Club de lectura

El árbol de la ciencia

2011-09-17T12:55:00.001+02:00

Título: El árbolde la ciencia

Autor: Pío Baroja

Alianza editorial

Páginas: 270

Es, para Pío Baroja, “el libro más acabado y completo detodos los míos”. En él se observa a característica técnica narrativa delnovelista; el gusto por la sucesión ininterrumpida de acontecimientos, laabundancia de personajes secundarios, la hábil articulación de situacionescríticas, el impresionismo descriptivo, el rápido trazo de caracteres…

Argumento: Durantetoda la obra nos explica y hace vivir la historia de Andrés Hurtado, desde queempieza la carrera de medicina hasta su muerte. Pasando por las conversacionescientífico filosóficas en el ático de su tío Iturrioz quién, hasta al final dela obra es su máximo acompañante y referente en sus conflictos internos.

La obra en sí mezcla tanto la descripción de ambientestotalmente tradicionales y reales de Madrid y alrededores con la contiguareflexión sociológica y sentimientos que le produce cada una de aquellassituaciones de la vida diaria.

Es un libro que puede parecer pesado pero es todo locontrario. Es fácil de leer, dulce para el paladar y agradable para leerlo en casa, en lamontaña o en el campo. En él descubres mucho más que al propio Andrés Hurtado,te descubres a ti mismo observando algunas dudas, quizás existenciales, peroque nunca habías llegado a plantearte.

Su estructura de capítulos cortos, llenos cada uno de unsentimiento y acción diferente te hacen avanzar por la historia como siflotaras a través del tiempo observando cómo cambia la perspectiva de la vida alo largo de los años sin esperar, en cambio, nada de lo iba a llegar a suceder.

Es claramente un libro que no solo entretiene sino que también enseña incluso mucho más que aquello que solo se puede ver en las palabras.

TENIM UNA CITA EL DIA 3!!!

2011-05-29T22:23:00.009+02:00

El proper divendres 3 de juny al matí ens visitarà l'escriptora gironina Dolors Garcia i Cornellà . Farà una xerrada amb els alumnes de 4t d'ESO sobre el llibre que han llegit, Xibalbà, el regne de la por i entregarà els premis del Concurs Literari d'enguany. Esperem que sigui una trobada interessant i una bona oportunitat perquè ens visitin els exmonalqueros: els que vàreu participar al concurs i els altres tambééééééé.... (ja ho sabem que teniu molta feina...) Fins divendres, doncs!

Joan Oliver i Eoin Colfer

2011-03-22T19:00:00.006+01:00

Bé, vist que el bloc ha decaigut últimament tant en comentaris com en ressenyes, he decidit fer una nova ressenya per adornar aquesta fantàstica eina de trobada de llibres per llegir.

El llibre que us poso avui sobre la taula és d'un autor de la literatura catalana, dels més importants, autor tant de poesia com de teatre i de traduccions d'algunes obres d'altres escriptors europeus. El seu nom és Joan Oliver, però segur que el coneixeu més pel seu sobernom poètic Pere Quart.

L'obra de la qual parlaré és Allò que tal vegada s'esdevingué. És una obra de teatre que parodia de manera enginyosa i moderna el Gènesi religiós. Amb personatges com Adam, Eva, Caïm i Abel, els prèn com una familia, amb els problemes familiars típics, que creen un món nou a partir del no-res. Apareixen variades referències a l'etapa del paradís d'Adam i Eva i representa també una crítica a l'autoritat divina i paterna i, en general, al comformisme, exaltant la llibertat de pensament.

Sé que n

o és el típic llibre per adolescents però a mí personalment m'ha agradat molt i tant de bo que a vosaltres també.

Per als que no us hagi agradat aquesta comèdia, també us faré una altra ressenya d'un llibre en prosa, un Best Seller de l'escriptor irlandès Eoin Colfer anomenat Artemis Fowl. El cubo B.(En català El codi de l'eternitat)

Es tracta del 3r llibre d'una saga de 8(l'últim encara no publicat) que presenta a un noi, Artemis Fowl, que té al pare en un hospital de Helsinki recuperant-se del cautiveri a mans de la mafia russa. Artemis és un noi increïblement intel·ligent que presideix l'empresa de la seva família en nom del seu pare. És una empresa multimilionària, com la seva família, i ara que té a les seves mans "el cubo B" vol cedir-lo a fi de rebifar la seva empresa, que sembla haber entrat en un espiral de decadència. Però les mesures de seguretat que ha près no han sigut les suficients i....

Prou d'avançar aconteixements, si us ha interessat jo, ja que he començat pel 3r, us recomanaria agafar el primer Artemis Fowl i el món subterrani però si voleu llegir aquest 3r que avui us porto, ja veieu de què tracta.

Bé, espero que us agradin els aquests llibres que us presento i endavant, vivim la vida llegint!

Una mica de tot!

2011-02-05T12:12:00.005+01:00

He estat llegint varis llibres de temes molt diversos i aquí en teniu un petit tast per si us n'interessa algun!

La capsa de la fi del món

La capsa de la fi del món, de Josep Maria de la Fuente (L'odissea, Empúries) és un d'aquests llibres que et fan reflexionar sobre la vida i el futur que t'espera. Tot comença quan un inspector de fronteres del sud de França troba una capsa que conté la història escrita d'en Marcel, un noi de Barcelona que fa anys va haver d'abandonar la ciutat anant a viure al nord d'Europa, perquè al Mediterrani els efectes fatals del canvi climàtic ja s'havien començat a fer notar i feien impossible la vida normal. Juntament amb uns amics, en Marcel entra a formar part d'una organització anomenada Bios, on es fan accions trerroristes i hi ha un cap molt inquietant, en Mefisto. L'he trobat molt interessant però, tot s'ha de dir, una mica feixuc. Tot i així us convido a que el llegiu com a un altre punt de vista d'una realitat que podria ser molt aprop...

Què farem, què direm?
Què farem, què direm?, de Pep Coll (Ed. Cruïlla) és d'un altre estil molt diferent, perfecte per als qui prefereixin llibres més fàcils de llegir. Tracta d'un canut on s'hi guarden uns petits follets anomenats els Minairons, a qui sempre que se'ls ha de manar alguna feina si no vols acabar mort. Són molt bons treballadors, però se'ls ha de saber manar! Aquest canut crida molt l'atenció de la Bet, que decideix robar-lo d'un museu per provar el seu poder. Un cop el té, s'adona que és molt més difícil dominar-lo del que es pensava i li portarà alguns problemes... Aquet llibre és una bona manera de fer reviure alguns contes dels Pirineus que s'han perdut, d'aquells que expliquen els avis. A mi, m'ha agradat força, és una lectura curiosa!

Mitjanit
Mitjanit, de Claudia Gray (Ed. Labutxaca) és una història d'amor. Quan vaig tenir aquest llibre entre les mans vaig pensar: "Ja està! Ja m'he tornat a equivocar! Aquest serà un dels típics llibres de vampirs." Però em vaig equivocar. Un cop estàs una mica endinsat en la història, un fet et trenca tots els esquemes que t'has muntat amb les teves suposicions. Mitjanit és una institució acadèmica en mig del no-res on tots els estudiants són massa perfectes. La Bianca no s'hi sent gens bé i té malsons, tot és dolent per a ella fins que coneix a en Lucas, un noi una mica estrany. I és amb ell que descobreix tota una sèrie d'obscurs secrets que li capgiraran la vida completament. Tot comença amb un petó gairebé mortal...

Aquí us deixo amb tres noves propostes de lectura, aveure si així el blog s'anima una mica o segueix en coma!

2010-10-27T21:13:00.009+02:00

Profunditats i caiguda lliure,

Roderick Gordon I Brian Williams

Desprès de un quant temps de lectura me acabat aquets dos llibres que són la continuació de túnels que ja vaig resenyar el curs passat. Us fare un breu resum del primer i desprès continuare, així aquets nous companys de blog ho podran entendre.

En Will i el seu amic Chester s'endinsen en un món sintuat sota la ciutat de Londres en busca del padrastre d'en will, allà coneix el seu germa Cal que s'uneix a la reserca i a les grans aventures que el portara baixar a les profunditats on s'hauran d'escapar dels estigis(són els governans d'aquet món una mica cruels, també i entren els "policies"), però per sort coneixeran l'Elliot i en Drake que els ajudaran a sobreviure a les condicions precaries en que es trobaran, envoltats pels estigis l'única escapatoria es passar per una passarela molt estreta a costat del porus, un pou molt profun , malgrat la precaució penetren en la foscor del pou. Sobrevivint a la caiguada i a les rares especies d'animal que viuen en aquell clima, arriven a la casa de una dona, la Marta, que els deixara viure en aquell campament montat a tants Km sota terra un lloc inimaginable per "els de la superficie", però tindran que anar en busca de... i a salvar a "els de la superficie"de...o voleu saber, doncs...

...LLEGIU

D'aquesta saga encara falta l'última part, però hi ha rumors que n'hi ha cinc. A més esta previs fer una película, la primera part esta prevista per al 2012, i ja hi ha l'acord firmat osigui que ja falta poc.

Si voleu saber més podeu entrar a: http://www.mundotuneles.com/

2010-10-04T22:24:00.002+02:00

¿Qué se os pasaría por la cabeza si un buen día, sin esperarlo, un grupo de alumnos de tu instituto desentierra el cadáver de una mujer?

¿Y si sabéis que durante décadas, en vuestra ciudad, ha existido un rumor sobre el viejo director de tu escuela?

¿Y si el cadáver de esa misteriosa mujer tiene alguna relación con la mujer del ex-director que desapareció de la noche a la mañana tras saberse de la existencia de un amante?

Muchas coincidencias y un grupo de amigos con ganas de aclarar el misterio que ha envuelto durante generaciones a don Severo. Dani desea saber toda la verdad sobre el cadáver y la desaparición de la mujer de don Severo hace 50 años; pero ¿cómo es posible que nadie le haga caso? Sólo sus amigos estarán dispuestos a ayudarlo.

José Ramón García Moreno es el autor de esta novela entretenida, de fácil lectura y que es lectura obligatoria en tercero de la ESO. Ya sabéis, querid@ s monalquer@ s y ex-monalquer@ s que no solemos reseñar las lecturas obligatorias. Sobre todo, porque esperamos que sean los propios alumnos los que den su opinión sobre la lectura escogida por el profesorado; pero esta vez la situación es algo diferente. Un cambio de última hora en el calendario previsto nos ha permitido disfrutar de una gratísima coincidencia:

el viernes 15 de octubre a las 19 horas, el Club de Lectura Juvenil de la Biblioteca Municipal de Cal Font, realiza el foro sobre esta obra.

Personalmente estoy encantada con la noticia. Los alumnos de tercero podrán hacer preguntas concretas sobre la obra y hablar sobre el libro pocos días antes de examinarse y los alumnos de otros cursos podrán participar en este Club de Lectura Juvenil que se inicia esta temporada con una obra, que yo, personalmente, encontré muy entretenida y divertida.

Sé que somos muchos los que leemos y el Club de Lectura de la Biblioteca se podría convertir en otro lugar de encuentro; un lugar donde conocer buenas obras y divertirnos leyéndolas.

Espero veros en este evento.

Nos leemos.

2010-08-20T12:54:00.008+02:00

Contra el vent del nord, Daniel GLATTAUER

La Campana, 238 pàgines. Traducció de l'alemany, Carme Gala.

«Escriu-me, Emmi. Escriure és com fer petons,

però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.»

En Leo Leike rep un e-mail per error d'una desconeguda, l'Emma. A partir d'aquí s'estableix entre ells un diàleg en què està prohibit parlar de la seva vida privada, però, alhora, cadascú lluita per esbrinar entre línies els secrets de l'altre. És un enamorament per correu electrònic. L'argument recorda a la pel·lícula Tienes un e-mail (Tom Hanks i Meg Ryan) però no és, ni de bon tros, tan empalagós. És una bona reflexió sobre les relacions que poden néixer a internet. El diàleg és intel·ligent i és un llibre que enganxa i es llegeix molt ràpid.

Està essent un gran èxit editorial i en alemnay ja ha sortit la segona part, Cada set onades. En català ens haurem d'esperar al novembre. Però no l'he triat per això. M'interessa també per l'opinió que pogueu tenir vosaltres sobre el tema. Segur que molts heu establert relacions força personals amb gent que no coneixeu cara a cara. ¿Creieu que és possible tenir una relació així sense el contacte físic? A veure si algú s'anima a llegir-lo i opina!

Aquest estiu m'he llegit altres llibres: Tots els meus amics són superherois (Andrew Kaufman, Ed. Saymon), un llibre curiós i estúpid alhora; Fi (David Monteagudo, Quaderns Crema), aquest em va agradar molt més, potser en faré una ressenya; i el de l' Albert Espinosa que ja va recomanar el Nil i que m'ha passat l'Alicia, m'ha agradat bastant. Com demanava el Nil, ja té un lloc en el meu cor, però a l'esófag, no, ho sento. (La mare del protagonista, a mi, em fa una mica de ràbia.)

2010-07-30T21:17:00.006+02:00

Por fin acabé las obras en casa y me he dedicado a leer....ya era hora....la verdad es que tengo muchos libros en casa pendientes para leer, pero encontré un libro que me llamó mucho la atención por su tapa y no pude resistirme a comprarlo: La mecánica del corazón.

Hacía poco tiempo que había visto la película de Tim Burton, Alicia en el país de las Maravillas, y la ilustración del libro me recordaba tanto a este estrafolario director, que pensé, por qué no comprarlo. Era breve ( 174 pgs), ideal para el verano y sobre todo, ideal para leerlo tumbada a la bartola.

Jack nace una fría noche de invierno en una colina de Edimburgo, su corazón falla y la matrona, que es considerada por el resto de la ciudad como una bruja porque ayuda a parir a las descarriladas, decide ayudar al corazón enfermo de Jack con un reloj de madera.

Las críticas eran muy buenas, tanto de diarios españoles, como de periódicos franceses, país de origen del autor; por tanto, la obra tenía muchos puntos a favor.

Y en cierta manera ha sido así....ha sido un libro ameno, original, romántico y muy visual. Aún así debo confesar que no me ha quitado el sueño. Pero es un libro correctísimo y muy entretenido para el verano.

Eso sí, el libro que me ha quitado el sueño, aunque no soy buena lectora de comics ha sido Maus,

de Art Spiegelman. Este ilustrador, nacido en Estocolmo pero criado en EEUU y de origen polaco decidió contar la biografía de su padre Vladek Spiegelman, un judío polaco superviviente de los campos de exterminio nazi, mediante una novela gráfica.
Una manera diferente de contar el holocausto nazi y sobre todo una manera de reflejar las consecuencias que vivieron o , mejor dicho, sufrieron los supervivientes de los campos de concentración: paranoias, desconfianza, tacañería, .....y muchísimas cosas más, posteriores al rescate por parte del ejército aliado.

Fue tanta la creatividad de la obra que Maus obtuvo el primer y único premio Pulitzer otorgado a un cómic.( 1992 )

Y parece que tenía tanta sed de leer que decidí leerme varios de los libros que me había traído del cole: Laluna.com de Care Santos; que no está nada mal, sobre todo por la mezcla de voces narrativas y de géneros: porque no sólo es novelada sino que hay algún fragmanto ( algo breve para mi gusto ) de teatro.

También he releído un libro que leerán los alumnos de 3º este nuevo curso y que se titula Dos muertos y pico de Jose Ramón García Moreno, con el que me he reído mucho.

Y hoy debo decidir que nuevo libro escoger.....no está nada mal, ¿no?. No leo libros excesivamente espesos pero leo..... Buenas vacaciones a todos y todas y espero que estéis leyendo tanto como yo.....ya sea libros amenos y divertidos como filosóficos y más espesos tipo Platón, Schopenhauer, Nietzsche,etc. BONES VACANCES i , com diria un al que trobo a faltar per aquí, BONA LECTURA

Me basta así

2010-06-22T12:24:00.000+02:00

Escolteu amb atenció. Angel González és, o millor dit, va ser un dels millors poetes del s.XX.

♥ HAGAMOS UN TRATO ♥ Mario Benedetti

2010-06-13T15:31:00.002+02:00

Aquí teniu una altra manera d'entrendre la literatura. Mario Benedetti va morir l'any passat, però sempre perduraran les seves poesies i gràcies a la tecnologia, la seva veu. Disfrutar d'aquest vídeo.

