaig acabar una setmana despres que el guanyes al concurs literari i el segon si que el vaig acabar a l'estiu, abans de la graduació i d'auqesta manera m'agradaria inaugurar la primera ressenya del bloc d'estiu:

El passat dia de Sant Jordi vaig comprar "Crònica de la independència", un assaig periodístic on Patrícia Gabancho s'encarrega de situar-nos al 2037 i en una Catalunya independent.

Resulta que un científic català resident al Canadà, té l'encàrrec d'el·laborar un informe sobre els 27 anys d'independència de Catalunya.
En el llibre, se'ns relata de manera periodística i a base d'entrevistes, l'escenari polític català, així com el procés d'independència de Catalunya -que ho fa de manera unilateral- i les reaccions de totes bandes. Amb una dosi continuada d'entrevistes als dirigents de la nació catalana del 2037, ens ensenya com seria -hipotèticament- una Catalunya totalment independent d'Espanya i amb un estat propi. Quines serien les conseqüències, beneficis i avantatges de gaudir d'un país lligat, solament, a ell mateix.

El llibre, que bona part -per no dir gairebé tot- és fruit de la imaginació de Patrícia Gabancho, mostra un escenari polític i social força curiós, ja que, per exemple, al 2010 l'inquilí de la Moncloa és Luís Gallardón. El president de Catalunya, fins el 2010, és en Castells, i així fins un llarg etcètera de curiositats que ens fan gaudir d'una entretinguda i interessant lectura.

Normalment es recomanen els llibres, però en aquest cas faré el contrari: No recomano aquest llibre a aquells que no els hi desperti un cert interès la política, ja que perdran el temps i els diners. Però a tots aquells que tenen curiositat i que dubten sobre si seria o no viable la independència de Catalunya, els hi recomano "Crònica de la independència" perquè els ajudarà a definir les seves idees i a valorar -potser d'una manera una mica subjectiva- els procés d'independència de la nació catalana.

Dades d'interès:

Escriptora: Patrícia Gabancho
Editorial: l'arquer
Nombre de pàgines: 275
Web: columnaedicions.cat

'Gràcies als que hagueu arribat fins aquí', aquesta vegada ha estat curta i això que l'extensió del llibre no hi ajudava... aquest cop no he abusat massa de la vostra condescendència =)

Salut!
David.

Bueno, después de hacer la presentación en clase, me toca hacerlo en el bloc =) Prometo, esta vez, ser breve :(

A todos nos gusta leer una buena novela, interesante, atractiva y que te engancha. Más si es de misterio y con una buena trama. Pero si además de todo esto le añadimos una buena dosis de humor, el resultado se convierte en imprescindible para todos aquellos que quieran disfrutar y reír al mismo tiempo. El primer libro de Pablo Tusset me ha hecho disfrutar como un enano, el protagonista, Pablo Miralles, en el libro da un recital de humor y de como ser un elegante y galán caradura. Pablo es un vago sin trabajo, drogadicto, borracho y que acostumbra a frecuentar en los prostíbulos. Sin embargo, y a pesar de todo esto, es una persona muy lista e inteligente pero que no explota todo su saber para sacarle provecho, al menos no para aquello que entendemos como "provechoso".

Justamente, la trama rodea a su familia, ya que secuestran a su hermano (Sebastián Miralles, el hermano ejemplar, disciplinario y responsable que dirige la empresa familiar de su padre) y Pablo se encarga de investigar su desaparición (junto con la mujer alcohólica de su hermano, Gloria). Sebastián desaparece con su secretaria, lo cual puede parecer que su desaparición es una simple fuga de amantes...o no... Y hasta aquí puedo leer (juasjuasjuas, que chiste más bueno xDDD), contar más sería desvelar la intriga de muchas páginas que dando vueltas a lo mismo acaban conduciendo toda la trama por el camino más inesperado y remoto que hubiéramos podido imaginar.

Recomiendo este libro a todos los que quieran reírse en cada una de las 471 páginas que tiene la novela y que se hacen muy amenas. Éste ha sido de los libros que más me han gustado (no el que más me ha gustado, eh?!) y que me han hecho posicionarme muy cerca de toda la lectura humorística.

Llibres que m'estic llegint: ¡Guardias!¿Guardias? de Terry Pratchett, y Crònica de la Independència, de Patrícia Gabancho. El primer és una novel·la de ficció i d'humor, i el segon és un llibre també de ficció (tot i que realista) i, potser alguns ho poden pensar, però no és d'humor ;)

Gràcies als que hagueu arribat fins aquí!
Salut!
David.