Los ojos del hermano eterno, Stefan Zweig

2010-05-12T18:06:00.001+02:00

Nombre: Los ojos del hermano eterno
Nombre original: Die Augen des ewigen Bruders
Autor: Stefan Zweig
Páginas: 78

" Ésta es la historia de Virata,

a quien su pueblo enaltecía con los cuatro

nombres de la virtud, pero de quien nada hay

escrito en las crónicas de los sabios, y cuya

memoria los hombres

han olvidado."

De esta manera empieza la obra de Stefan Zweig, una leyenda sobre Virata, hombre justo y virtuoso, el juez más celebre del reino, que después de vivir voluntariamente en sus propias carnes la condena a las tinieblas destinada a los asesinos más sanguinarios, descubre el valor absoluto de la vida y reconocer en los ojos del hermano eterno la imposibilidad intrínseca de todo acto judicativo. Virata llega a ser, después de su renuncia, un hombre anónimo a quien le espera, una vez muerto, un olvido todavía más perenne, el de la historia que sigue su curso prescindiendo del hombre más justo de todos los tiempos.

Este libro es uno de aquellos que siendo corto y sencillo, es capaz de llenarte más que cualquier otro libro más largo, es capaz de hacerte reflexionar, de preguntarte el porque este personaje es capaz de someterse a una condena, de vivir como mendigo, al contacto de la naturaleza... Es un libro que merece la pena leer por su gran, desde mi opinión, valor como libro de reflexión ya que te ayuda a sentir como y porque hace esto, si se debería de seguir su ejemplo, si habría que aprender de él... Desde mi punto de vista Virata siendo un personaje de una leyenda, enseña desde allí elementos que en ningún momento hasta hoy me hubiera puesto a debatir e imaginar.

Creo que merece la pena aprovechar el tiempo, en cualquier lugar y volcarse en este libro que desde 1922 sigue teniendo tanto éxito.
Y para acabar otro libro de este mismo autor que me recomendaron es Novela de Ajedrez que más adelante cuando lo haya leído intentaré hacer una breve pero no menos importante reseña.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

2010-04-19T22:21:00.002+02:00

1.- Cérvols amb cap d'àguila

M'agrada dormir, potser és el que més m'agrada d'aquesta vida. I potser m'agrada tant perquè em costa molt agafar el son.

No sóc d'aquells que s'adormen tot just ficar-se al llit. Ni tan sols aconsegueixo adormir-me en un cotxe, ni en una cadira d'un aeroport ni estirat a la platja mig borratxo.

Però després de la notícia que havia rebut feia pocs dies, necessitava dormir. Des de petit he pensat que dormir t'aparta del món, et fa immune als seus atacs. La gent només pot atacar els qui estan desperts, els qui tenen els ulls oberts. Els qui desapareixem enmig del son som inofensius.

Així comença el primer capítol de la primera novel·la d'Albert Espinosa. Novel·la que és de difícil definició.

Algú podria dir que és una obra de ciència ficció. Algú altre diria que és una novel·la romàntica. I probablement ambdós tindrien raó.

És un llibre amb vida pròpia, que no diu més del que vol dir, que explica una extranya història ambientada en un futur no tant llunyà, un futur en el que dormir està gairebé mal vist.

Personalment diria que aquest llibre és una oda a la vida, a l'amor, i al sexe. I també és un cant a la mort. Una obra que és moltes coses alhora.

El que està clar és que és una petita joia per la que s'hauria de trobar un lloc al cor... o a l'esófag... i una obra que un lector àvid llegirà en poc menys de 3 hores. Llibre que recomano acarnissadament, aprofitant el Sant Jordi.

TÚNELS,Roderick Gordon i Brian Williams(Ed.Empúries)

2010-04-01T18:28:00.016+02:00

.
i
Roderick Gordon i Brian Williams són dos companys de universitat que tot i que han seguit unes vides laborals molt diferents sempre havien tingut al cap el fet de fer un projecte junts, i aqui el tenim.

Túnels és de l'historia d'un noi de catorze anys anomenat Will Burrows.
En Will viu a Londres amb la seva família i comparteix una gran passió per l'arqueologia amb el seu pare, el Sr. Burrows.
despres de la sobtada desaparició del Sr. Burrows en Will decideix investigar juntament amb el seu amic Chester. Una de les pistes que el Sr. Burrows va deixar enrere els porta en un món sota la ciutat de Londres on descobriran unes veritats inesperades i hauran de passar uns quants entrebancs avans de poder continua la recerca del Sr. Burrows però aquest cop amb un personatge més.

Túnels és una saga de tres llibres, el primer que ja us l’he explicat i el segon anomenat profunditats és la continuació d'aquesta buscada i un tercer on se suposa que trobaran el Sr. Burrows amb el títol Caiguda Lliure.

És un Llibre 100 % aventura més emoció. A mi m'ha enganxat des de la primera pàgina i l’he trobat molt interessant. El que fa que sigui tant especial es que tot el que t’esperes que succeeixi mai passa si no que esdevé una cosa totalment diferent que fa que el rumb de l'historia faci un gir de 180 graus. Trobo que si us agraden les aventures seria una pèrdua molt gran no llegir-se aquest llibre, jo ja m'estic llegin el segon i no puc parar de llegir.

Aprofita'n aquesta ressenya us anuncio que la Stephenie Meyer ha publicat un nou llibre, la curta segona vida de la Bree Tanner,de la saga de Crepuscle que sortirà a la venda amb anglès el dia 1 de Juny.( amb català encara no se quan)
Aquet llibre explica l'historia d'un personatge que surt per primer cop en el tercer llibre, Eclipsa, i mor en aquet mateix. És la Bree tanner que és un dels vampir neòfits que forma part de l'exèrcit de la Victoria i és l'únic que mor en mans dels Vulturis.

Recuerdo a Miguel Delibes

2010-03-16T11:08:00.003+01:00

(Valladolid, 17 de Octubre de 1920 – Valladolid, 12 de marzo de 2010)

Miguel Delibes, gran autor español, cursó las carreras de Derecho y Comercio. Se reveló como novelista al obtener el Premio Nadal en 1947 con La sombra del ciprés es alargada una de sus obras más importantes a lo largo de su vida.

Gran conocedor de la fauna y flora de su entorno geográfico, apasionado de la caza y el mundo rural, supo plasmar en sus obras todo lo relativo a Castilla y a la caza desde la perspectiva de una persona urbana pero que no había perdido el contacto con ese mundo.

Es una de las grandes figuras de la Literatura española posterior a la Guerra Civil, que fue reconocido con multitud de galardones como el Premio Nacional de la Literatura en 1955 por Diario de un cazador, el Premio Fastenrath de la Academia en 1957 por Siestas con viento sur, Premio de la Crítica en 1962 por Las ratas entre otros premios.

Entre sus obras podemos destacar:

La sombra del ciprés es alargada

Publicada en 1947 la novela es una narración tradicional en cuanto a andadura y recursos expresivos, que se desarrolla en una Ávila no "protegida" por sus murallas, sino "encerrada" por ellas.

La primera parte describe la vida del protagonista y narrador, Pedro, cuando es niño. Es huérfano y su tío lo deja a cargo de un maestro con una visión pesimista de la vida, reforzada por la muerte del mejor amigo de Pedro.

En la segunda parte, el protagonista se ha convertido en marino e intenta escapar del pesimismo. Se enamora de una mujer, pero también a ella la pierde debido a un accidente. Finalmente, encuentra consuelo volviendo a Ávila.

Con la entera novela narrada en tono objetivo, el autor nos va destapando una escena mística, dominada mayormente por el pesimismo y el sentido de muerte. Sin embargo, en la segunda parte del libro, antes de que el protagonista hubiera perdido toda esperanza en la amistad y el amor, se encontró dando un paseo al lado de una señora vieja y durante su conversación se va enterando del verdadero significado de la vida humana y del amor y finalmente tomó una perspectiva optimista hacía la humanidad. Con el accidente que le quitó su amante, el tono de la novela retornó inevitablemente a la del anterior. Volviendo a Ávila, fue a visitar la tumba de su mejor amigo de pequeño, Alfredo, que una vez compartía la misma habitación que Pedro. Allí en el cementerio, se halla una vez más bajo la sombra alargada del ciprés que rodea la tumba.

Cinco horas con Mario

Publicada en 1966 el núcleo central de esta narración lo constituye el soliloquio de Carmen, el monólogo (o monodiálogo) de una conservadora mujer de clase media con el cadáver de su prematuramente fallecido marido Mario, catedrático de instituto y comprometido periodista e intelectual. A través de los recuerdos de su vida, en muchos aspectos, insatisfactoria vida en común, Delibes recrea la España provinciana de la época, los problemas de la falta de comunicación en el matrimonio, así como el conflicto de las "dos Españas". La obra consta de un prólogo, un núcleo central de veintisiete capítulos (el monólogo de Carmen) y un epílogo. Cada uno de estos capítulos del núcleo central comienza con una cita bíblica, pasajes que Mario había subrayado en su biblia de cabecera. Partiendo de estas citas, Carmen va desgranando sus pensamientos, haciéndole a su marido continuos reproches por su integridad moral y falta de ambición, que han impedido que alcanzaran el reconocimiento y status social que ella ambicionaba para su familia, así como por su actitud de superioridad y frialdad hacia ella. Relata cómo se hicieron novios, cómo acabaron casándose y otros recuerdos que revivirá durante las cinco horas en las que vela el cuerpo de su difunto marido.

El príncipe destronado

Aunque los hechos de la historia tienen poca importancia, y está más centrada en los pensamientos y sentimientos del protagonista, todo lo que ocurre influye sobre sus ideas. La historia transcurre desde que el protagonista, Quico (un niño de casi cuatro años bastante inocente), se despierta a las 10 de la mañana, hasta que se duerme, a las 9 de la noche. Es decir, la historia dura 11 horas. Los hechos suelen ser similares, Quico, debido a su inocencia, da problemas a todo el mundo. La historia comienza describiendo el despertar de Quico. Se despierta, se ducha, se viste, va a comprar leche y desayuna. Durante el resto del día ocurren hechos, como por ejemplo la visita del novio de su criada o el momento en que se simula que se traga un clavo y preocupa a todo el mundo. Por lo general, suele estar jugando con su hermano, Juan, o hablando con su madre o cualquier persona de la casa. Quico vivía en una casa rica.

La historia transcurre en los años 60, exactamente en 1963. Se puede observar en la religiosidad de los adultos, en el lenguaje y en ciertos objetos (por ejemplo un tocadiscos). En cuanto al espacio, el 97% de la historia se desarrolla en la casa de la familia de Quico, ya que en una ocasión van a comprar leche, y también salen a visitar a un médico que está enamorado de la madre.

Señora de rojo sobre fondo gris

Publicada en 1991 es una bellísima narración en la que un prestigioso pintor, sumido en una grave crisis creativa, va hilando ante su hija sus recuerdos más íntimos en un monólogo que es a la vez homenaje y exorcismo. Su relato se centra en dos acontecimientos: la detención de su hija y su yerno por motivos políticos y, fundamentalmente, la enfermedad y muerte de su mujer, Ana, a los cuarenta y ocho años de edad. Ana contagiaba una sensación de belleza y plenitud que cobró su verdadero alcance sobre el fondo gris de lo cotidiano y los sinsabores de la enfermedad. Historia de un amor en carrera desenfrenada hacia la muerte y sobrecogedora semblanza de un personaje femenino. "Señora de rojo sobre fondo gris" es una profunda lección de humanismo y madurez artística que solo Miguel Delibes podía ofrecernos. Un pintor cuenta a su hija la relación que tuvo con su mujer, recién muerta tras una operación. Este es el planteamiento de este volumen de Miguel Delibes. El pintor ha perdido la inspiración: a lo largo de la obra se descubre cómo es la enfermedad de Ana, su mujer y su musa, la que le ha ido privando de ésta, ya que desde que comenzó su padecimiento no consigue volver a pintar nada nuevo.

El nombre del libro viene del nombre de un cuadro. Ana tenía simpatía por un viejo pintor, García Elvira, al que atendía tras haberse quedado viudo. García Elvira es el que la retrata: "fue en esa etapa cuando le pintó el famoso retrato con el vestido rojo. [...] eludió el fondo; únicamente una mancha gris azulada, muy oscura, en contraste con el rojo del vestido". Entonces es el narrador el que hace ver sus celos por el pintor, que intenta seducir a su mujer, y por su obra, pues no podía soportar que hubiese sido otro el que la captó en todo su esplendor.

La hija a la que le cuenta la vida con su mujer, había estado en la cárcel por conspiración contra el régimen. Y cada vez que recuerda las visitas que le hacían a Carabanchel surge la misma imagen: Ana, la primera, decidida, después Basilio, su cuñado, saludando a todos los presos políticos, que le devolvían el saludo gustosos; y después el resto de familiares. Esta escena la evoca hasta tres veces, en igualdad de condiciones, aunque cada una corresponda a situaciones diferentes, quizá porque en el momento que escribió el libro (1976) estábamos en plena Transición.

El tumor cerebral que acabará matando a Ana va apareciendo poco a poco, y en cada capítulo se van apreciando los cambios que presenta. Narra cómo la actividad frenética de su mujer va disminuyendo a la vez que su capacidad creativa. Ella lo intuía, pero no pensaba que su carencia de creatividad fuera eterna ni que se debiese a ella. Hasta que un día, por fin se atreve a confesarle la razón: "Desde que enfermaste". Pero pese a la enfermedad, su falta de ánimo, y pese a la pobreza creativa de su marido, Ana seguía fiel a la belleza. Narrado desde la primera persona de su marido pintor, Delibes cuenta la historia de una vida dedicada al arte y a la estética, a la suya y a la de su familia, a la protección de su marido y de su obra.

Durante los primeros días de marzo de 2010 su estado de salud empeoró, provocando que el día 11 de marzo su situación fuera ya crítica, encontrándose el escritor consciente pero muy sedado, por lo que la familia esperaba el fallecimiento del autor en cuestión de horas. Falleció finalmente en su domicilio vallisoletano a primera hora de la mañana del 12 de marzo de 2010, a los 89 años de edad, como consecuencia del cáncer de colon que se le diagnosticó en 1998 y del que no pudo recuperarse. Su capilla ardiente se instaló en el salón de recepciones de la Casa Consistorial; a ella acudieron numerosas personalidades como Lola Herrera, Concha Velasco, la vicepresidenta del Gobierno María Teresa Fernández de la Vega, el presidente de la Junta de Castilla y León, Juan Vicente Herrera o la ministra de Cultura Ángeles González-Sinde, entre otros, y así como más de 18.000 personas.

Su funeral se ofició en la catedral de Valladolid y posteriormente, fue incinerado y enterrado en el panteón de Hombres Ilustres de Valladolid junto a personajes como José Zorrilla y Rosa Chacel. Delibes expresó siempre su deseo de ser enterrado junto a su esposa Ángeles por lo que el Ayuntamiento de Valladolid otorgó el privilegio de que sus restos incinerados fueran trasladados y sepultados junto con los de su esposo Miguel Delibes.

Un autor que quedará en la memoria como gran figura de la Literatura Española.

Mario Álvarez Soto

EL CODIGO DA VINCI, Dan Brown. (Ed.Empúries)

2010-02-25T23:55:00.009+01:00

Doncs aqui teniu un dels best sellers de Dan Brown.

Suposo que la majoria ja haureu vist la pel·lícula però jo també l'havia vist, vaig provar i em va agradar força. És entretingut, hi ha un moment al mig que és pessat, però la resta enganxa, us asseguro que si heu vist la pel·lícula descobrtireu coses noves i tindreu algun petit material per imaginar. Asclar que la saga de crepuscle de moment no ha sigut superada per ningú.

Tot es vasa en la recerca del Sant Grial; hi ha assassinats, mentides, petits amors i altres coses. Moltes de les informacions que l'autor dona en aquet llibre són falses i hi ha agut moltes crítiques sobre el tema. No tot es fals però moltes coses si, tigueu-ho present. Tot i això és un llibre amb molta acció.

Per als que pregunteu quantes pàgies tenen els llibres, aquet en te 540.

Us he adjuntat una web de unes crítiques interessants sobretot el principi de la primera i el paragraf cinc. http://www.opusdei.es/art.php?p=6606

Willow, de Julia Hoban

2010-02-12T17:09:00.003+01:00

Por fin me decido a colgar mi primera reseña que hace tiempo que quiero colgar, pero nunca encuentro el momento, lo siento si hay muchas faltas, pero e intentado no hacer.
Willow es una chica de diecisiete años que vive con su hermano David, mayor que ella, ya que sus padres han muerto en un accidente de tráfico, donde ella conducía.
Ella tiene un secreto, se hace cortes en los brazos, porque se siente culpable de la muerte de sus padres.
También tendrá problemas con su hermano David, con el que hace meses no habla con sinceridad, hasta que en la biblioteca donde ella trabaja, conocerá a Guy, un chico de su misma edad, el cual descubrirá su secreto y la ayudará a salir de todos esos problemas que le han hundido la vida, volverá a hacer amigos, volverá a tener una vida mas alegre y hasta puede que el comienzo de una historia de amor.
A mi este libro me a enganchado mucho, porque no es una historia solo de tristeza si no que también tiene un poco de amor.
Me comenzó a enganchar en el capítulo en el que Guy se da cuenta de que Willow se hace cortes en los brazos, porque en los primeros capítulos es un poco triste.
Si os gustan este tipo de novelas, os animo a que os la leáis porque esta muy bien.

De: Raquel cerezo González.

Orgullo y prejuicio

2010-01-31T21:31:00.002+01:00

ORGULLO y PREJUICIO, de Jane AUSTEN

Bé, avui presento l’últim llibre que m’he llegit desprès de mesos i mesos sense cap experiència literària. Pobre de mi.

Feia temps que em venia de gust llegir-lo, però sempre ho acabava deixant. Vaig conèixer aquesta autora, en realitat, perquè vaig veure la pel·lícula sobre la seva vida, “La joven Jane Austen”. I a més a més, ja havia vist la del propi llibre, però no m’enrecordava. Així que ja que fa poc va ser el meu aniversari, sí, sí, ja en tinc disset, vaig demanar a la meva mare que me’l regalés.

Si no la coneixeu, és una novel·la de la famosa escriptora anglesa, Jane Austen, autora de llibres com “Persuasió”, “Emma”, “Sentit i Sensibilitat”... viscuda en l’època victoriana.

L’argument tracta sobre una família del segle XVIII la mare de la qual només té com a únic objectiu, el matrimoni de les seves 5 filles. Elizabeth i Jane, les majors, són noies llestes, que han après per si soles i veuen el món des d’un punt de vista sensat i intel·ligent. Des de l’inici del relat, van apareixent personatges que sobten a aquestes dos noies, però que acabaran sent motiu d’aprenentatge per elles. L’amor i l’interès econòmic de l’època són, sobretot, les sensacions que més se’n parla.

És, se’ns dubte, una història d’amor, però també si afegeixen conceptes com l’orgull i el prejudici, tal com diu el títol, el misteri, la vanitat i altres. És de ràpida lectura, bé, ha estat una setmana en l’agenda d’una estudiant de primer de Batx.

Gràcies a aquest llibre, he pogut tornar a sentir aquella emoció que transmet cada pàgina, cada paràgraf, cada línea del relat. He pogut experimentar els sentiments dels personatges, cosa menys provable amb les pel·lícula. També, m’havia passat amb llibres com “Crepúsculo”, “L’esglèsia del Mar”, “Perdona si et dic amor”...

Llegir és un plaer per a mi.

Bé, espero no haver-me allargat massa, i desitjo haver entusiasmat algú a la seva lectura.

Un petó d’una ex-monalquera!

2010-01-15T15:43:00.003+01:00

Estas vacaciones de Navidad decidí leerme el libro titulado Aurora boreal de una autora llamada Asa Larsson. Lo que me llamó más la atención del libro no fue ni el título, ni la tapa sino el apellido de la autora. Nada más ver la novela en la librería lo asocié con Stieg Larsson, autor de la triología Milennium. Fue por ese motivo por el cual comencé a leer la contraportada esperando averiguar si esta autora era hija, prima o hermana del fallecido autor de Los hombres que no amaban a las mujeres. Y , aunque descubrí que los autores no tenían ningún tipo de relación y que , por tanto, el apellido Larsson debe ser en Suecia, como los apellidos Pérez o Gómez en España, me quedé dislumbrada por las críticas tan positivas que había recibido la novela. Por supuesto decidí comprar el libro y comenzar a leérmelo.

Aurora Boreal trata de una abogada de Estocolmo que recibe una llamada por parte de su mejor amiga de la infancia pidiéndole ayuda, ya que ha encontrado el cuerpo de su hermano sin vida y mutilado en la iglesia donde ejercía como pastor. La protagonista, aunque algo reacia, decide volver al pueblo que la vio crecer y que tantos traumas le ha creado , para ayudar a su amiga. Todo se complica cuando todas las pruebas del asesinato parecen señalar a la hermana del sacerdote asesinado y cuando ésta decide que su abogada defensora sea nuestra protagonista

Y hasta aquí puedo contar....

El libro me lo leí en dos días pues no es muy extenso. Me gustó mucho y os lo recomiendo si os gustan las historias de misterio.

Espero que os animéis a seguir participando en el blog y nos leemos pronto, pues estas vacaciones me dio tiempo a leer otro libro, también muy interesante ,pero de un género totalmente distinto: una biografía. Pero esto es otra reseña....

CLUB LECTURA 1º ESO

2009-12-20T23:29:00.006+01:00

La hija del espantapájaros
Es un libro de Maria Gripe. Una historia con un final feliz. Uno de esos libros que te emocionan.

Este libro explica la vida de una niña llamada Loella. Es una niña muy trabajadora y tiene que cuidar de sus hermanitos, y de su casa, ya que su madre trabaja fuera y no se puede ocupar de ellos.

A mí me ha gustado mucho, es más, yo le pondría un diez. Pienso que el libro te enseña una cosa muy importante: que nunca se debe perder la esperanza, sea cual sea la situación y luchar, lo que nos cueste, por lo que queremos, así se logran las cosas y estar preparados, porque, ¿Se sabe lo que te va a pasar en la vida? La vida es un riesgo.

Lo que nos quiere transmitir es que hemos de valorar lo que tenemos, porque, siempre hay alguien en peores condiciones. Es divertido y apasionante porque mientras lees la historia parece que nunca se acaba y eso es lo bueno.
Espero pero que la reseña os haya gustado, y que queráis leer el libro.
Cristina Martínez

Bala Perdida

Es un libro de literatura infantil y juvenil escrito por Manuel Rivas.
Trata de Rosa, una chica que trabaja en un periódico llamado Céltic News. Un día, unos hombres fueron a buscar a Ganso Salvaje, que era el sobrenombre de Rosa. Ella se fue con ellos a ver a Bala Perdida, un pirata que había encontrado un tesoro nazi en Zaratrusta. Bala Perdida quería que publicara un artículo en el Céltic News y ella lo hizo. A Rosa la visitó un hombre que la secuestró, Herr Doctor, y la llevó a su clínica y aunque hubo muchos líos, Bala Perdida y sus chicos la salvaron. Bala Perdida le pidió ayuda a Rosa para que los del Congreso Nacional devolvieran el oro nazi a sus propietarios.

A mí este libro me ha enseñado que uno ha de ser fuerte, que el compañerismo y la amistad son muy importantes.
Si os gustan las aventuras y la emoción… yo creo que este libro os gustará.
Kennet Casado

Matilda
El autor es Roald Dahl. Los personajes principales son Matilda, la señorita Honey, su profesora y mejor amiga, y la directora Trunchbull.
El autor relata la vida de Matilda desde antes de empezar el colegio. Sus padres despreciaban a Matilda y ella empezó a leer y a escribir sola a los tres años. Cuando entra a primer grado, conoce a su profesora, la señorita Honey que se convierte en su mejor amiga y madre cuando sus padre se escapan a Madrid. Matilda tambien conoce a la directora Trunchbull una mujer desagradable que detesta a los niños. Matilda gracias a la furia que le provoca la directora Trunchbull descubre que tiene un poderoso poder y lo utiliza para vengarse de ella.
Este es un libro divertido y emocionante, os lo recomiendo, os va a gustar.
Karol Torres
Manolito Gafotas
Manolito García Moreno es un niño de ocho años que vive en Caramanchel con su madre Catalina, su padre Manolo, su abuelo y su hermano pequeño al que Manolito apodó como “el imbécil” nada más nacer.
La autora es Elvira Lindo, también hay la película y una serie. Lo que me gusta de este libro es que la autora lo ha escrito en primera persona como si ella fuera el propio Manolito Gafotas que narra su vida infantil con mucho humor.
Os aseguro que si lo leéis alguna vez, te quedas enganchado para descubrir las emocionantes aventuras que contiene.
Karol Torres

Claymore, Norihiro Yagi. (Ed. Glénat)

2009-12-19T11:27:00.004+01:00

Aquest manga està situat en un món on els humans eren menjats pels espectres, que eren uns monstres que vivien entre la gent que per no ser detectats entraben en el cos de un humà. Una organització va voler posar fi a aquest patiment i van decidir experimentar amb humans i donar-los algunes caracteristicas dels espectres i així es van crear les Claymore. La protagonsta es una Claymore anomenada Claire que va acompanyada per un noi que es diu Raki que li recorda al seu germà per aixó ella va decidir que ell fos el seu cuiner

Aquests mangues estàn molt bé per la historia que tenen pero si voleu saber de que va el tindreu que lleguir.

I si teniu que llegir a part de novel·les i contes també hi ha altres llibres com els mangues i diferents tipus de manga ja que no són tots de acció i violència

Per: Ivette de la torre rovira

:)

Saga de Crepuscle,Stephany meyer ( Ed. alfaguara)

2009-11-30T21:01:00.013+01:00

Dons jo estrenan-me i em sembla que també estreno als de tercer d'ESO d'aquet any us presento la Saga de Crepuscle.

La Saga de Crepuscle no és com qualsevol altra, perquè no es ni avorrida ni repetiva és diferent.

Està formada per quatre llibres que son: Crepuslcle, Lluna nova, Eclipsi i A Trenc d'Alba, que són les etapes de la Lluna, si us hi heu ficat.

Espodria dir que és la típica història de l'amor impossible, però crec que no, perquè el joc entre vampirs i quileutes, ja veureu què són, fa que sigui diferent i dóna un joc que ho canvia però sempre acaba sent un llibre d'amor.

Com a curiositat us haig de dir que en un bon principi la saga havia de tenir cinc llibres, però
algú va difondre els esborranys de l'autora del cinquè llibre, llavors l'autora es va enfadar i va decidir que no l'escriuria. S'havia de dir Sol de Mitjanit i era una repeticio del primer llibre però des del punt de vista de l'Edward, un dels protagonistas, el primer llibre està escrit des del punt de vista de la Bella

Crec que us l'hauríeu de llegir perquè es un dels llibres que m'ha agradat més.

2009-10-27T21:36:00.008+01:00

La muerte de Venus, Care SANTOS (Espasa)

Feia mesos que no penjava cap ressenya. Ja tocava, no? És molt curiós el que em va passar amb aquest llibre. Ens hem de remontar al Quart Reich de Francesc Miralles, que alguns us vàreu llegir l'any passat. Un personatge de la novel·la, mentre espera al restaurant, està llegint un llibre, La mort de Venus. Jo no el coneixia, però vaig pensar que aquest llibre devia tenir algun significat especial per a l'autor; si no, per què el feia sortir a la novel·la? Me'l vaig apuntar a la meva inacable llista de llibres llegibles. Però quina va ser la meva sorpresa quan vaig buscar al gúgel la novel·la i em diuen que és de la Care Santos, precisament l'escriptora que vindrà al Monalco aquest curs!
Però és que les coincidències no s'acaben aquí. En l'inici de la seva novel·la, La muerte de Venus, l'autora dedica el llibre a Francesc Miralles amb el següent text:
"Para Francesc Miralles, en recuerdo de una apuesta con lluvia".

Després l'autora va deixant anar diferents referències al Quart Reich, la novel·la de Miralles. Si us heu llegit el llibre és curiós tornar-te a trobar un gos que es diu Hunter i que porta una inscripció en llatí al coll; a les notícies expliquen que una noia ha mort després de caure d'una gratacels al Japó (una de les protagonistes del llibre de Miralles). Fins i tot, l'autora anomena directament el llibre de Miralles i parla del seu argument. Potser és que la Santos treballa a comissió i li fa publicitat encoberta al Miralles, però no deixa de ser curiós.

Bé després de tot aquest rotllo que us he deixat anar, cal que parli del llibre que ens ocupa? Va, serà rapidet... La protagonista és la Mónica, una noia de Mataró que acaba d'heretar una vella casa familiar i decideix instal·lar-s'hi amb la seva parella, el Javier. La Mónica està embarassada d'una nena.

Des que entren a la casa comencen a succeir tota mena de fenòmens inexplicables: una pudor insoportable, sobtades baixades de temperatura, un gran ficus que no es deixa tallar. Al jardí trobaran un cap de marbre que sembla una Venus... Així comença una típica trama de novel·la de fantasmes, però després es produirà un salt en el temps i ens trasdallem a l'antiga Iluro (Mataró) del segle I a.C. per presenciar un crim terrible.

Si us agraden les pel·lícules de fantasmes, us el recomano, a més, aquest fantasma PARLA LLATÍ!!!.

T'estimo si he begut

2009-10-18T22:55:00.007+02:00

Bé, avui us presento una gran peça de la col·lecció de l'Empar Moliner, coneguda escriptora catalana que molts la titllen com l'homòloga d'en Quim Monsó però en femení i canviant el tics (tot i que ambdós en tenen), la que té una gran habilitat a l'hora d'escriure emprant la ironia i la retòrica. No saps mai per on pot sortir.

''T'estimo si he begut' no segueix un fil conductor constant i metòdic que desemboca en un final previsible o tancat, just al contrari. És un recull de contes escrits amb una gran intel·ligència sobre situacions curioses i estrafolàries de diverses parelles. Disputes, discussions, malentesos i situacions totalment ridícules però que acaben sent letals per la relació. Enganys, mentides, paranoies i banyes a tort i a dret inunden totes i cadascuna de les 200 pàgines que té el que fou galardonat amb el premi ''lletra d'or del 2005''. Un llibre molt recomenable per aquell (i aquella) que vol canviar de la típica lectura, que vol riure llegint -l'Empar ens arrenca molts somriures a mida que anem passant pàgines- i pensar fins a quin punt d'absurditat pot arribar la ment humana, o les relacions entre ells, almenys.

Moliner és capaç de captivar-nos i fer-nos anar cap on ella vol, ens empassem allò que ens fa creure al llarg del conte fins que, de cop i volta i en les darreríssimes línies, fa un espectacular gir de 180 graus i ho capgira tot d'una manera fantàstica i sorprenent. No t'esperes mai un final com els que ella planteja, no tens ni la més remota suspita que conduirà la narració cap al cantó més perplex que un es pot arribar a imaginar.
Recomano aquest llibre, és ràpid de llegir (anant cap a Badalona a treballar en un dia ja va estar -i perdoneu la rima-), molt interessant i enganxa.

Em queda pendent fer la ressenya d'una altra obra de l'Empar, 'Busco senyor per amistat i el que sorgeixi'. Ara m'estic llegint 'Ilión: el asedio', un llibre recomenat per el nostre conegut col·lega Marc Alier (Ludo) de MossegaLaPoma.Cat.

Gràcies a tots els que hagueu arribat fins aquí.

Salut i lectura!

2009-09-29T11:34:00.002+02:00

EL FRÍO MODIFICA LA TRAYECTORIA DE LOS PECES

La rutina ha comenzado y con ella las obligaciones del día a a día. Imagino que todos nosotros echamos de menos el verano, las vacaciones,... yo añoro muchísimo esas largas tardes de lectura. Este verano he deborado libros como hacía mucho tiempo no hacía. Imagino que el Club de lectura ha sido una gran motivación ( ...no podía ser que mis alumnos leyeran más que yo...) y he recuperado esa ilusión que produce sumergirte en una buena lectura.