Estareu d'acord amb mi que avui ha estat un gran dia per al nostre blog. Ens han visitat els companys de mossegalapoma -el Tomàs, el Ludo, la Irene i el Raimon (l'Arnau hi era en esperit)- per enregistrar el seu podcast setmanal. Ha sigut una xerrada molt interessant. Ells s'han interessat per com va sorgir la iniciativa del blog. L'Alícia i jo hem fet el que hem pogut: ella amb la grip i jo amb l'afonia. Sort que vosaltres també us heu explicat molt bé. El que els ha cridat més l'atenció ha estat que vosaltres heu portat la inicitaiva en tota aquesta moguda, les professores només us hem recolzat i, de passada, hem anat aprenent. Sembla ser que el que hem fet és molt important. El Ludo i el Tomàs ho han remarcat molt. I ha quedat clar que saben del que parlen, oi? Bé, jo no sé si és tan important el que hem fet. Només sé que hem aconseguit, amb escreix, el que ens havíem proposat les professores en un inici: aconseguir que la lectura no fos sinònim d'obligació, d'un pur tràmit i res més.

Què us ha semblat a vosaltres?

Cuentos para pensar es un libro de Jorge Bucay, un médico psiquiatra y psicoterapeuta argentino.
Este libro trata sobre psicología aplicable a la vida cotidiana. La intención del autor queda muy clara con una frase que está en la portada, que dice: los cuentos sirven para dormir a los niños y para despertar a los adultos.
Cuentos para pensar es un conjunto de cuentos y cada uno tiene un significado sobre el que reflexionar. Pero el autor no quiere darnos directamente el significado, sino que prefiere que cada uno saque sus propias conclusiones acorde con su forma de ser y de pensar.
Los cuentos que hay en este libro tratan sobre temas muy diversos, podemos encontrar amor, codicia, amistad... Todos los relatos son sencillos, y si no reflexionas sobre ellos pueden parecerte una tontería.
A mi me ha gustado mucho este libro porque te ayuda a reflexionar sobre aspectos que pueden afectarte en el día a día.
No me quiero enrollar mucho, por lo tanto lo voy dejando aquí.
Espero que os lo leáis :D

Escrit per Gemma Lienas

El diari vermell tracte sobre el sexe però aquesta autora ha escrit altres llibres que tenen com a protagonista la Carlota com el Diari lila, blau, Et’s galàctica Carlota, Així és la vida...

Al principi la Carlota solament volia escriure el diari per buscar informació sobre el sexe perquè creia que el joves estaven mal informats però va conèixer el Flanagan i va decidir escriure també la seva relació d’amor. També hi ha Diari vermell del Flanagan que explica l’historia d’amor des del punt de vista del noi. (personalment m’agrada més el de la Carlota).

És un llibre molt fàcil de llegir i el tema del que tracta sol interessar a la majoria de adolescents. Esta escrit en forma de diari i d’altres en forma de novel·la. Hi ha molta informació sobre el sexe que la Carlota va recollint i explicant a mesura que avança el llibre.

Per fi he penjat a la meva primera ressenya tal i com li vaig prometre al David i a la senyoreta Solà! jaja

Molts petonets a tots!!! mua

Aun que mentida puede parecer, hoy voy a hacer la reseña en castellano de un libro en castellano, siguiendo así con la lógica ya que no encontraría ni encuentro coherente escribir en catalán cuando me he leído el libro en castellano.

Dicho esto, prosigamos:

Os presento el primer libro –y no el último- que me he leído de Eduardo Mendoza: Sin noticias de Gurb. Eduardo es un escritor natural de Barcelona, vivió durante nueve años en Nueva York, y allí es donde se da lugar la creación de este libro. A priori empezó a escribir esta novela literaria sin el fin de llegar a publicarla, a decir verdad, la escribió durante un tiempo de sequía literaria –que todos los escritores sufren- y la abandonó una vez llegadas las veinte páginas escritas, sin darle la más mínima importancia.

Eduardo colaboró tiempo después en el periódico EL PAÍS, en cuyo publicaba a partes toda la novela, terminándola al mismo tiempo que la iba publicando, ya que solamente tenía escritas las veinte primeras páginas y en formato libro alcanza las 143.

Una vez concluyó con las publicaciones en el periódico, le propusieron agrupar todas las partes de la novela y juntarlas para publicarlas en forma de libro. Así fue, a pesar de que Eduardo creyera que un libro re-editado (por así decirlo) no tendría éxito alguno, y Sin noticias de Gurb es el libro más vendido de Eduardo Mendoza

Hecha la introducción, faig cinc cèntims de lo que me pareció el libro.
Sin noticias de Gurb es un libro de ficción totalmente humorístico, de la primera hasta la última página, que quiere y se ríe un poco de todo en general. La historia transcurre en la ciudad de Barcelona. Llegan de repente dos extraterrestres a la tierra, el lugar de aterrizaje no es Washington esta vez (siempre, en todas las películas los extraterrestres aterrizan en Washington) sino que lo hacen en Sardanyola.