Sin embargo , el inicio de curso provocó que el ritmo de lectura bajara, por no decir...desapareciera.... pero por suerte encontré el libro perfecto: ligero, entretenido, pero en el fondo un libro de aquellos que te hacen pensar o reflexionar sobre las cosas que nos rodean en el día a día y a las que no hacemos caso.

El frío modifica la trayectoria de los peces está escrito por un autor canadiense llamado Pierre Szalowski. Su protagonista, un niño de 11 años del cual no conoceremos el nombre, nos relata una interesante aventura acaecida los primeros días de 1998, cuando recibe la noticia de la inminente separación de sus padres. En ese momento, su mundo familiar , tan diferente al del resto de sus compañeros de clase ( casi todos ellos de padres separados) , se desmorona y es tanta su pena que le pedirá al cielo que solucione su gran problema. Esa noche habrá una lluvia de hielo y toda la ciudad de Quebéc, lugar donde vive, quedará aislada y muchos hogares sufrirán cortes de luz , que provocarán que los vecinos de su barrio se ayuden los unos a los otros.

Será de esa manera como el frío polar cambiará la trayectoria vital de los peces de Boris y de él mismo, la trayectoria de incomunicación entre Álex y Alexis y la trayectoria en la relación de Simon y Michel.

Como he dicho antes es un libro tierno y muy ameno, que nos recuerda que en cualquier rincón olvidado podremos encontrar un gran tesoro.

Ánimaros, vale la pena hacerse con este libro. Lo podréis encontrar editado por Grijalbo ( 216 páginas) .

¡Buena lectura!

Perdona si et dic amor

2009-09-08T14:43:00.002+02:00

Aquí teniu la ressenya del llibre que m'ha acompanyat durant aquestes vacances: "Perdona si et dic amor" de Federico Moccia.

Tracta sobre una història d'amor entre la Niki, una noia de disset anys que viu el present a flor de pell, i l'Alessandro, un director creatiu de trenta-set que acaba de deixar la dona amb qui s'hi anava a casar. Tot comença el dia que, accidentalment, xoquen en una travessia en ple centre de Roma. Des d'aquell moment, ell es compromet a acompanyar-la a tot arreu mentre tingui la moto al mecànic. D'aquesta amistat en neixarà una relació ,una mica surrealista, però plena d'humor, que els amics d'un i de l'altra veuen a vegades amb desconfiança i a vegades també amb gran enveja.

Personalment a mi aquest llibre m'ha agradat molt. Suposo que també hi influeix que la protagonista tingui la mateixa edat que jo, però trobo que aquest autor té una capacitat especial per connectar amb els lectors. L'únic aspecte negatiu que hi he trobat, és que hi apareixen molts personatges que fan que, com no llegeixis el llibre molt seguidament, t'oblidis de qui és qui. A més a més, últimament els llibres que m'estava llegint m'agradaven molt però al final em desapassionaven. En canvi, aquesta vegada el final ha sigut el que més m'ha agradat.

Acabeu de gaudir ( David he dit gaudir no disfrutar! xd )d'aquests dies que ens queden de vacances. I els que ja les heu acabat, que no sigui molt dura la tornada :)

P.D. La setmana passada vaig llegir "Una any al paradís" , el llibre de l'Andrés Iniesta. Els que us agrada el futbol o el Barça us el recomano, perque no deixa de ser curiós i entretingut viure més d'aprop, els grans moments de la temporada passada.

Maya Fox, L'escollida

2009-08-25T22:35:00.004+02:00

autors: Silvia Brena i Iginio Straffi
Té 405 pàgines i és de misteri. El llibre té una continuació.

MAYA FOX, L'ESCOLLIDA

Maya Fox és una noia a que se li va morir el pare, i ella és mèdium i veu al seu pare, que li ha de dir alguna cosa urgent.

El seu pare era com un cièntific que estudiava els mayes i la profecia que diu que el món s'acabarà el 21/12/2.012 . El van matar quant la Maya era petita.

En Gacy un psicòpata boig que vol la perfecció absoluta, li encanta un cièntific que es deia Fibonacci, que havia trobar la seccuència perfecta, en què cada número és la suma dels dos que el precedeixen, 1-1-2-3-5-8-13-21-34-55-89-144...
Tot i això els números de Fibonacci es relacionen entre si per un número anomenat Fi però que també anomenen proporció Àuria. Fi és igual a 1, 61803. però segons en Gacy el Fi és més que un número. És la clau. És el símbol de l'harmonia de l'univers. És la proporció divina, la que ha elegit la natura. El secret de la seva bellesa.
En Gacy a assessinat a sis noies i està buscant la última. Ell les estrangula i les posa en una banyera fent amb set banyeres un cecle i les congela. Així que té una banyera buida. I està buscant una noia per omplir-la.

La mare de la Maya es criminòloga, i li fa por que en Gacy vulgui matar a la seva filla perquè la mare va enviar a en gacy a la presó i s'ha escapat.

Només hi ha algú capaç de desxifrar aquest enigma i salvar a tota la humanitat.

www.estrellapolar.cat

[ Fa molt de temps que no escrivia al bloc, espero que encara sigui benvinguda ;) ]

''La puta feina''

2009-08-15T13:28:00.002+02:00

Segur que tothom alguna vegada ho ha pensat, i fins i tot ho ha dit. I quin millor escenari per llegir-me aquest fantàstic llibre d'en Matthew Tree, La puta feina, que mentre vaig en metro per anar, justament, a treballar a Badalona, a vendre tota classe d'entrepans, bikinis, i paquets de magdalenes (que és el codi per dir ''un paquet de cigarretes'').

El llibre ha estat un obrir i tancar d'ulls, clar que he tingut moltes hores de viatge per llegir-me'l, i, sobretot, m'ha encantat.
Me l'he ventilat en un dia. Durant les 126 pàgines del llibre, en Matthew toca tots els temes relacionats amb la feina, però ho fa d'una manera excepcional, d'una manera que t'obliga a endrapar més pàgines. Posa en evidència el que hom arriba a fer pel sol fet d'aconseguir un lloc on treballar; de secretaries que accepten mirades obscenes o conductes masclistes per part dels seus caps, treballadors que es deixen insultar o menysprear, gent que deixa penetrar la seva intimitat per tal d'aconseguir una feina, persones que permeten explotacions horàries o salarials per mantenir-la...

Parla d'empreses -amb noms i cognoms en alguns casos- que porten a terme tècniques d'allò més repugnants per aconseguir un major benefici, del mobbing que han de suportar molts treballadors, d'entrevistes de feina surrealistes, banals i estúpides amb uns caps ídem, d'assetjament, acomiadaments inversemblants, etcètera. Al llarg del llibre hi ha testimonis reals que exposen el seu cas. Parla, fins i tot, d'en Màrius Serra, qui va tenir una feina força diferent, tot intentant emborratxar andalusos... al llibre ho explica!!!

A més a més, cal dir que durant unes 15 pàgines m'he -i perdoneu- descollonat. La gent em mirava malament al metro, ho sé, però no ho podia contenir. De la pàgina 60 fins a la 75 no podia parar de riure, l'humor d'en Tree, quan s'ho proposa, és devastador!

I, acabo ja la ressenya, dient que aquest llibre el plantegen de la següent manera: ''Matthew Tree, de nou amb la seva prosa satírica i convincent, converteix aquest llibre en un manual imprescindible per a aquells que vulguin deixar de treballar de manera definitiva.'' I és que és cert. Cap el final del llibre, les últimes pàgines, ens fa una reflexió de doctorat.
Si me l'hagués llegit en un altre context i en un altre moment, segurament hauria decidit no treballar mai, mai dels mais!. Tot i que trobo les seves reflexions un pèl utòpiques, dóna molt bones raons i ho argumenta fantàsticament bé: Treballar no és necessari. Hem d'aprendre a prescindir d'aquells luxes banals i, simplement, centrar-nos en allò que volem i que volem ser, ja que, per norma general, hom sempre s'acaba allunyant d'allò que veritablement volia.
Ja us dic, m'ha semblat brutal tota la reflexió, m'ha agradat molt, tot i que jo no hi crec (dec ser un robot més del sistema, espero que en Matthew em sàpiga perdonar).
Recomano el llibre a tothom, perquè vertaderament, és per a tothom. Curt, ràpid, senzill, divertit i interessant, una dosi perfecte per afrontar el dia amb entusiasme!

Gràcies els que hagueu arribat fins aquí =) Avui ha estat curteta!
Salut!

2009-08-09T10:39:00.003+02:00

Imagino que todos vosotros estáis leyendo y que es la pereza lo que os impide hacer reseñas....creo recordar que en junio habíamos dicho que como el verano era idóneo para leer, el blog se convertiría en un blog de lecturas veraniegas.....bueno, os reseño dos libros más que he leído.

El primero se titula El guardián de la flor de loto, escrito por Andrés Pascual y trata ,como bien señala el título, del mundo del budismo, en este caso el tibetano ( que os recuerdo, que no es el que yo sigo ) . Consta de 423 páginas y en ellas se explica la historia de Jacobo, un cooperante español que vive en Perú con su pareja y su hija. El matrimonio está pasando una profunda crisis y Jacobo aprovecha todos los viajes que puede hacer para alejarse de su familia. En uno de esos viajes llega a EEUU y allí recibe la llamada de su suegro, que le pide un recado muy especial: que acompañe el cadáver del lama Lobsang Singay, prestigioso médico budista tibetano muerto en extrañas circunstancias, de vuelta a casa ( para los tibetanos es importante acompañar a los muertos durante las primeras horas de la muerte)

Jacobo llegará al exilio tibetano con el cadáver y allí comenzará su aventura: buscar un tratado milenario que ha podido ser la causa del asesinato del lama y de otros asesinatos que se cometerán a medida de que Jacobo se acerque a la respuesta.

Para solucionar el misterio, Jacobo deberá viajar al Himalaya con otro monje budista, Gyentse, que se convertirá en su maestro y que le ayudará a solucionar sus propios problemas personales.

Aprovecho este espacio para realizar la segunda reseña de hoy. Un libro totalmente diferente al anterior. Su título puede no atraer , pero os aseguro que es uno de los libros más tiernos que he leído en la vida. Lo devoré....después de leer la saga de Milleniumm , lo encontré tan tierno y mágico....tan diferente, que me encantó: La sociedad literaria y el pastel de patata de Guerwsey. El libro fue escrito por Mary Ann Shaffer , pero no lo vio publicado pues murió poco antes de terminarlo y fue su sobrina Annie Barrows, la encargada de acabarlo y publicarlo.

El libro consta de 294 páginas y está escrito en forma epistolar ( cartas ). La obra se sitúa poco después del final de la II Guerra Mundial. Desde una pequeña isla del canal de la Mancha, Dawsey se pone en contacto con una renombrada escritora londinense para explicarle como se creo en la isla una sociedad literaria ( un club de lectura ) como excusa para escapar de los alemanes que en aquella época habían invadido la isla.

Aunque el club de lectura es una excusa para que un grupo de vecinos no sea encarcelados por saltarse el toque de queda, poco a poco el poder de la literatura es tal que cambiará la vida a los componentes de la sociedad y también la vida de Juliet Ashton, nuestra escritora londinense.

Imagino que os preguntaréis el porqué del pastel de piel de patata....aunque creo que deberíais leer el libro os explico que así se llama la sociedad literaria porque al estar invadidos por los alemanes lo poco que tienen para comer son patatas y uno de los componentes lleva a todas las reuniones de la sociedad un pastel de piel de patata.

Como veis yo estoy muy activa en lo que a lecturas se refiere. También estoy acabando el último libro de Risto Mejide.....ya os comentaré en la próxima.

Esto me ha quedado muy largo, pero recordar que van dos reseñas.

Felices vacaciones a tod@s y seguir leyendo.....

2009-07-13T10:12:00.002+02:00

Bloqueros monalqueros, por fin he completado la triología.

La reina en el palacio de las corrientes de aire, constituía la tercera parte de la saga Milennium. Este volumen, ha representado para mí, el mejor de la colección. Consta de 854 páginas, pero se me ha hecho cortísimo. Si en el primer volumen hay dos hilos argumentales que finalmente se unen, en esta tercera parte serán por lo menos cuatro hilos argumentales diferentes os que aparecen y que hacen que mantengas la atención al 100% para no perder ni un ápice de información.

Como ya os había comentado en la presentación de los otros dos volúmenes, los dos protagonistas, Lisbeth Salander y Mikael Blomkvist, unirán fuerza e intelecto para resolver un caso de desaparición y posible asesinato de la sobrina de un multimillonario empresario sueco. Tras resolver el caso y ,por motivos personales, Lisbeth tendrá la necesidad de separarse de Mikael y en el segundo volumen estarán resolviendo un caso de tráfico de blancas por separado. La tercera parte de la saga comienza con la llegada de una agonizante Lisbeth al hospital: le han disparado en la cabeza. A raíz de ahí, Mikael tendrá que limpiar la reputación de la que había sido su compañera, "amiga" y amante,....

¿Sobrevivirá Lisbeth al disparo? ¿Conseguirá Mikael limpiar la reputación de Lisbeth? ¿Por qué tiene que limpiar su reputación? ¿Quién disparó a Lisbeth en la cabeza y por qué?

Hacía mucho tiempo que un libro contemporáneo no me enganchaba de esta manera. Había leído mucha novela clásica, sobre todo del s.XIX, pero esta saga me ha tenido en vela más de una noche.

Os aconsejo fervientemente la lectura de la colección Milennium, pero no sólo por las historias que reflejan, sino por la calidad literaria: ese uso de varios hilos argumentales tan diferentes y que finalmente el autor consiguen trenzar con bastante esmero. Y también, me gustaría destacar los giros argumentales que te sorprenden y mucho en cada uno de los volúmenes.

En conclusión, la triología entera me ha encantado. Animaros......vale la pena.....

Felices vacaciones y buena lectura

El Silenci de Gaspar Hernández

2009-06-30T11:27:00.003+02:00

Títol: El Silenci
Autor: Gaspar Hernández
Premi Josep Pla 2009

Aquest és el llibre que em vaig comprar per Sant Jordi i he estat llegint fins ara. Doncs, se m'ha fet una mica feixuc perquè és una mica monòtom.
El llibre en si és un monòleg llarg del propi narrador que li està parlant a una jove japonesa que dorm nua.
L'argument tracta de que aquesta noia, malalta de càncer, li demana al narrador, locutor de ràdio, que li parli durant tota la nit mentre ella dorm. Ella va ser la seva professora de meditació i ara ell l'haurà d'ajudar a curar-se.

És una història de ficció que l'autor tracta i argumenta nombrant diferents autors japonesos experts en meditacions i tècniques budistes.

Com ja he dit, a mi se m'ha fet una mica feixuc perqùe durant tota la història només parla el locutor de ràdio. Però també, m'han semblat interessants els conceptes del silenci (Ja saps David) i les diferents tècniques de meditació que explica.

És un llibre força curiós.

Per Elisabet Domènech

Actualment, no tinc res en ment.

Inauguració Bloc d'estiu amb Francesc Miralles

2009-06-29T16:51:00.006+02:00

Tot i que no els he llegit a l'estiu el primer m'el vaig acabar una setmana despres que el guanyes al concurs literari i el segon si que el vaig acabar a l'estiu, abans de la graduació i d'auqesta manera m'agradaria inaugurar la primera ressenya del bloc d'estiu:

Nom: El millor lloc del món és aquí mateix.

Editorial: Amsterdam

Pagines: 153

Novela escrita per en Francesc Miralles i la Care Santos, escrit en castellà i traduit en català per Katinka Rosés Becker.

La protagonista d'aquesta novela s'anomena Iris, una noia que està destrossada per la mort dels seus pares. Una tarda grisa en qué el món no te sentit i vol deixar de sofrir decideix continuar vivint gracies que va ensopegar amb un bar " El millor lloc del món és aquí mateix". Decideix entrar i es troba amb un noi, en Luca que cada tarda que l'Iris quedarà amb ell seurà en una taula, cada taula taula amb diferents coses maravelloses. Entre aromes de xocolata l'Iris s'anira enamorant d'en Luca fins que arriba un dia en que en Luca no apareix pel café i al proxim dia el café ha tancat. Aleshores comennça una nova vida l'Iris, es canviarà de casa, es comprarà un gos... i un punt que sempre té present, trobar en Luca. I en aquesta cerca se li desvelarà un passat enigmatic i li capgirarà la vida, i també la visió del món.

Nom: El cinquè mag

Editorial: Empúries

Pàgines: 226

Un noi solitari entra en contacte accidentalment amb un grup de joves que s'estan iniciant en la màgia subtil. La fascinació que sent per aquesta escola secreta, i molt especialment per la bella i excèntrica Noèlia, el farà passar per estranyes proves per aconseguir ingressar-hi. Però un secret estremidor s'amaga rere la prova final... Un terrible joc sense regles ni límits està a punt de començar.

Aquest noi orfe viu amb una familia adoptiva on la mare és depresiva i el pare passava de l'apatia a la brutalitat en un moment. trobara un paper que el dura a la casa d'aquest grup de mags o practiquen la magia subtil.
Abans d'entrar haurà de passar unes preoves i en l'ultima prova la més perillosa s'haurà d'enfrentar a la seva propia mort o a matar a una altre persona...

Mario Álvarez Soto

2009-06-01T21:29:00.005+02:00

LA PELL FREDA i PANDORA AL CONGO, Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965).

La pell freda és un malson. Amb aquestes paraules Albert Sánchez Piñol ha resumit la seva novel·la. Escrita en primera persona en forma de memòries, la novel·la explica com un antic militant de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès), desenganyat de la vida, desembarca en una illa minúscula del sud de l'Oceà Atlàntic per encarregar-se durant un any d'una petita estació metereològica. Només hi ha un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.

En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos -que anomenarà granotots- en la seva cabana de fusta. El protagonista aconseguirà quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir junts als atacs dels monstres. Descobreix com Batís té un d'aquells granotots domesticats, la femella Aneris, i, a més, li serveix d'amant. A partir d'aquí, la història se centra, per una banda, en la lluita dels dos homes per la supervivència a l'illa i, per l'altra, en les relacions entre l'irlandès i Caffó, que, lluny de ser aliats, acaben essent oponents en un món de violència i paranoia, perquè el conflicte real no serà a l'exterior, sinó a l'interior...

L'autor opina que el sexe i els diners no són el que mouen el món, sinó la por, perquè, segons ell, la por ens fa pensar i veure les coses. Per això la por és un ingredient constant que mou els personatges del llibre. La pell freda té elements fantàstics i de terror, però en el llibre els monstres no hi són per parlar d'éssers fantàstics, sinó per parlar de com som els humans i sobretot, per parlar de la violència i el conflicte.

Tres anys després de publicar La pell freda (2002), Sánchez Piñol treu la segona novel·la de la trilogia, Pandora al Congo (2005). Aquesta novel·la duplica l'extensió de La pell freda. Hi ha molts més personatges i la seva estructura és molt més complexa. Vaig anar retardant la lectura perquè, sincerament, no tenia massa expectatives que, després d'un llibre tan bo, el segon pogués ser millor o, si més no, igual de bo; m'equivocava de mig a mig.

Pandora al Congo, es situa entre Londres i el Congo, durant els anys de la I Guerra Mundial. El protagonista és un jove escriptor Tommy Thomsom, un negre literari (escriu llibres de manera anònima en nom d'un altre), a qui un advocat li encarregarrà escriure un llibre sobre la història d'un home de raça gitana, Marcus Garvey, que està empresonat esperant judici per l'assassinat de dos aristòcrates durant una expedició al Congo a la recerca de riqueses. L'advocat confia que la descripció de tot el que va passar a la selva convencerà el tribunal de la innocència del seu client. Per una banda, tindrem les peripècies de l'escriptor a Londres i a les trinxeres, per l'altra, el relat del presoner sobre els fets ocorreguts al Congo i, també, per acabar-ho d'embolicar, el llibre que l'escriptor reescriurà constantment a partir de les seves pròpies interpretacions del relat de Garvey.

Si a La pell freda els enemics venien de l'aigua i eren de pell freda, a Pandora al Congo vénen del món subterrani (tècton) i són de pell calenta. A La pell el protagonista tindrà una relació gens normal amb Aneris, a Pandora al Congo, la relació del protagonista amb Amgam, encara és més difícil d'explicar.

Pandora al Congo és una novel·la irònica sobre les aparences i la mentida: a la vida i a la literatura. L'autor juga amb nosaltres: des del principi intenta entabanar-nos i ho aconsegueix d'una manera extraordinària.

He intentat transmetre-us la fascinació que sento per aquestes dues novel·les. També he intentat fer-ho de la manera més breu possible -encara que no ho sembli- i sense desvetllar massa detalls. No sé pas si me n'he sortit.

"Crònica de la independència"

2009-05-26T19:39:00.009+02:00

El passat dia de Sant Jordi vaig comprar "Crònica de la independència", un assaig periodístic on Patrícia Gabancho s'encarrega de situar-nos al 2037 i en una Catalunya independent.

Resulta que un científic català resident al Canadà, té l'encàrrec d'el·laborar un informe sobre els 27 anys d'independència de Catalunya.
En el llibre, se'ns relata de manera periodística i a base d'entrevistes, l'escenari polític català, així com el procés d'independència de Catalunya -que ho fa de manera unilateral- i les reaccions de totes bandes. Amb una dosi continuada d'entrevistes als dirigents de la nació catalana del 2037, ens ensenya com seria -hipotèticament- una Catalunya totalment independent d'Espanya i amb un estat propi. Quines serien les conseqüències, beneficis i avantatges de gaudir d'un país lligat, solament, a ell mateix.

El llibre, que bona part -per no dir gairebé tot- és fruit de la imaginació de Patrícia Gabancho, mostra un escenari polític i social força curiós, ja que, per exemple, al 2010 l'inquilí de la Moncloa és Luís Gallardón. El president de Catalunya, fins el 2010, és en Castells, i així fins un llarg etcètera de curiositats que ens fan gaudir d'una entretinguda i interessant lectura.

Normalment es recomanen els llibres, però en aquest cas faré el contrari: No recomano aquest llibre a aquells que no els hi desperti un cert interès la política, ja que perdran el temps i els diners. Però a tots aquells que tenen curiositat i que dubten sobre si seria o no viable la independència de Catalunya, els hi recomano "Crònica de la independència" perquè els ajudarà a definir les seves idees i a valorar -potser d'una manera una mica subjectiva- els procés d'independència de la nació catalana.

Dades d'interès:

Escriptora: Patrícia Gabancho
Editorial: l'arquer
Nombre de pàgines: 275
Web: columnaedicions.cat

'Gràcies als que hagueu arribat fins aquí', aquesta vegada ha estat curta i això que l'extensió del llibre no hi ajudava... aquest cop no he abusat massa de la vostra condescendència =)

Salut!
David.

2009-05-02T00:28:00.004+02:00

VISITA DE FRANCESC MIRALLES

Dijous va venir a l'escola l'escriptor Francesc Miralles (Barcelona, 1968). Va ser un matí intens. Primer va estar amb els alumnes de 5è, 6è i 1r d'ESO que s'havien llegit dos llibres seus, Perdut a Bombai i El mòbil d'Aladí. Els alumnes de 1r li havien enviat l'any passat uns treballs a l'autor sobre el seu llibre i ell, com a agraïment, els va portar un llibre seu de regal per a cada alumne (50 llibres!) tots signats i personalitzats amb el nom de cadascú. Tot un detall!

Després Miralles va xerrar una estona amb els alumnes de 2n i 4t d'ESO que també s'havien llegit alguns llibres seus (El cercle Ambre i els mandales d'Àvalon, Un haiku per a l'Alícia, El Quart Reich...) No va parar de respondre preguntes sobre els seus llibres, sobre el fet d'escriure o sobre la seva filosofia de vida.

Per acabar, es va fer el repartiment de premis del Certamen Literari. Enguany amb la novetat que estrenàvem un concurs paral·lel (paraconcurs?) al ja tradicional. Es tracta del Concurs de microrelats i haikus. Ell mateix va ser l'encarregat d'escollir els millors textos presentats.

El premi al millor haiku va ser per al Nil Castelltort (4t B) per la seva particular versió del microconte d'Augusto Monterroso:

Cuando la cama despertó, el hombre aún seguía allí.

I el premi al millor haiku va ser per a l'Elisabet Domènech (4t A):

Un instant en blanc

cap so

el silenci

Tot seguit hi ha els altres textos que es van presentar, tots ells d'alumnes de 4t d'ESO. Des d'aquí volem felicitar tots els participants. També volem donar les gràcies a Francesc Miralles per la seva bona disponibiitat (no ens va negar res, només el dinar), i per la seva generositat i cordialitat. I finalment volem convidar tots els alumnes del altres cursos d'ESO a visitar el blog. Ens consta que hi ha alguns alumnes que tenen interès pel que fem aquí i que alguna vegada han tret el nas, però no gosen deixar cap comentari. Sapigueu que sereu benvinguts/-des. Podeu començar per dir què us semblen aquests textos.

MICRORELATS
- “El sueño”
Volaba y cuando me dormí en una nube, desperté.
- “El verbo escribir”
¿Por qué si me preguntan la 3ª persona singular en presente del verbo escribir tengo que decir que: "Él escribe" si el que escribe soy yo... ?
Mario Álvarez

- Descansa en pau, per fi, després d'un llarg sofriment. Els seus amics, familiars i coneguts, després de dos intents d’assassinat i deu anys de dur turment amb el deure de cuidar d'una persona mig cadàver amb una malaltia incurable per la ciència actual, estan feliços i mengen anissos perquè han vist els seus somnis realitat. Ara, l'ànima del difunt vagarà fins a la fi dels temps torturant als qui desitjaven la seva mort fins que cada un d’aquests exhali la seva última engruna d'aire, i així reposar amb tranquil·litat mentre que els seus "amics" viuen en el més profund dels inferns per tota l'eternitat.
Sergi Gómez Ortínez

- Un día me encontré conmigo mismo. Nuestros cerebros aún discuten mientras los cuerpos siguen en el hospital.
- Perdón, me he vuelto a equivocar de contexto.
- La primera vez que entro a un hospital sin hacer cola, lástima que haya muerto hace un rato.
-Te han disparado?
Por suerte, sí.
- Se me caía la casa encima, pero al no notar nada, sentí el peso de la crisis.
- Me estuve comiendo la cabeza hasta que morí desangrado.
- Y cuando el hombre despertó, el dinosaurio aún dormía.
Edgar Carbache

- Y cuando Nerón vio que los bomberos llegaban, dejó de tocar la lira y maldijo.
Nil Castelltort

- La pluja
Plou, em mullo, no hi ha res a fer.
Mario Álvarez

- Si le hubieran dicho la famosa frase "de lo que se come se cría" antes de comer oreja de cerdo, todo hubiera ido mucho mejor.
Nil Castelltort

- L'alien contemplà espaordit les senyals electromagnètiques de l'escàner des de l'òrbita del planeta.
Esgarrifat, va avortar la maniobra de descens i posà ràpidament rumb cap a la seva galàxia.
Amb OT no hi ha futur pel programa SETI...
- La dona està distreta,
les tisores li rellisquen.
L'orella sembla una miqueta escapçada.
No hi ha sang i quasi no es nota.
No hi han mai queixes dels clients.
Aquí a la funerària...
- A l'exterior del bar les sirenes de la policia eixordaven amb els seus udols.
-Potser no és tan mala idea fitxar un davanter brasiler... -va pensar l'home tot mirant-se les mans tacades de vermell-.
A l'interior els cadàvers i els bassals de sang també bramaven els perills del fanatisme en el futbol...
David Prat

-"Políglota"

Cuando la besé noté que era bilingüe.
Nil Castelltort

HAIKUS

-“La parabòlica”
Darrere d'una arbreda
mil i una fulles i un escarabat
dansen al vent.
Sergi Gómez Ortínez

- Cuatro colores,
pinto cuatro etapas,
con sus colores.
- Los campos brillan,
un cuerpo estirado
nos tapa flores.
- Zona oscura,
el sol no se asoma
si las estrellas.
- Una cigarra,
con su musicalidad.
Él nos absorbe
- La primavera,
el camino del norte
divisa el sol.
- Nuestro invierno.
Herido el camino,
difícil el andar.
Mario Álvarez

- “Pluja”
El dia és moll.
Els ocells frisen per volar
enmig del vent i la tempestat.
Sergi Gómez Ortínez

- La llum del Sol
il·lumina
Bon dia, llum!
Elisabet Domènech Marcè

PD: perdoneu, però només he pogut penjat aquestes fotos ; en un altre moment penjaré unes quantes més.

Lo mejor que le puede pasar a un cruasán

2009-04-26T21:38:00.008+02:00

Bueno, después de hacer la presentación en clase, me toca hacerlo en el bloc =) Prometo, esta vez, ser breve :(

A todos nos gusta leer una buena novela, interesante, atractiva y que te engancha. Más si es de misterio y con una buena trama. Pero si además de todo esto le añadimos una buena dosis de humor, el resultado se convierte en imprescindible para todos aquellos que quieran disfrutar y reír al mismo tiempo. El primer libro de Pablo Tusset me ha hecho disfrutar como un enano, el protagonista, Pablo Miralles, en el libro da un recital de humor y de como ser un elegante y galán caradura. Pablo es un vago sin trabajo, drogadicto, borracho y que acostumbra a frecuentar en los prostíbulos. Sin embargo, y a pesar de todo esto, es una persona muy lista e inteligente pero que no explota todo su saber para sacarle provecho, al menos no para aquello que entendemos como "provechoso".

Justamente, la trama rodea a su familia, ya que secuestran a su hermano (Sebastián Miralles, el hermano ejemplar, disciplinario y responsable que dirige la empresa familiar de su padre) y Pablo se encarga de investigar su desaparición (junto con la mujer alcohólica de su hermano, Gloria). Sebastián desaparece con su secretaria, lo cual puede parecer que su desaparición es una simple fuga de amantes...o no... Y hasta aquí puedo leer (juasjuasjuas, que chiste más bueno xDDD), contar más sería desvelar la intriga de muchas páginas que dando vueltas a lo mismo acaban conduciendo toda la trama por el camino más inesperado y remoto que hubiéramos podido imaginar.

Recomiendo este libro a todos los que quieran reírse en cada una de las 471 páginas que tiene la novela y que se hacen muy amenas. Éste ha sido de los libros que más me han gustado (no el que más me ha gustado, eh?!) y que me han hecho posicionarme muy cerca de toda la lectura humorística.

Llibres que m'estic llegint: ¡Guardias!¿Guardias? de Terry Pratchett, y Crònica de la Independència, de Patrícia Gabancho. El primer és una novel·la de ficció i d'humor, i el segon és un llibre també de ficció (tot i que realista) i, potser alguns ho poden pensar, però no és d'humor ;)

Gràcies als que hagueu arribat fins aquí!
Salut!
David.

Kafka i la nina que se'n va anar de viatge

2009-03-24T11:03:00.003+01:00

Bé, com veig que últimament tenim el tema del bloc una mica parat us vull presentar un nou llibre que fa un parell de setmanes que em vaig acabar de llegir. Me'l va deixar la meva companya de l'ànima, i ja només per això, ja és una mica especial.

El títol del llibre és Kafka i la nina que se'n va anar de viatge , escrit per Jordi Sierra i Fabra i me'l van deixar per aquest vici insà que tinc de fer llegir La metamorfosi de Kafka a 4t d'ESO.

Aquest llibre està editat a Empuries i és força breu....no recordo las pàgines , però és molt ràpid de llegir.

Explica la història d'una nena que perd una nina en un parc de Polònia i que es troba a Kafka mentre plora desconsoladament. Per intentar consolar-la, Kafka li diu que ell és un carter de nines i que sap del cert que la seva nina ha marxat de viatge i que d'aquí a poc l'escriurà una carta per explicar-li el motiu del seu viatge.

Durant un temps, Kafka haurà de crear cada dia una carta escrita per la nina i on explica coses de diverses ciutats i païssos que visita.

Existeix una "llegenda" que diu que , veritablement, aquesta nena va existir i que les cartes van ser escrites per Kafka...però mai s'han localitzat i ha quedat com això...."una llegenda".

Llegir aquest llibre m'ha fet venir a la memòria una de les meves pel·lícules preferides: Amelie , on la protagonista fa que un nan de jardí marxi de viatge i li envii al seu amo, que resulta ser el pare d' Amelie, una foto de cada lloc que visita.