Gurb (un extraterrestre) sale de la nave cumpliendo las ordenes del otro extraterrestre (su superior), pero lo hace tomando forma humana. Para pasar desapercibidos adopta la apariencia de Marta Sanchez.
El otro extraterrestre que no recibe noticias de Gurb, decide también adoptar una forma humana, convirtiéndose así en el conde-duque de olivares.
Aquí es cuando empieza su aventura. Gurb se pierde por la ciudad de Barcelona, con la forma de Marta Sanchez, y su compañero lo busca desesperadamente.
Ambos tienen un desconocimiento total de la tierra, de sus habitantes, de todo en general.

Es un libro realmente divertido, muy divertido, satírico y muy recomendado para pasar unos muy buenos ratos.
Sin embargo, yo me he encontrado un pequeño problema generacional, en realidad ha sido bastante grande, ya que me ha impedido captar una parte importante de la ironía del libro, ambientando en el 1990. Sin duda alguna es un libro indispensable para la gente que conoció mejor esa época, pero que repito, lo recomiendo a todos aquellos que quieran gozar de una divertida y humorística lectura.

La exposición del libro la haré el 28 de enero en clase.

Gracias a los que habéis llegado hasta aquí!
Mercès als que hagueu arribat fins aquí!

Pròxims llibres a llegir: El asombroso viaje de Pomponio Flato (de Mendoza) y... Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (de Pablo Tusset)!!!!

Salut!

PD: Me'n dono compte de la llargada del post una vegada publicat... em sap greu però no hi puc fer res, m'enrotllo més que una persiana...

Enguany la Marató de Tv3 (bé, l'any passat :S) va dedicat la seva recol•lecta de diners per subvencionar i ajudar a la recerca de noves solucions i remeis per combatre les malalties mentals greus.

Per accentuar aquesta recol•lecta, la marató ha publicat un llibre on hi intervenen 8 grans escriptors de la literatura catalana. Uns més coneguts que d'altres, però tots junts i units per una mateixa causa.

Avui, doncs, faré la ressenya d'aquest fabulós i interessant llibre, que si no vaig errat, encara es pot trobar a les llibreries.

Els vuit escriptors que hi col•laboren són:

Najat el hachmi – D’origen marroquí va venir a Catalunya amb 8 anys. L’any 2008 va guanyar el premi Ramon Llull “L’últim patriarca”. Un importantíssim premi que s’atorga anualment.

Piti español – Conegut guionista català

Martí Gironell – Periodista català que ha treballat en diverses emissores de ràdio i ha treballat com a presentador de TV3. Ha escric uns quants llibres, entre els quals hi ha el seu últim: La venjança del bandoler.

Gemma Lienes – Ha guanyat entre d’altres premis, el Premi Ramon Llull de les lletres catalanes. Ha escrit molts llibres, entre d’altres el diari vermell de la Carlota o atrapada al mirall.

Carme Riera – Ha escrits molts llibres, sobretot novel•les, i ha guanyat (entre d’altres) el premi Nacional de la Generalitat de Catalunya, el 2001.

Maria Mercè Roca – Ha escrit 14 novel•les i un bon repertori de textos narratius breus. El 1985 va guanyar el premi Mercè Rodoreda i el 2000 el premi Ramon Llull de Novel•la.

Sílvia Soler – Ha publicat prop de 11 obres literàries i ha guanyat diversos premis a nivell català.

Matthew Tree – Escriptor català de procedència anglesa, va venir el 1980 a Catalunya i va aprendre català. Ha escrit 11 llibres i ha participat en 9 altres llibres i guanyador de molts premis i condecoracions per la seva gran tasca per la cultura i la llengua catalana.

Tots ells, a excepció de l'últim, han escrit 8 relats inventats (tot i que també val a dir que la Gemma Lienes s'ha basat en gran part amb la història del seu pare) que tracten el tema ja esmentat (trastorns mentals i malalties mentals). En Matthew Tree, però, i segons el meu parer el relat més interessant del llibre, explica una experiència viscuda per ell mateix, sent ell el protagonista -per desgracia- i on relata sense cap mena de temor o vergonya tot el que li ha passat.
Ell tenia -i té- un trastorn mental que fins als 20 anys no es va poder començar a controlar, la qual cosa ha fet que n'hagi vist de tots colors i les hagi passat ben magres.
Ell és un viu exemple de que tot i tenir al seu càrrec una malaltia com aquesta, amb medicació, esforç i esperança es pot aconseguir superar-ho, i no només això, sinó fer una vida totalment normal i ser -fins i tot- un gran escriptor.

Tots els vuit relats, però, són magnífics i diu molt d'ells el fet d'haver-los escrit sense rebre absolutament res a canvi, de manera altruista i solidaria.

Recomano aquest llibre a tothom, és una lectura per tots els públics i molt interessant, el fet de ser vuit relats es fa molt més amè i no sembla que hi hagi 120 pàgines, és de lectura ràpida. D'aquesta manera, a més a més, també es col•labora amb la Marató i ajudem als que més ho necessiten.

Gràcies als que hagueu arribat fins aquí!
Pròximament, ressenya del llibre: Sin noticias de Gurb.

Salut!