Una peli molt tendre i un llibre tendríssim.

Potser no és el vostre estil...però és un bon llibre.

Que tingeu una bona lectura!!!

2009-03-10T09:35:00.002+01:00

Hoy os quiero presentar los dos títulos que me han tenido hipnotizada durante unas semanas. Fueron pocas , ya que tuve la necesidad, no de leer sin parar , sino de deborar las dos novelas, porque me engancharon como hace tiempo no me enganchaba una lectura.

Los hombres que no amaban a las mujeres y La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina forman parte de una triología que su autor, Stieg Larson, no pudo ver publicadas pues murió de un paro cardiaco poco después de entregar el último manuscrito a la editorial que tenía los derechos de sus obras.

La primera parte, titulada Los hombres.... nos cuenta la historia paralela de dos personajes que no se conocen y que pertenecen a mundos diferentes. Por una parte, está Mikael, periodista financiero de cierto renombre que será denunciado por un rico empresario sueco y será acusado de difamación y deberá cumplir dos meses de cárcel.

Por otra parte está Lisbeth, una chica muy misteriosa, llena de piercings y tatuajes que está tutelada por el gobierno, pues parece ser que esconde un turbulento pasado.

De manera casual , estos dos personajes unirán fuerzas para descifrar un misterio que hace más de 30 años que mortifica al Sr. Vanger: la desaparición de su sobrina más querida.

Detrás de esta misteriosa desaparición se esconde un gran secreto que ambos protagonistas deberán descifrar.

La chica que soñaba con una cerilla.....es la continuación del libro anterior. Aunque la historia de la familia Vanger ya se ha resuelto, todavía hay muchos cabos sueltos de la vida de ambos protagonistas sin atar.

Este segundo libro se centra en una investigación sobre trata de blancas y posteriormente, con la muerte del periodista que investiga este caso, todo se complica demasiado para Lisbeth.

Los libros son geniales. No quiero alargarme más pero recomiendo...cuando tengáis tiempo que leáis esta colección. Las sorpresas te invadirán constantemente y poco a poco podrás desenredar la enmaraña que se crea alrededor de los protagonistas y los compañeros que los rodean

LES FILLES DE LES TEMPESTES

2009-02-24T17:32:00.008+01:00

LES FILLES DE LES TEMPESTES
L’enigma Maia
by Jordi Sierra i Fabra

La nostra història s’inicia en una ciutat anomenada Barcelona on la Georgina Mir, coneguda per a tots com Joa, viu. Té divuit anys i fa uns quants anys la seva mare va desaparèixer misteriosament deixant-la, juntament amb el seu pare, Julià Mir, un arqueòleg molt famós, sola i sense respostes. El seu pare busca la seva mare i, el 27 de novembre de 2012, l’ambaixada espanyola a Mèxic la truca dient-li que el seu pare ha desaparegut. Llavors, viatja a Palenque, Mèxic per intentar descobrir què li ha passat el seu pare. A partir d’aleshores, viatjarà per diferents llocs de Mèxic i a altres països del Centre-sud d’Amèrica per acabar descobrint la veritat del misteri que envolta aquestes misterioses desaparicions.

Aquest llibre m'ha agradat, sobretot, pel fet que expliqui coses més o menys fantàstiques usant un ambient real: Barcelona, Mèxic... i sabent que l'autor assegura que tots els llocs desrcits són reals, existeixen i només al final del llibre explica una situació completament fantàstica.
Aquest llibre publicat el març de 2008, possiblement per Sant Jordi que va ser quant me’l vaig comprar jo, i és la primera part de “Les filles de les Tempestes”, la trilogia que també inclou “La creu del Nil”, publicat el novembre, i “El cinquè cristall” que encara no s’ha publicat.
Per si a algú li interessés també hi ha la versió castellana: “Las hijas de las tormentas”, tot hi que jo recomano la lectura en català.
Fins la pròxima entrega de...
LES FILLES DE LES TEMPESTES

2009-02-13T17:45:00.003+01:00

Ara que li he trobat el "gustillo" a això de penjar fotos. I com hi havia tantes fotos i , sembla ser , que no tothom havíem sortit he decidit posar unes quantes més. No sé que serà el següent, potser fer-me "hacker" com diu alguna.Jajajaja. ( riure malèvol )

2009-02-12T22:26:00.002+01:00

Les esperades fotos del podcast. Veus Sabina "lo prometido es deuda". Ara només falta escoltar el programa. Jo ja tinc moltes ganes i vosaltres?. Bé, srta.Solà i David, ara provaré de penjar tot això a veure si tinc èxit.

VISITA DE MOSSEGALAPOMA

2009-02-04T19:45:00.006+01:00

Estareu d'acord amb mi que avui ha estat un gran dia per al nostre blog. Ens han visitat els companys de mossegalapoma -el Tomàs, el Ludo, la Irene i el Raimon (l'Arnau hi era en esperit)- per enregistrar el seu podcast setmanal. Ha sigut una xerrada molt interessant. Ells s'han interessat per com va sorgir la iniciativa del blog. L'Alícia i jo hem fet el que hem pogut: ella amb la grip i jo amb l'afonia. Sort que vosaltres també us heu explicat molt bé. El que els ha cridat més l'atenció ha estat que vosaltres heu portat la inicitaiva en tota aquesta moguda, les professores només us hem recolzat i, de passada, hem anat aprenent. Sembla ser que el que hem fet és molt important. El Ludo i el Tomàs ho han remarcat molt. I ha quedat clar que saben del que parlen, oi? Bé, jo no sé si és tan important el que hem fet. Només sé que hem aconseguit, amb escreix, el que ens havíem proposat les professores en un inici: aconseguir que la lectura no fos sinònim d'obligació, d'un pur tràmit i res més.

Què us ha semblat a vosaltres?

Llums del Nord i La daga

2009-01-27T13:26:00.007+01:00

Nom: Llums del Nord

Nom original: Northern Lights

Autor: Philip Pullman

Serie: La Materia Oscura

La protagonista és una nena de 12 anys que viu a un Oxford d'un món paral·lel al nostre, allà descobreix que volen enverinar el seu tiet i a partir d'aqui li apereixeran aventures on les haurà d'anar superant per poder arrivar al Nord, quan el rector li dona l'aletiometre, un dels 7 que hi ha en el món, començarà a viure una aventura per terres gelides, aventures amb bruixes, osos encuirasats...

El món on es troba Lyra és un món com el nostre però on existeix la magia, le bruixes i on es poden viure moltes aventures per terra, mar i cel però s'ha de tenir en compte que no es el mateix món que el nostre, i que s'ha d'anar descobrint els misteris d'aquell llegint el llibre.

Recomano llegir-lo a persones que vulguin "conèixer diferents móns" i enlairar-se en un llibre ple d'aventures, magia i misteris per descobrir.

Nombre: La Daga

Nombre Original:The Subtle Knife
Autor: Philip Pullman

Serie: La Materia oscura

En el primer nuevo mundo en el que entra, Lyra conoce a un niño de doce años de edad llamado Will Parry, que proviene del Oxford del universo del lector y está huyendo de las autoridades. Ha matado accidentalmente a un hombre para defender a su madre enferma, que padece un caso grave de trastorno obsesivo compulsivo.
Viajan a través del silencioso y ominosamente vacío mundo de la Cittàgazze para encontrar respuestas a sus muchas preguntas; a la vez, crece la sensación en ellos de que hay algo especial acerca de este mundo.

Lyra continúa su viaje en el otro mundo y llega a una ciudad llamada Cittàgazze, que carece de personas adultas debido a unas criaturas llamadas Espantos (espectros), que se alimentan del alma de los adultos. Aquí, Lyra conoce a Will Parry, un niño de doce años procedente de nuestro mundo, después de matar a un hombre para proteger a su madre mientras emprendía la búsqueda de su padre John, el padre de Will Parry, que era explorador, desapareció cuando él era pequeño y Will tuvo que preocuparse durante gran parte de su propia vida y de la su madre, la cual padece alguna clase de enfermedad mental. Un día, entran unos hombres en su casa en busca de las cartas que envió su padre a su madre antes de desaparecer y Will mata a uno de ellos accidentalmente. En Cittàgazze vivirá una de las aventuras más importantes y será la que llevará a Will hasta la Daga Sutil, una hoja finísima capaz de cortar el fino tejido que separa los diversos mundos, conviertiéndose en el portador de la daga y, después de un encuentro con brujas procedentes del mundo de Lyra, continúan juntos su viaje. Lyra es capturada por su siniestra madre, la señora Coulter, la cual ha averiguado que una profecía dice que Lyra será la próxima Eva...

Y para acabar la trilogía falta El catalejo lacado, donde se descubrirà la verdad e todo el misterio relacionado con el polvo...

Mario Álvarez 4rt ESO

Si acabo el tercer llibre potser el presentaré.

El curiós incident del gos a mitjanit

2009-01-26T13:46:00.003+01:00

Títol: El curiós incident del gos a mitjanit
Títol original: The Curios Incident of the Dog in the Nighttime
Autor: Mark Haddon
La Magrana, 2004
269 pg.
ISBN 84-8264-187-2.

Data de l'exposició: 26 de gener de 2009

Expositora: Elisabet Domènech, 4t A

El llibre que avui us presento és una novel·la que em va deixar la meva tieta al octubre i no és pas cap best-seller ni res d’això, però, jo crec que és un llibre que tot adolescent s’hauria de llegir per intentar entendre una mica més la societat i el món que ens envolta.

És la història d’un noi de 14 anys, en Christopher, que pateix un trastorn lleu d’autisme.
Ell des de sempre ha portat una vida molt organitzada i ordenada i no li agraden els imprevistos. Observa tot el seu voltant i es fixa en milers de detalls que la resta d’humans no percebem, però quan capta massa informació s’atabala i s’embolcalla al terra amb els braços sobre el cap.
No és capaç d’interpretar les cares de les persones, ni els acudits, ni els dobles sentits i ell mai riu, tot i això, ell s’ho passa bé plantejant-se problemes de matemàtiques i resolent-los.
Fins ara la seva vida ha anat bé però la mort del gos de la veïna farà que comenci a moure’s més enllà dels límits, el Christopher voldrà complir la missió de descobrir l’assasí d’en Wellington, el gos.

A mi m’ha sorprès moltíssim la manera de ser i la forma de vida que porta: els seus costums, hàbits, gustos, fixacions...
Desprès de llegir-lo, t'adones que és realment sorprenent la manera de veure el mòn que tenen i la mentalitat amb la que viuen el dia a dia. Jo crec que en el fons, tots pensem en algun moment de la nostra vida, en més o menys grau, com ells.

Llegiu-lo, us sorprendrà!

Per Elisabet Domènech,
La quarta entrega de Crepúsculo, A trenc d’alba, en mans.

Cuentos para pensar

2009-01-23T21:23:00.002+01:00

Cuentos para pensar es un libro de Jorge Bucay, un médico psiquiatra y psicoterapeuta argentino.
Este libro trata sobre psicología aplicable a la vida cotidiana. La intención del autor queda muy clara con una frase que está en la portada, que dice: los cuentos sirven para dormir a los niños y para despertar a los adultos.
Cuentos para pensar es un conjunto de cuentos y cada uno tiene un significado sobre el que reflexionar. Pero el autor no quiere darnos directamente el significado, sino que prefiere que cada uno saque sus propias conclusiones acorde con su forma de ser y de pensar.
Los cuentos que hay en este libro tratan sobre temas muy diversos, podemos encontrar amor, codicia, amistad... Todos los relatos son sencillos, y si no reflexionas sobre ellos pueden parecerte una tontería.
A mi me ha gustado mucho este libro porque te ayuda a reflexionar sobre aspectos que pueden afectarte en el día a día.
No me quiero enrollar mucho, por lo tanto lo voy dejando aquí.
Espero que os lo leáis :D

el diari vermell de la Carlota

2009-01-16T22:51:00.001+01:00

Escrit per Gemma Lienas

El diari vermell tracte sobre el sexe però aquesta autora ha escrit altres llibres que tenen com a protagonista la Carlota com el Diari lila, blau, Et’s galàctica Carlota, Així és la vida...

Al principi la Carlota solament volia escriure el diari per buscar informació sobre el sexe perquè creia que el joves estaven mal informats però va conèixer el Flanagan i va decidir escriure també la seva relació d’amor. També hi ha Diari vermell del Flanagan que explica l’historia d’amor des del punt de vista del noi. (personalment m’agrada més el de la Carlota).

És un llibre molt fàcil de llegir i el tema del que tracta sol interessar a la majoria de adolescents. Esta escrit en forma de diari i d’altres en forma de novel·la. Hi ha molta informació sobre el sexe que la Carlota va recollint i explicant a mesura que avança el llibre.

Per fi he penjat a la meva primera ressenya tal i com li vaig prometre al David i a la senyoreta Solà! jaja

Molts petonets a tots!!! mua

Sin noticias de Gurb

2009-01-13T19:35:00.001+01:00

Aun que mentida puede parecer, hoy voy a hacer la reseña en castellano de un libro en castellano, siguiendo así con la lógica ya que no encontraría ni encuentro coherente escribir en catalán cuando me he leído el libro en castellano.

Dicho esto, prosigamos:

Os presento el primer libro –y no el último- que me he leído de Eduardo Mendoza: Sin noticias de Gurb. Eduardo es un escritor natural de Barcelona, vivió durante nueve años en Nueva York, y allí es donde se da lugar la creación de este libro. A priori empezó a escribir esta novela literaria sin el fin de llegar a publicarla, a decir verdad, la escribió durante un tiempo de sequía literaria –que todos los escritores sufren- y la abandonó una vez llegadas las veinte páginas escritas, sin darle la más mínima importancia.

Eduardo colaboró tiempo después en el periódico EL PAÍS, en cuyo publicaba a partes toda la novela, terminándola al mismo tiempo que la iba publicando, ya que solamente tenía escritas las veinte primeras páginas y en formato libro alcanza las 143.

Una vez concluyó con las publicaciones en el periódico, le propusieron agrupar todas las partes de la novela y juntarlas para publicarlas en forma de libro. Así fue, a pesar de que Eduardo creyera que un libro re-editado (por así decirlo) no tendría éxito alguno, y Sin noticias de Gurb es el libro más vendido de Eduardo Mendoza

Hecha la introducción, faig cinc cèntims de lo que me pareció el libro.
Sin noticias de Gurb es un libro de ficción totalmente humorístico, de la primera hasta la última página, que quiere y se ríe un poco de todo en general. La historia transcurre en la ciudad de Barcelona. Llegan de repente dos extraterrestres a la tierra, el lugar de aterrizaje no es Washington esta vez (siempre, en todas las películas los extraterrestres aterrizan en Washington) sino que lo hacen en Sardanyola.

Gurb (un extraterrestre) sale de la nave cumpliendo las ordenes del otro extraterrestre (su superior), pero lo hace tomando forma humana. Para pasar desapercibidos adopta la apariencia de Marta Sanchez.
El otro extraterrestre que no recibe noticias de Gurb, decide también adoptar una forma humana, convirtiéndose así en el conde-duque de olivares.
Aquí es cuando empieza su aventura. Gurb se pierde por la ciudad de Barcelona, con la forma de Marta Sanchez, y su compañero lo busca desesperadamente.
Ambos tienen un desconocimiento total de la tierra, de sus habitantes, de todo en general.

Es un libro realmente divertido, muy divertido, satírico y muy recomendado para pasar unos muy buenos ratos.
Sin embargo, yo me he encontrado un pequeño problema generacional, en realidad ha sido bastante grande, ya que me ha impedido captar una parte importante de la ironía del libro, ambientando en el 1990. Sin duda alguna es un libro indispensable para la gente que conoció mejor esa época, pero que repito, lo recomiendo a todos aquellos que quieran gozar de una divertida y humorística lectura.

La exposición del libro la haré el 28 de enero en clase.

Gracias a los que habéis llegado hasta aquí!
Mercès als que hagueu arribat fins aquí!

Pròxims llibres a llegir: El asombroso viaje de Pomponio Flato (de Mendoza) y... Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (de Pablo Tusset)!!!!

Salut!

PD: Me'n dono compte de la llargada del post una vegada publicat... em sap greu però no hi puc fer res, m'enrotllo més que una persiana...

Ressenya de "La Marató de TV3"

2009-01-11T12:30:00.001+01:00

Enguany la Marató de Tv3 (bé, l'any passat :S) va dedicat la seva recol•lecta de diners per subvencionar i ajudar a la recerca de noves solucions i remeis per combatre les malalties mentals greus.

Per accentuar aquesta recol•lecta, la marató ha publicat un llibre on hi intervenen 8 grans escriptors de la literatura catalana. Uns més coneguts que d'altres, però tots junts i units per una mateixa causa.

Avui, doncs, faré la ressenya d'aquest fabulós i interessant llibre, que si no vaig errat, encara es pot trobar a les llibreries.

Els vuit escriptors que hi col•laboren són:

Najat el hachmi – D’origen marroquí va venir a Catalunya amb 8 anys. L’any 2008 va guanyar el premi Ramon Llull “L’últim patriarca”. Un importantíssim premi que s’atorga anualment.

Piti español – Conegut guionista català

Martí Gironell – Periodista català que ha treballat en diverses emissores de ràdio i ha treballat com a presentador de TV3. Ha escric uns quants llibres, entre els quals hi ha el seu últim: La venjança del bandoler.

Gemma Lienes – Ha guanyat entre d’altres premis, el Premi Ramon Llull de les lletres catalanes. Ha escrit molts llibres, entre d’altres el diari vermell de la Carlota o atrapada al mirall.

Carme Riera – Ha escrits molts llibres, sobretot novel•les, i ha guanyat (entre d’altres) el premi Nacional de la Generalitat de Catalunya, el 2001.

Maria Mercè Roca – Ha escrit 14 novel•les i un bon repertori de textos narratius breus. El 1985 va guanyar el premi Mercè Rodoreda i el 2000 el premi Ramon Llull de Novel•la.

Sílvia Soler – Ha publicat prop de 11 obres literàries i ha guanyat diversos premis a nivell català.

Matthew Tree – Escriptor català de procedència anglesa, va venir el 1980 a Catalunya i va aprendre català. Ha escrit 11 llibres i ha participat en 9 altres llibres i guanyador de molts premis i condecoracions per la seva gran tasca per la cultura i la llengua catalana.

Tots ells, a excepció de l'últim, han escrit 8 relats inventats (tot i que també val a dir que la Gemma Lienes s'ha basat en gran part amb la història del seu pare) que tracten el tema ja esmentat (trastorns mentals i malalties mentals). En Matthew Tree, però, i segons el meu parer el relat més interessant del llibre, explica una experiència viscuda per ell mateix, sent ell el protagonista -per desgracia- i on relata sense cap mena de temor o vergonya tot el que li ha passat.
Ell tenia -i té- un trastorn mental que fins als 20 anys no es va poder començar a controlar, la qual cosa ha fet que n'hagi vist de tots colors i les hagi passat ben magres.
Ell és un viu exemple de que tot i tenir al seu càrrec una malaltia com aquesta, amb medicació, esforç i esperança es pot aconseguir superar-ho, i no només això, sinó fer una vida totalment normal i ser -fins i tot- un gran escriptor.

Tots els vuit relats, però, són magnífics i diu molt d'ells el fet d'haver-los escrit sense rebre absolutament res a canvi, de manera altruista i solidaria.

Recomano aquest llibre a tothom, és una lectura per tots els públics i molt interessant, el fet de ser vuit relats es fa molt més amè i no sembla que hi hagi 120 pàgines, és de lectura ràpida. D'aquesta manera, a més a més, també es col•labora amb la Marató i ajudem als que més ho necessiten.

Gràcies als que hagueu arribat fins aquí!
Pròximament, ressenya del llibre: Sin noticias de Gurb.

Salut!

2008-12-30T10:51:00.008+01:00

DUES RESSENYES DE DOS LLIBRES DE FRANCESC MIRALLES

Abans que s'acabi l'any vull fer unes breus ressenyes dels dos llibres que s'han llegit els de 3r d'ESO. No sé si així s'animaran a entrar el blog. Gent de 3r, ara ja no teniu cap excusa! (tampoc vull que soni massa desesperada aquesta crida...)
Tots dos llibres són de Francesc Miralles (Barcelona, 1968), l'autor del Quart Reich, La Profecia 2013 i Un haikú per a l'Alícia. Tots dos es classifiquen com a literatura juvenil, tant pels personatges que hi surten, com per les experiències que s'hi narren.

UN CURS D'ESTIU A IRLANDA ens parla de l'estada d'una noia, l'Aura, a una escola de Dublín durant l'estiu. Arribarà a Irlanda amb moltes pors i incerteses. És una noia que no ha viatjat mai sola. No sap gaire anglès. Es troba totalment perduda. Primer s'instal·la a casa de Miss Fitzpatrick, una senyora gran amb qui no s'entén gens. Després decideix anar a viure a una caòtica residència d'estudiants, on fa molt amics: l'Anja, molt interessada en els nois, tots els nois, el Dave, un personatge molt curiós, el Koji, un japonès que s'interessa per l'Aura però no sap com expressar-li, l'Harish, un noi indi del qual s'enamorarà l'Aura; i la Loreto, la seva millor amiga de l'escola.
El llibre es llegeix amb facilitat. I crec que no es fa gens feixuc perquè hi ha força diàleg. L'autor intercala les lletres de cançons en anglès que escolta la protagonista i el “Quadern Verd”, que és on l'Aura apunta notes de les classes de cultura irlandesa. És un recull i, alhora, un homenatge als autors més influents de la literatura irlandesa: James Joyce, Oscar Wilde, Beckett, Stoker, etc. També trobem algunes reflexions sobre la realitat històrica d'Irlanda, especialment en el capítol en què l'Aura viatja a l'Ulster.
Les experiències que viurà l'Aura a Irlanda la canviaran. Quan marxa ja no és aquella noia tímida i espantada del començament. Ha madurat. Ha après moltíssímes coses, a part de l'anglès, és clar.
Acabo amb una frase del llibre, atribuïda a Oscar Wilde: “La vida és senzillament un mal quart d'hora format de moments exquisits”.

EL LLIBRE DE L'HIVERN, tot i ser també literatura juvenil té un caire diferent. És més filosòfic que l'anterior. I també més intrigant. Alguns crítics l'apropen a la narrativa gòtica.
El Joel té setze anys. Viu a Bellvitge i no és feliç. Voldria marxar ben lluny. Veure món. Coneix la Sandra i decidiran marxar. Però el viatge no serà com ell pensava: marxa sol i no va massa lluny. Quedarà atrapat en un poble perdut a la Serra del Cadí: Malnom (sí, sí, és el nom del poble). La primera nit allà és de pel·lícula de por. Una capella amb pintades gores i demoníaques, música de piano sense músic que toqui les tecles...
De mica en mica anirà coneixent els pocs habitant del poble: l'Agustí un okupa que busca desesperadament “el llibre”. El Papallona, un senyor de 70 anys amb cadira de rodes que col·leciona mots que vulguin de “papallona” en tots els idiomes del món. I la Júlia, una noia que viu amb sis gossos salvatges. Tota la història girarà al voltant de la recerca del Llibre de l'hivern. L'Agustí ens el descriu així:
“Qui el llegeix entén de sobte el significat de la seva vida, de totes les vides. I quan tens això, ja no necessites treballar, ni criar fills, ni prosperar econòmicament. Perquè has vist les urpes del llop. Si aquest llibre arribés a les masses, la gent entraria en una fase d'hibernació. Suposo que per això l'autor el va titular El llibre de l'hivern. Tots abandonaríem el que haguessim fet fins llavors i podrien tancar-se feliçment a la seva closca a esperar la mort.”

Bé, ja veieu que és un llibre ple de misteris que ara no desvetllaré. Només us diré que el Joel trobarà finalment El llibre, encara que no serà el que s'esperava. Acabant amb dues frases del llibre:
“Mai no trobaràs res important si esperes que t'ho donin fet”

“Correspon a cadascú trobar el seu propi llibre”

Fins aquí les ressenyes que no han estat tan breus com volia. Espero que ara els de 3r pengin comentaris sobre què els han semblat realment aquests llibres. I els de 4t, evidentment, també podeu dir-hi la vostra.

Aprofito per desitjar una bona entrada d'any a tothom! Salut!

L'estiu dels texans blaus

2008-12-23T21:35:00.004+01:00

Avui, per fi, faré la ressenya del llibre que vaig presentar a la classe:

L’estiu dels texans blaus
Autor: Brashares, Ann
Editorial: Cruïlla
Pàginas: 256

Aquest consta de 4 volums on s’expliquen les aventures de 4 amigues que per primer any han de separar-se durant l’estiu. Una de les característiques principals és que, nomès començar les vacances, descobreixen uns pantalons màgics que els queden molt bé a totes, i doncs, cada setmana se’ls envien per correu junt amb cartes, i records dels moments més especials que han viscut quan els duien.
Crec que és un llibre més aviat per adolescents perquè explica problemes amb els pares, amb els amics, amb els novios... més típics d’aquesta etapa.
Els personatges que hi apareixen són molt diferents entre ells perquè, per exemple: una noia que es pensava que era molt dèbil, quan es troba amb un gran problema en la seva vida, treu forces que no creia tenir; i en canvi, una altra que es considerava molt forta, descobreix que també hi ha coses que li fan mal.
Recomano aquest llibre perquè es fàcil i ràpid de llegir, i un cop el comences és difícil de deixar-l’ho ( no Eli ? jaja )
Aquests 4 llibres , hi són tant amb català com amb castellà. I també hi ha la película, però jo no la recomano perquè, com en la majoria dels casos, al llibre hi explica moltes més coses.

Doncs, ja sabeu, animeu-vos i a llegir!

P.D. Eli merci per acabar de retocar-la :)

Carla Noguera

2008-12-17T19:02:00.002+01:00

LA PROFECIA 2013

Leo Vidal és un periodista americà d’origen català que rep un encàrrec d’un jueu, del call jueu de Girona. Aquest vol que en Leo trobi unes cartes robades a la seva tenda, que eren la correspondència d’un altre jueu amb Jung. En Leo tindrà que anar a Albània amb una acompanyant amb certs símptomes de bogeria, on es veurà involucrat en una sèrie de crims per culpa de aquesta misteriosa correspondència. Més tard tindrà que dirigir-se a Patmos on trobarà per fi a Kynops, el comprador de les cartes.(...) Com acabarà l’historia?

Aquesta novel·la d’intriga és la segona obra de la trilogia de Leo Vidal,escrita per Francesc Miralles; un llibre dels mes recents que ha escrit aquest escriptor, el cual m’ha agradat tant que no vaig tardar més de onze dies a llegir-me-la.
Aquesta enigmàtica novel·la, no és una continuació del llibre “ El Quart Reich”, que parla de nazis, el quart Regne, ... No te res a veure, perquè aquesta història és totalment diferent.
“La Profecia 2013”, al igual que “El Quart Reich” és un llibre que t’enganxa des de la primera pàgina fins l’última, encara que en els dos llibres el final és una mica desapassionant (no gaire), però en tots dos llibres l’argument és molt bo i tanmateix ho explica amb les paraules exactes, perquè t’introdueixis a l’obra.
Personalment m’ha encantat, perquè ( encara que faci poc que llegeixo) el text és sublima i a més a més no te’l pots para de llegir, ja que està tan ben escrit que quan acabes una pagina tens l’intriga de que pesarà en la següent i així successivament.
PS: Encara que aquesta ressenya no sigui gaire llarga crec que ja he fet prou, perquè no estic acostumat a treballa tant. GRÀCIES ! ( A MI LLEGIR JA M’OMPLE !!)

Xerrada d’en Matthew Tree i Pep Coll

2008-12-12T19:19:00.003+01:00

Intentaré condensar la informació i ser una mica més breu que en el meu anterior post, però no us asseguro res.

Comencem, doncs, pel començament: Tot es remunta al 2 de desembre, quan en Matthew Tree –l’escriptor, el de veritat!!- va comentar en el nostre bloc. Bé, doncs, en el seu missatge ens va convidar, a tots en general, a acudir a una xerrada sobre la religió, que ell protagonitzaria juntament amb en Pep Coll, que es celebraria el dia 9 de desembre a Barcelona (l’ateneu barcelonès).

Nosaltres, uns quants, encegats per l’enorme il•lusió i admiració que ens despertava en Matthew, vam decidir acceptar la seva “invitació” i fer cas a aquesta crida. Així doncs, l’Elisabeth, la Sabina, la Mònica, en Joel i un servidor, ens vam organitzar per anar-hi en un mini-bus (la furgoneta del meu pare!).

Després d’una hora i escaig de viatge, marcada en gran part pel transit, vàrem arribar a la ciutat caòtica, a Barcelona!

Tot caminant per les rambles vam fer cap a l’Ateneu Barcelonès. La conferència d’en Matthew seria duta a terme al 4rt pis, o sigui que vam optar per agafar l’ascensor. Els nervis cada vegada eren més presents, saber que veuríem de ben a prop en Matthew ens posava encara més nerviosos, i per acabar-ho d’adobar, no havíem menjat res i en Joel tenia un rau-rau a la panxa insuportable (insuportable per nosaltres...!).
S’obra la porta de l’ascensor i allà, davant, assentat en un banc, hi era Ell. Ell juntament amb un altre home que nosaltres no teníem l’honor de conèixer, i acompanyat també per una dona que tampoc coneixíem. Però, i què? Hi era Ell, ens era igual si nevava, si feia fred o si en Shuster dimitia del Reial Madrid!
La primera reacció va ser tan espontània com imprevisible. Ens hi vam acostar sense dubtar ni un sol moment, i el vam saludar. Després de firmar-me el llibre, ens vam fer una fotografia amb ell.

Després d’haver-ho assimilat, tots plegats vam entrar a la sala on es duria a terme la conferència –no només havíem vingut fins aquí per un autògraf i una foto!-, les últimes cadires estaven lliures, tot i que 10 minuts abans de començar gairebé totes les localitats estaven ocupades.

A les 19:30 en punt va començar la xerrada que va ser encetada per en Pep Coll. Després d’unes quantes explicacions –molt interessants- es va iniciar el debat. El debat on ambdós protagonistes es van tirar subtilment i delicadament els plats pel cap, amb elegància i classe, però. En Matthew va ser impressionantment convincent, ens va deixar garrativats a tots!

Durant la xerrada, van esdevenir bastants anècdotes: La dona –gran- de darrera nostre estava roncant de mala manera, un home amb una jaqueta força xerona i tot ell força cridaner, va acaparar una bona estona dels precs i preguntes tot explicant les seves idees, i uns quants avis que renegaven un parell de files més endavant que la nostra.

Però l’experiència va ser molt bona i positiva, sense cap mena de dubte, vam aprendre moltíssimes coses de les religions i de les creences, que desconeixíem anteriorment, i a més a més ens ho vam passar d’allò més bé!!!

Esperem amb ànsies i neguit la següent xerrada/conferència/acte públic d’en Matthew per envair-lo sense miraments.

I fins aquí la informació sintetitzada i condensada =)

Gràcies als que hagueu arribat, avui també, fins aquí!!

Salut!
Att, Club de fans d’en Matthew Tree.

Les proves que ho validen:

La vida després de Déu.

2008-11-17T19:43:00.006+01:00

La vida després de Déu.

Bé, avui, per fi, faré la presentació del llibre, de l’últim llibre d’en Matthew Tree, i un dels més venuts: La vida després de Déu.

És un llibre que vaig començar amb moltes ganes, ja que n’havia llegit, poques, però molt bones critiques, a més a més que gent pròxima i entesa en literatura, me’l va recomanar. Si a més a més de tot això, hi afegim el fet que l’escriptor va venir al nostre col•legi i que, a més a més, vaig poder entrevistar-lo –juntament amb tres altres companyes- , aquest es va convertir en un llibre imprescindible i gairebé obligat per la meva lectura.

Bé, doncs, deixant-me ja de preàmbuls, anem per feina:

En Matthew enceta aquest llibre explicant-nos un episodi de la seva infància. No per omplir les pàgines en blanc del llibre, no, sinó perquè la seva infància, la seva pròpia, va estar molt relacionada amb Déu, i de retruc, amb la religió.
Ens relata com n’eren els seus pares de creients, com n’era –sobretot – el seu pare. Com s’enfurismava quan sentia, en boca del seu fill, que Jesucrist no existia, o que ja no volia anar més a missa. En Matthew no va anar més a missa des que ell va prendre aquesta decisió, oblidant així, en part, la religió.

Tot i així, a l’edat de 14 anys va decidir fer la confirmació (promulgada pel seu pare, en gran part). No li feia especial gràcia a en Matthew, però després de moltes setmanes parlant amb el capellà que li feia les classes, va acceptar i decidir, de bon grat, confirmar-se. Ell assegura, en el llibre, que una vegada confirmat, va sentir Déu a prop seu.
Tres setmanes més tard, en el despertar d'un dia qualsevol, va donar-se compte que ell havia estat enganyat. Que tot allò era una farsa, i que mai, mai més, tindria Déu a prop seu.

Més endavant, tots ja situats, comença a fer-se ressò d’esdeveniments, transcendents, succeïts al llarg de la història, deguts a la religió, predicadors i adeptes.
Però no es remunta als annals de la història retraient crims i aberracions comeses anys ençà. No. Es remet a fa pocs anys, a gairebé l’actualitat, on encara es produeixen actes terroristes, justificats, pels que ho volen justificar, per la religió i les seves creences.

Fa una important critica vers l’església, vers les esglésies. Totes. Al menys, totes aquelles que han fet servir la figura de Déu pel seu propi interès (que són gairebé la majoria), que han fet demagògia, han calumniat i blasfemat, cercant el bé propi i individual, únicament, ben al contrari del que deien predicar.

No fa una especial critica referida a Déu, ja que Déu en sí no és res més que una figura creada per la gent. Déu és, el que hom ha volgut que sigui. L’existència d’una presència omnipotent i omnipresent, ja és més relativa. Però el que posa en dubte, en constant dubte, és el comportament, lícit, de les esglésies.

Després de moltes anècdotes i apunts interessants, que no deixen a ningú indiferent, però que a vegades poden resultar una mica feixugues i fins i tot (només algunes!!!) pesades (no tot pot ser magnífic, també ha de tenir alguna part una mica més avorrida, sinó tampoc tindria gràcia), ens espera un apassionant capítol 11. Per a mi, el millor del llibre. Impressionant. Molt ben fet. Desconec si l’autor aquell dia va rebre la inspiració divina o què (aquest és meu =)!), però tota la passió que va fer servir per escriure’l, hi va quedar reflectida, ben bé, al llarg de tot el capítol. Val la pena gastar-se la mísera suma de 14 euros i escaig pel llibre, que no és massa però que, una vegada te’l llegeixes, te’n dones compte que és realment poc el seu cost en comparació amb tot el que et dóna. Aquest llibre, doncs, m’ha servit per a refermar la meva posició d’ateisme, ara recolzada per uns quants arguments sòlids i fins i tot, alguns, pedants. Quins? Al llibre hi són!!!

Per a més informació: www.matthewtree.cat

Ara, dos nous objectius marcats: "Todos los catalanes son una mierda” llibre d’en Xavier Polo, i "L’home que mirava passar els trens", d’en Georges Simenon. A més llarg termini: "Privilegiats", d’en Matthew Tree, i “Contra la Monarquia” també d’en Matthew (més llarg termini perquè no els tinc, i per tant, els haig de comprar, estem en crisi i queda bastant per a Sant Jordi...).

Ja està! Per fi...
Gràcies, als que hagueu arribat fins aquí.

Att, David.
Salut!

Harry Potter i el misteri del príncep

2008-11-13T22:10:00.002+01:00

Aquestes històries no haurien sigut el mateix sense el mismíssim Harry Potter ni l'immillorable Voldemort.
Cada llibre publicat és un món més magnífic i millor, més intrigant i apassionant. Cada vegada, l'escriptora J.K.Rowling, agafa més experiència i fa de cada història, un fet casi real.
Aquest llibre, per la meva opinió, és el millor dels set, perquè hi mostra tots els sentiments de la vida en un relat. Per exemple: en el capítol 26, "La cova", barreja valentia, serietat, tristesa i lleialtat.
Quan entres en aquest món, no saps què passarà, poden ocórrer milers de coses, i cada una millor que l'anterior i, si comences a llegir no pots parar perquè hi ha tant de misteri, que quan acabes un capítol et pots fer mil preguntes.
però, ep! no vulgueu anar pel camí fàcil. Per poder entre'l mitjanament bé, heu de començar per el primer. O si heu vist una pel·lícula, d'aquella, està clar que no fa falta llegir-se el llibre.
És molt millor llegir-se el llibre, que mirar la pel·lícula. Encara que, quan ja el tens llegit, pots veure-la després, però al revés, per la meva opinió, no tindria sentit.

salutacions cordials.

Sandra Alemany

L'Església del Mar

2008-11-09T12:16:00.004+01:00

Títol: L'església del mar
Títol original: La catedral del mar
Autor: Ildefonso Falcones
Traducció al català: Carles Urritz
666 pàgines
1a edició (març 2006)

Data de l'exposició: 11 d'octubre
Expositora: Elisabet Domènech, 4t A

M'agradaria fer un petit comentari sobre l'exposició que van tenir el plaer d'escoltar i gaudir els alumnes de 4t A i la Sra. Solà.
Primer de tot, m'agradaria recalcar que fins que vaig llegir aquest llibre, jo era una de les moltes adolescents dels nostres temps que xalava llegint novel·les romàntiques i fantasioses de no més de 300 pàgines que s'han guardat en un racó del meu cor i m'han fet entrar en un mòn de color rosa.
Nota: Us recomano la col·lecció de L'estiu dels texans blaus de Ann Brashares o també, els llibres de Federicco Moccia ( Perdona si et dic amor, Tres metros sobre el cielo ...)

Jo en cap moment m'havia sentit capaç de llegir un llibre que parlés d'alguna cosa més que no fós amor.
I llavors, aquest estiu, la meva mare (poc aficionada a la lectura per falta de temps) va decidir comprar-se la gran obra de Ildefonso Falcones com a passa-temps per fer més amenes les llargues hores a la platja prenent el Sol. Jo la veia incapacitada de llegir-se un llibre tan extens i complex com jo tenia entens. Però, em va sorprendre que li estigués agradant tant i quasi no em vaig poder creure que amb 5 dies l'acabés. Durant aquells 5 dies, m'anava fent un breu resum de la història i dia a dia, em va fer venir ganes de començar-lo jo.
Doncs, després d'haver acabat El noi del pijama de ratlles (també s'ha de llegir)
el vaig començar amb esperances d'èxit. Des d'aquell moment fins 4 dies desprès, la meva ment va estar, quasi les 12 hores que no dormia, menjava o feia una mica de vida social, submergida en aquelles dues tapes primes (versió de butxaca, sí sí). (No us recomano massa hores davant d'un llibre perquè podeu acabar amb mal de cap i de coll. Feu-me cas)
Tot i que coneixia una mica l'argument, la història d'aquell pagès que porta el seu fill a Barcelona per trobar feina i tenir un lloc on dormir i totes el sufriment i la felicitat que experimenten, cada frase anterior, cada capítol anterior m'obligava a continuar una última pàgina més.

I us preguntareu el per què de tan entusiasme. Senzillament, l'autor ha treballat tant en aquest llibre que ha aconseguit captar tota l'atenció de qui el llegeix i "enganxar-lo"fins l'última pàgina.
Com he dit abans, és la història d'un pagès que ja no pot viure al camp i va a la ciutat a provar sort amb el seu fill de dos mesos. Tota la trama gira al voltant d'aquest nadó que creix als carrers de la ciutat. Mitjançant aquest, ens mostra com era la societat barcelonina del segle XIV i totes les fases de la vida d'aquest nen, dit Arnau, el qual viu i creix amb una enorme estimació a la mare de Dèu de Santa Maria del Mar. Així, doncs també es veu el procés de construcció de la catedral. Tracta temes com l'amor, el sofriment, l'engany, ela religió, les lleis, la sexualitat, les guerres... d'aquella època.

TEXT EXTRET DEL MORAL QUE VAIG PORTAR A LA CLASSE EL DIA DE L'EXPOSICIÓ I QUE ESTÀ ACTUALMENT PENJAT A LA CLASSE DE 4t A

L’Església del Mar

La història d’un home que va néixer pagès
i va viure com un nen pobre,
un jove bastaix,
un ric canviador
i un bon noble.

Un home que va sofrir molt però,
també va xalar.

Un home que va créixer al voltant de
la seva estimada
Església de Santa Maria del Mar.

És la història de la Barcelona
de l’època feudal
i de la seva societat
reflectida en un llibre.

Una història única, plena de detalls
i situacions sorprenents,
tristes, còmiques i inesperades
que us faran plorar, riure..., però també gaudir de tota la lectura.

NOTA: Si el comenceu, no el podreu deixar. (Eh, Carla)

INFORMACIÓ SOBRE L'ARGUMENT
http://ca.wikipedia.org/wiki/L%E2%80%99esgl%C3%A9sia_del_mar

Per Elisabet Domènech,
Ara mateix, he acabat Amb ulls de nena (dietari de la guerra cívil de Encarnació Martorell) i en espera que arribi Un estiu per morir de Lois Lowry(recomanació de la Sra. Corral)

Funcionament del bloc

2008-11-07T16:13:00.002+01:00

Bé, us faig una ràpida explicació de què s’ha de fer per poder escriure comentaris i missatges.
Primer definim què és què, ja que són dos mots amb una similitud força semblant i poden causar una certa confusió.

Comentari: És un text breu que es fa en referència a un missatge escrit per una altra persona.

Missatge: És un text, que acostuma a tenir una extensió considerable. És la part més destacada, sobretot als blocs, i la gent comenta el que li sembla, o la seva opinió del que s’ha dit.

Tot seguit, us mostraré dues imatges que aclariran els dubtes que encara puguin haver.

Imatge de Comentaris

Imatge de Text

Bé. Per a poder escriure missatges, heu de ser membres del club de lectura.
Per a poder escriure comentaris, no és necessari ser membre del club de lectura.
Llavors, per a poder escriure missatges, heu de crear-vos una compte de gmail (que és més o menys com el “hotmail”). Per a crear-vos una compte de gmail, que és molt senzill, heu d’anar al web www.gmail.com .

Una vegada sou allà, pitgeu sobre de “Inscriviu-vos a Gmail”.
Heu d’omplir el qüestionari demanat, molt fàcil, i, una vegada hagueu acabat, pitjar sobre de “Accepto, crear el meu compte”.
Recordeu-vos de quina contrasenya, i pregunta secreta, heu escollit, ja que serà important i vital per accedir al bloc.

Una vegada ja tingueu la compte creada, aneu al web:

www.blogspot.com

Allà, inicieu cessió. De nom (nickname), poseu el correu electrònic de gmail que us acabeu de fer, i de contrasenya (password), la mateixa del correu electrònic.
Us demanarà el nom a mostrar. Poseu el que vulgueu, però penseu que aquest serà el nom amb el qual escriureu al bloc. També uns preguntarà si desitgeu crear un bloc. Ho podeu fer, però la finalitat d’aquesta guia no és pas ajudar-vos a crear un bloc, sinó explicar com s’escriu al bloc del club de lectura, per tant, us salteu aquest tros.

Ja esteu connectats a blogspot.com, amb el vostre usuari. Ara, doncs, aneu a:

www.almonalcollegim.blogspot.com

A dalt de tot, veureu una barra de color negre, on sortirà el vostre correu electrònic, amb el que esteu connectats. A més a més, hi ha dues opcions. Panell i sortir. Al panell podreu canviar el vostre perfil com vulgueu, però aquesta tampoc és la finalitat d’aquesta guia.

Ara ja podeu comentar qualsevol text del bloc. A l’arxiu, a l’esquerra, podreu veure tots els missatges que s’han escrit al llarg del temps.
Per a comentar, seleccioneu el text que voleu comentar, i aneu a “Comentaris”. Allà, ja veureu la opció per a escriure i dir la vostra.

Com escriure missatges?

Els que són del club de lectura, han de fer ídem que els que volen comentar, però, a més a més, han de ser convidats per a poder escriure missatges.

Una vegada creada la compte de gmail, heu d’avisar a qualsevol professora de català o de castellà de secundària, perquè us donin el “permís” per a escriure missatges. Elles us enviaran al vostre correu electrònic una invitació, que vosaltres haureu d’acceptar. Com la podreu acceptar? Doncs connectant-vos al vostre correu electrònic (www.gmail.com). Veureu que teniu un mail de cmonalco@gmail.com. Obriu el missatge, i trobareu un enllaç (també conegut com a link, url...). Heu de pitjar sobre aquest enllaç, i us redirecciona cap a www.blogspot.com. Us registreu, i ja podreu escriure missatges, al bloc.

Tinc la compte activada i puc escriure missatges, però com ho faig?!

Per escriure missatges a www.almonalcollegim.blogspot.com, heu d’anar a www.almonalcollegim.blogspot.com i connectar-vos al bloc, a través de la barra que hi ha a dalt de tot de la pàgina. Veureu la opció que diu: “Entra-hi”. Pitgeu allà i ja us podreu connectar. Val, doncs una vegada esteu connectats, veureu que a la barra de dalt, altra vegada, hi ha una nova opció: configuració. Pitgeu allà, i us sortirà un nou panell de control, mai vist i encara per explorar. Per a escriure el missatge, heu d’anar a: Enviament de missatges – “Crea”.
Allà podreu escriure el vostre missatge, en referència a la vostra exposició del llibre que hagueu fet, no per explicar com ha anat el dia.
Una vegada hagueu acabat d’escriure el missatge, heu de seleccionar “Publicar un missatge”, i ja estarà publicat.

Espero que us hagi servit d’ajut.

Salutacions cordials.
David.

2008-11-06T21:57:00.003+01:00

HARRY POTTER I EL MISTERI DEL PRÍNCEP
Avui la Sandra Alemany de 3r ha fet una bona presentació de Harry Potter i el misteri del príncep (és la 6ena entrega de la saga). La Sandra és una gran seguidora de J.K. Rowling. Esperem que ben aviat ens escrigui una ressenya del llibre.
Demà penjarem a totes les classes d'ESO i al suro del vestíbul còpies del fulletó que va fer l'Elisabet per promocionar el blog.
Vinga! De qui serà la primera ressenya oficial del blog?
Audentes fortuna iuvat!

BENVINGUTS TOTS I TOTES

2008-10-27T22:25:00.006+01:00

Volem donar la benvinguda a tothom. Esperem que el que ha començat com una iniciativa senzilla, però amb molta empenta, d'un alumne de 4t arribi a ser quelcom més: un punt de trobada obert a tots els alumnes d'ESO del Col·legi Monalco. He dit TOTS, no solament els que els agrada llegir, sinó també aquells que potser no llegeixen gaire o gens en absolut, però senten una mica de curiositat.
Per tant, des d'aquest moment, tots esteu convidats a dir-hi la vostra: podeu parlar de llibres que heu llegit, podeu parlar també de llibres que no heu llegit, però que us han recomanat o dels quals hagueu sentit a parlar, etc. Els alumnes que ja heu presentat llibres a la classe i que, per tant, ja sou socis del club podeu penjar un missatge amb el resum del que ens vàreu explicar.
No cal dir que l'educació i el respecte hauran de ser la base de tots aquests comentaris (no cal dir-ho, però ja està dit). Per tant, qui no es vegi en cor de participar d'aquesta manera, doncs, senzillament, que no ho faci.

Ara, vosaltres teniu la paraula!

Professores del departament de llengua.

Benvinguts!

2008-10-07T22:13:00.001+02:00

Benvinguts al bloc del club de lectura!

El club de la lectura, com ja diu la presentació d'una mica més amunt, és un club creat per les professores, de català i castellà, de primer i segon cicle i de tercer i quart, amb dos principals objectius.

Un és fomentar la lectura a les aules d'ESO.
I el segon és compartir, una vegada al mes, un llibre que cada alumne/professora s'hagi llegit de manera individual i per voluntat pròpia. S'exposarà a la classe i es farà una presentació del títol escollit.

En aquest bloc, doncs, s'intentarà plasmar el que passa a les aules per a posar-ho en comú per a tota la resta que, desgraciadament, no està a les nostres classes...

Endavant, doncs, que hi ha molt per a llegir!